Dignitat = Independència

Ahir vaig anar a dormir tard, m'havia aixecat amb mal peu tot sentint per la ràdio que dotze diaris havien fet un manifest encaixista. Sí, és veu que per ells la dignitat és mantenir l'estatus actual amb sainets estatutaris, perquè algú es cregui l'obra i pensi que aquí canvia alguna cosa.
No vull que el Tribunal Constitucional aprovi l'estatutet perquè llavors encara algú es creurà que hi hem guanyat alguna cosa.
Vull que se'l carregui i que tots aquests encaixistes quedin desencaixats quan el Poble ja tingui clar que l'autonomisme ha mort i hem d'avançar cap a la independència. M'agradaria que el tombessin per veure les seves "amenaces" fins on arriben. Segur que enlloc.
Per tant, m'adreço als senyors del TC perquè estigui a l'alçada i faci un favor a la nostra Nació i no legitimin aquest teatret provincià.
Som hereus de la confrontació irresolta entre Castella i els estats catalanòfons de la Corona catalano-aragonesa (de fet Aragó no tenia cap pes, a part de posar el nom). Des del trasllat de la Cort reial de Barcelona a Madrid i la conseqüent hegemonia de la cancelleria castellana en els afers polítics, l'intent assimilista ha estat incessant. Calia fer desaparèixer Catalunya i els catalans, a major glòria de Castella (el llop), camuflada d'Espanya (la pell de xai). A cada pols hem anat perdent llençols.
Algun gest heroic, com la guerra de Secessió del XVII i la instauració de la República Catalana de Pau Claris; per tot seguit, incrementar-se la repressió espanyola...fins arribar a l'ensulsiada final de 1714, on els catalans som humiliats, espoliats i les nostres institucions prohibides per passar a ser colònia dels castellans.
Doncs bé, encara que sembli impossible, han passat més de 300 anys i encara ens hem de mobilitzar per evitar la desaparició definitiva de la Nació Catalana.
Ara no són els terços dirigits per Felip IV o V qui ens amenaça ; sinó, entre d'altres, el Tribunal Constitucional, a les ordres del PP i elPSOE .
1906/07, fa més d'un segle. L'assalt per militars del setmanari "Cu-Cut" va impulsar una de les iniciatives més cohesionadores del catalanisme, tot i que només passatgera. Els grups i partits catalanistes van organitzar el moviment de Solidaritat Catalana, que va presentar una candidatura unitària a les eleccions del 1907. Només els lerrouxistes se'n van desentendre.
La candidatura solidària va obtenir un espectacular èxit electoral. Una idea que ja va ser útil per al País. Ara, caldria adaptar-la al nou segle, però; per a no fer bo l'adagi aquell de què la repetició d'un drama acaba essent una comèdia barata. Llástima que servirà per a què molts ho aprofitin per a treure pit, per a fer-se veure; per a interessos de bandera, curts de mira, provincians.
Les eleccions de l'any que vé condicionen, i molt. I sembla una utopia preparar una candidatura unitària, de la que només s'en despejarien els neolerrouxistes. Tampoc cal. La situació, per sort, és molt diferent. Com ja era d’esperar des de l’Espanya profunda ja han donat ‘la seva’ resposta a l’editorial ‘La dignitat de Catalunya’ que van publicar ahir 12 diaris del nostre País. En un resum molt bàsic, perquè tampoc val la paga aprofundir-hi més, se’ns ‘recorda’ que la constitució espanyola és d’obligació de tots els espanyols, inclosos els catalans, evidentment... o millor dit: sobretot pels catalans.
És a dir, s’enroquen en un text que te més de 30 anys per fer-nos memòria de les nostres obligacions com a espanyols.Un text val a dir, que els més joves que el van votar compten actualment 50 anys... pel que aproximadament la meitat de la població no ha tingut dret a decidir si hi està d’acord o no.És evident doncs i ja fora de qualsevol mena de dubtes, si és que algú en tenia cap, que Espanya és impossible de mantenir unida, simplement perquè no tots som iguals.
Hi ha qui vol imposar i hi ha qui s’ha de defensar. I això evidentment no és just ni és unitari. El que més se li assembla és esclavatge.
Pot sonar molt fort però si obrim els ulls veurem com és així de simple. Portem 300 havent de defensar la nostra cultura, la nostra llengua, en resum, la nostra manera de viure i per altra banda, dia rere dia, seguim sent espoliats sense cap mena de contemplació.
Aquests pals a les rodes ens han impedit dedicar-nos a tirar endavant com es mereix aquest petit País que és Catalunya.
Pel que això s’ha d’acabar i només hi ha una sortida: la independència. De fet i ben mirat, aquests rugits –més que respostes- que ens dediquen és la clara evidència d’aquesta necessitat. Quantes vegades ens han amenaçat amb portar els tancs? És així com som tots iguals? Això no és democràcia, és la seva manera de fer el que creuen que és política, que és molt diferent.Perquè en realitat no volen una espanya unida, el que volen és tenir els seus esclaus per fer-los servir al seu antull.
L'editorial "per la dignitat", impulsada per La Vanguardia i El Periòdico,( diaris finançats amb els diners de tots es posin a defensar aquesta bírria d'Estatut em sembla una estafa). és el resultat del pànic que ha envait els poders fàctics catalano-espanyols, davant una sentència en clau estatucida de l'abans esmentat Tribunal. La victòria dels sectors ultra-nacionalistes espanyols, impulsats pel PP i l'esglèsia post feixista de la Conferencia Episcopal, dominants al TC, representaria la sentència de mort d'aquesta entelèquia que els incauts o embaucadors anomenen "España plural". El fracàs més estrepitós de la via autonomista.
Aquesta passada de frenada dels assimilistes espanyols, ha deixat sense arguments als catalano-espanyols. Qui pot defensar, ara, que Espanya es bona per Catalunya, que Espanya no és la nostra ruïna?.
La desafecció augmenta, l'independentisme creix i creix, els partits oficials van degradant-se, com un Seat Málaga. "Davant aquesta patètica perspectiva, cal fer alguna cosa... -pensen els poders fàctics-, sinó plantem cara el poble ens passarà pel damunt i perillarà el nostre control absolut sobre la societat catalana". Reacció: = la del peix globus, la del peixet poruc que quan té por s'infla per aparentar el que no és...i si ara han de fer el peix globus, és perquè fins ara han exercit de tristes sardinetes; i si ara estem com estem és pel seu egoisme, la seva covardia i la nimiesa del patriotisme d'aquests que ara volen impressionar els taurons que ells mateixos han engreixat.
Ells ens han fet dèbils. Ells, doncs, han d'intentar salvar, a misses dites, la migrada autonomia que ens han concedit.
El seu problema, però, és que molts hem abandonat, definitivament, la fe en la via autonomista dins Espanya. L'autonomia, els estatuts, els editorial tramposos... se'ls fotin allà on els càpiga. D'acord? Ja no ens alimenten molles!.
El passat crida: Espanya; el futur, simplement: Catalunya Lliure !
Bon cap de setmana.