Ara que sembla que tots plegats mirem cap a d’altres llocs –cap a l’Obama, per exemple, o cap els espies del Partido Popular– jo voldria recordar que l’Estat espanyol continua incomplint una llei orgànica.Voldria recordar que l’objectiu del PSOE i dels seus aliats, els botiflers espanyolistes del PSC, és minimitzar, ridiculitzar, cepillarse –que diria el Guerra– el finançament que Catalunya necessita i que, de fet, la llei li atorga.
I de moment ho estan aconseguint. Els mitjans gairebé ja “passen” del tema, es veu que això ja no ven diaris. La manca de paraula i els incompliments del ZP ja han deixat de ser notícia, ja no ve de nou; la pocavergonya del PSC, fent-li el joc i dissimulant la greu manca de compromís amb l’electorat i el país amb absurdes amenaces que mai no han complert, tampoc.
Però, alerta, no tothom està submergit en la desafecció i en l’estranya sonsònia col·lecti
va que intenta imposar l’Estat. Sapigueu que hi ha gent que s’està movent i que no està disposada a callar mentre, com sempre, ens van donant pel sac. ¿Sabíeu que el dia 7 de març, el sobiranisme català es farà sentir a Brussel·les? Segurament que sí. I de ben segur que serà un bon cop d’efecte, un fort crit de llibertat al vent i a ple pulmó, per molt de pànic que això faci a aquells que opinen que aquestes manifestacions no haurien de passar de Sant Jaume o, com a molt, de Madrid (no fos cas que Europa s’assabentés de què volem realment i de que, tot i tenir-hi Dret, ens ho neguen).
4 comentaris:
Tot i que els de la Casa Gran tenen una posició més còmode a l'oposició, tampoc n' estaran exempts i juntament amb els de Can ERC, la resposta que el nacionalisme doni al resultat final del nou finançament i del nou Estatut, serà clau per determinar el futur polític d'aquestes formacions. En Carod i companyia, igualment que en Mas i la seva tropa, es jugen el seu futur polític i el de les seves formacions, en la resposta que siguin capaços de donar al nacionalisme espanyol, davant la ratlla vermella que ens posaran als nacionalistes no espanyols.
De moment el canibalisme sembla imposar-se en la relació entre les dues formacions. Tampoc caldria que ara es fessin amics per sempre, però demostrar que tenen un mínim de sentiment patriòtic i de construcció nacional comú seria un bon començament. Al cap i a la fi, uns poden ser d'Esquerres i els altres de Dretes, si així s'els vol etiquetar, però això no te res a veure amb el seu sentiment nacional, que en el fons és el mateix.
Poden diferir en el camí a seguir però el resultat final és molt semblant o quasi idèntic.
Tota resposta que es doni al nacionalisme espanyol fora de la unitat d'acció i de criteri, serà una derrota per aquestes formacions i una actitud que els allunya de ser un instrument vàlit, per aconseguir el ple reconeixement nacional de Catalunya.
Salut.
Parlar de finançament sense xifres és com pretendre fer una truita sense ous. Els criteris que es discuteixen tenen com a objectiu incrementar el finançament, i, per tant, el que s'està discutint és una xifra: la xifra que li tocarà a Catalunya per finançar les seves necessitats de despesa.
Vaig sentir al presidente del parlament europeu que amb quatre paraules ens va dir que fins que a Madrid no ens acceptin en català no podem pretendre que a Bruselles ho facin.
Ey, es pot dir mes alt però no mes clar.
Aquí ens tracten com a "pañuelos de usar y tirar", ara hem fas falta i per tant ets guapo, ara no pintes res ..... torna cap a casa.
Per desgracia no hi ha cap partit a Catalunya amb cara i ulls que es faci respectar, mentre aixó no cambii val mes que ens estalviem els viatjes a Bruselles i les embaixades a l'estranger, que per cert: Per a que serveixen si no tenim cap poder de decisió com a nació?
Calia caure amb l'insult per referirte al PSC, potser soc mes catalanista que tu, i botiflerisme es la politica que estat seguida per CIU molts anys, fent de soport de goberns de dretes pures (Sr. Aznar)sense afrontar mai el problema del finançament.
Publica un comentari a l'entrada