"Probablement Déu no existeix, deixa de preocupar-te i viu la vida".
Probablement no sigui la millor frase del món però segurament és de les més provocadores, i sense ser gens ofensiva.
Si més no així ho veig. I ara em pregunto: i si no existís?
Déu, és clar. Doncs probablement molts dels conflictes que han existit i que fins i tot avui existeixen, han sigut degut a l'adoració d'un Déu mitjançant la seva religió o creença. I quan parlo de Déu, no únicament em refereixo al de la religió catòlica, sinó a qualsevol dels que existeix, ja sigui Al·là o qui sigui.
Probablement existirien altres motius per a generar conflictes, però això no es pot saber.
Tot i que els moviments catòlics més reaccionaris ja han tret la seva contra-campanya. L'únic que aconsegueixen amb la seva bel·ligerància és que cada cop la gent senti més indiferència cap al catolicisme. Per tant, disfrutem de la vida
Aquesta cosa dels autobusos que duran anuncis ateïstes (es diu així, ateïstes, pregunto?) em resulta francament divertida. Perquè, deixant de banda que el tema és purament anècdotic, és curiós que una cosa tan tonteta (l’anunci diu més o menys: “Déu probablement no existeix. No et preocupis i sigues feliç”) fa reaccionar els catòlics (vaja, alguns catòlics) de la mateixa manera exaltada i hieràtica i tiquis-miquis de sempre.
Mentre que l’anunci, que és decididament (indiscutiblement) alegre i molt respectuós, afirma que Déu probablement no existeixi, totes les respostes que he llegit de creients cristians són que “Déu existeix... indiscutiblement”. Hehe, el matís, la diferència, és fantàstica.
Perquè Déu existirà o no (que no), però en qualsevol cas és claríssim que els ateus tenim, hem tingut sempre, i sempre tindrem, molt més sentit de l’humor i de la moderació que no pas els creients.
És paradoxal, però jo diria que als no ateus (que és una altra manera de dir als creients) us perden a la vegada la passió i la repressió. Jo (i això ho penso molt seriosament, encara que ara simplifiqui) estic convençut que la immensa majoria de creients ho són per dos motius: bé per simple costum (és a dir, per ignorància), bé per causa de la por a la mort.
En aquest sentit, sovint s’afirma que en la proximitat de la mort els ateus tendeixen a repensar-se algunes coses, però jo estic segur, íntimament (molt) segur, que en la proximitat de la mort també els creients es repensen (o temen) algunes coses. I si no és així, no entenc pas tants escarafalls, amb això de la mort.
Tot plegat, de fet això em sembla quelcom d’extraordinàriament bonic i dolç... perquè demostra que els no-creients i els no-ateus, en definitiva, estem fets exactament de la mateixa pasta.Si és lícit que un estat suposadament laic, com diuen que és l'espanyol, doni una part dels impostos que recapta a l'església catòlica, no ha de ser menys lícit que organitzacions com Ateus de Catalunya col·laborin en campanyes com les del Bus Ateu?
Alguna altra vegada ja he dit que no sóc creient però tot i així respecto a qui sí que cregui, ja sigui d'una religió o d'una altra. .Alguns pensaran que la campanya el Bus Ateu només pot buscar la confrontació, però jo no ho veig així. És, possiblement, una nova doctrina, la dels no creients, la dels que creiem que no creiem? Tampoc. Sota el meu punt de vista és una manera de donar a entendre a la societat que hi ha a qui li preocupa, a qui li molesta, com ja he escrit altres vegades, que l'estat subvencioni certes organitzacions religioses que, des que va morir el dictador, no tenen o millor dit, no haurien de tenir, cap dret superior a cap altre tipus d'associació sense ànim de lucre. Acaba de constar que els deixo el benefici del dubte en això de sense ànim de lucre.En aquest sentit doncs, perquè l'església catòlica ha de rebre diners i qualsevol altre no? Algú sap el perquè aquest avantatge?
Per altra banda, no veig gaire criticable aquests anuncis si tenim en compte el que es diu diàriament des de certa emisora de ràdio, que controla la pròpia església i últimament fins i tot col·lecciona judicis i sentències en contra seu per calumnies i fets encara més greus.
Crec que no entendré mai a què juga l'església entrant en política o deixant que treballadors seus ho facin.També ho he dit més d'un cop, una cosa és creure en el que sigui i una altra, molt diferent, utilitzar aquesta suposada creença per atacar a algú.
Si això és creure en un ésser superior, van lluïts... o millor dit: anem lluïts.
Amb el vostre permís, us proposo un altre campanya que crec necesaria:







( Tot i que nosaltres tenim raó, perquè ni Déu ni el PSC no existeix...


Vaja, probablement! )