dimecres, 14 de gener del 2009

LA CRISI NO US HA DE TREURE EL SON.


El mestre sent com els deixebles parlen de la crisi amb preocupació. “La crisi no us ha de treure el son”, diu el mestre. “Preocupeu-vos per les mesures per pal·liar la crisi”
El 40% dels nous aturats espanyols són Catalans. A Catalunya l’atur creix un 14,5% més ràpid que a la resta de l’Estat.
Tenint en compte que a espanya ja creix d’una manera dramàtica el que està passant aquí és per espantar-se i molt. Tot i això, el més preocupant és que no sembla que pugui canviar a mig termini aquesta tendència.
A Catalunya no hi ha un projecte polític, económic o social clar. Es treballa en silenci, sense lideratge, sense pasisó. L’esperit funcionarial que invaeix l’estructura institucional catalana és patètica.
Catalunya és gris i ho és per la manca de color, esperit i empenta que el tripartit representa.
La preocupació pels assumptes que passaran a segon terme donades les urgències socials i econòmiques que venen a tota velocitat ha permès que ens convertim en un territori una recessió més profunda, amb més aturats, amb menys expectatives i amb una desídia surrealista. Fa un trimestre que Catalunya va entrar en recessió tècnica, tres mesos abans que espanya i no hi hagut cap mitjà de comunicació que en fes una sola referència
Des de maig els comptes de l'Estat no registren superàvit. De fet les previsions del propi Govern apunten a un tancament de l’exercici 2008 amb un dèficit del 3%. Per a intentar reduir la sagnia en la reducció d’ingressos, el Ministeri d'Economia i Hisenda estan estudiant una pujada dels Impostos Especials. Es descarta pujar l'IVA o l'IRPF i ni tocar el de Societats. Pel que sembla s’atacaren els quals graven hidrocarburs, alcohol, tabac, electricitat, productes intermedis, etc. Algú creia que tirar de talonari públic era gratis?
A Catalunya aquesta recessió que anirà tendint cap a la parada tècnica de l’economia, i tot i que se sortirà abans que arreu de l’Estat, aquesta serà molt més contundent que al conjunt del territori espanyol. I és que la crisi no té que veure amb la construcció tant i com ens havien dit. Aquí tot s’ha fet molt malament i ara ho pagarem. Ens hem estat queixant de tot i per tot i ens hem oblidat que ens tocava treballar pel futur. Com he dit abans, el govern català és caracteritza per la seva indigència moral i política, la manca de preparació i una preocupant llunyania de la realitat No sé, a vegades em cal parlar de tantes coses que no dic res. Al cap i a la fi, sembla que la gent està immunitzada contra tot, malgrat aquesta immunitat els virus ens estan devorant dia rere dia, i tothom com si res. La gent no se n'adona del poder que té... però res, què hi podem fer si és com un clam al desert. No som més "tontos" perquè no ens n'hem entrenat! "Els pastors seran tirans mentre les ovelles siguin imbècils" deia aquell que ho deia i no hi era mancat pas de raó. La crisi és fictícia. És l'excusa i l'estratègia última del sistema per acabar amb els drets socials, laborals, sindicals... que ens queden. Els rics poderosos es reomplen les butxaques més que mai.
El maleït ministre d'economia de les espanyes ens deixa l'IPC al 2% -mentider i traïdor- i tot puja escandalosament per sobre d'aquest índex, especialment serveis i productes bàsics. Es redueix l'IRPF per als poderosos; l'IRPF, gairebé l'únic instrument que tenim perquè aquells que ens van espoliar i ho continuen fent ens retornin part del que és nostre mentre no s'ho quedi l'Estat per redistribuir-lo de nou entre els poderosos i aplicant també aquell sistema tan indecent de "que cadascú pagui per igual per allò que fa servir".
La Generalitat puja els peatges en contra d'anular-los, quina colla, quanta merda! i ens baixa la velocitat.Bé, sabeu que us dic: La vida és llarga, la vida cansa, un ja ha lluitat molt a la seva manera. També cal que uns altres es mullin el cul. Estic veritablement cansat
Ja fa molts i molts dies que em ronda pel cap el que ara escriuré i de tant simple que és em sembla que ratlla quasi absurd. Vistos els números em sorprèn llegir noticies, on diu que el govern d'espanya vol incentivar els bancs amb 30.000 milions d'euros per donar crèdits.
Sembla correcte que la gent tingui més facilitat per aconseguir crèdits, oi? Però si estem parlant de números, val més doncs que no ho deixem de fer: espanya té uns 48 milions d'habitants, si aquests 30.000 milions d'euros que el govern espanyol està disposat a destinar als bancs i caixes es repartissin, no entre els bancs i caixes, sinó entre els 48 milions d'habitants, tocaria a 625.000 euros per ciutadà. Com se us ha quedat el cos? Així, perquè se'ls ha de donar els diners als bancs i caixes? perquè ens deixin crèdits i en paguem interessos? tenint en compte a més, que els diners que l'estat donarà als bancs els aconsegueix mitjançant els impostos que nosaltres mateixos paguem i que moltes vegades ja ens obliguen (vegis l'exposat sobre la quotes de la seguretat social) a demanar crèdits bancaris per tirar endavant un negoci per petit que sigui.
Amb aquestes quantitats, en una família de quatre persones (pares i dos fills) els tocarien dos milions i mig d'euros. Quants crèdits els farien falta per comprar un pis? Estem en un estat on tots som rics!!! però només quatre gats tenen diners...: és tan simple que sembla absurd. El resum, fugint de l'absurd, crec que és simple: si no paguessim tants d'impostos, des de l'IBI a l'IVA, des de la taxa d'escombraries a l'impost de matriculació, la renda, els no sé quants impostos de graven la benzina, només per posar uns exemples, com dic, si no ens collessin tant, segurament no ens faria falta demanar tants crèdits als bancs i caixes.
Des de fa mes de 500 anys, els catalans han estat uns imbècils.
¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que ens hauríem de replantejar què a fallat perquè gent tant incompetent arribi a assolir responsabilitats de govern.

Anònim ha dit...

L' actual crisi econòmica està afectant de forma preocupant els índexs d'atur. S’està destruint ocupació, que molt probablement generarà una bossa important de desocupació estructural. Som davant la primera gran crisi global, amb efectes locals desiguals, on les estructures i mecanismes amb els que s'han afrontat altres crisis no són del tot útils.
Les mesures a partir de les que es pot afrontar l'atur, pengen, fonamentalment, de competències estatals, i és l' Estat també qui té els recursos per fer-ho.
I les mesures emprades fins al moment pel Govern espanyol no han estat a l'alçada de la situació, com ho demostren les dades Si en entorns d'abundància econòmica s'ha aplicat la política del xec, ara calen polítiques de xoc. Polítiques i mesures concretes que frenin la catàstrofe en termes d'ocupació i el drama social que significa una situació com l'actual. Una veritable política de xoc que permeti renovar alguns mecanismes no adaptats als nous temps, millorar la fortalesa de l'ocupació i crear-ne, tot garantint els drets de treballadors i treballadores, instaurant algunes mesures de suport o ajut a la transició per aquells que ja es trobin en atur.
Cal reformular la regulació legal dels ERO i la seva tramitació, amollant-ho a la realitat global, i multilocalitzada de les empreses, i per donar seguretat jurídica a les parts, i per tant, la protecció deguda. Cal millorar la dotació de recursos i mesures en matèria de formació, forjant el teixit professional que necessiten les nostres empreses en un entorn nou. Incentivar la contractació estable. Apostar per la transició cap al nou model productiu. Apostar per la flexibilitat ponderada, i que té com a primer escull la desconcentració legislativa. Millorar el suport a la R+D+i+C i la diplomàcia econòmica que permeti assegurar-nos centres de decisió, però amb l’intervencionisme feble necessari. Cal millorar la transició juvenil al mercat de treball, veritables reis de la precarietat i especialment afectats per la crisi. Cal suport a autònoms i emprenedors, tant en polítiques passives, com l’atur que no pot esperar al 2011, com en actives, amb sensibilitat legislativa envers les seves especificitats. I per últim, cal reformar les prestacions d’atur. Per una banda, perquè l’atur temporal no afecti prestacions futures, i per l’altra, perquè els subsidis siguin més amollats a la situació crítica que es viurà els propers mesos.
I per últim, un millor sistema de finançament assegura major fortalesa a la crisi i a les situacions adverses, com ho demostren els menors índexs d’atur que té, per exemple, el País Basc, per sota de la mitjana europea.
JO APADRINO A LA CAIXA.
Salut.