Per què si un excursionista es perd a la muntanya ha de pagar el seu rescat i, en canvi, si un empresari envia un vaixell a una zona d’alt risc i el segresten ho hem de pagar tots?Aquí, el que ningu ha dit, el que no s'ha contemplat, és el fet de demanar explicacions a qui va enviar el barco a aquella zona a pescar la tonyina, sabent que era i és zona de risc, entre altres coses perquè els qui van a pescar allí són en certa manera també un altre tipus de pirates que treuen la pesca als indigenes somalis a canvi de bons beneficis, si no no s'arriscarien a anar-hi però també és cert que el benefici si s'en surten és net.
2.3 milions + despeses de l'armada + diplomàcia, i ara a més, seguretat privada als vaixells que en part la paguem tots, quin és el preu de pescar 4 tonyines a Somàlia,
en una zona no protegida? l'armador del vaixell no té cap responsabilitat?Finalment el serial, el show de l’Alakrana ha finalitzat feliçment per a la gent que
estava retinguda a Somàlia i per els seus familiars.Negar-se a negociar és estúpid i pura xuleria, però es veu que dóna vots.
Han hagut de passar per caixa i pagar uns dos milions i mig d’euros, suposo que els propers dies ens explicaran a càrrec de qui ha anat la quota, si del govern o l’armador del pesquer, per a concloure un desprop
òsit que hagués pogut acabar en una veritable tragèdia per els tripulants i els seus. El que és evident, a part de consideracions varies com perquè el govern d’Espanya s’ha d’implicar en l’alliberament d’un vaixell que navegava sota una altra bandera o de la decisió maldestre de portar a Espanya dos dels pirates capturats quedant en un desavantatge evident a l’hora de negociar i deixant de banda errors palmaris que s’han produït per part de tots, q
ue aquí els “dolents” son els corsaris i al mateix temps reconèixer que la negociació per l’alliberament ha estat un nyap de proporcions indescriptibles.De totes maneres el pagament del rescat implica un perill cert per els vaixells espanyols que feinegen tonyines per aquells indrets que a partir d’ara veuran com els bucaners els tindran a ells com objectius principals de pesca. Sembla però que l’exèrcit espanyol contribuirà en la seguretat dels pesquers i a més els armadors contractaran cossos de seguretat privades que aniran dins del vaixell per a protecció dels pescadors, i jo que no hi entenc el que em pregunto és perquè no ho havien fet abans tot això?.
Ens hauríem de preguntar dues coses més també, si al final s’ha d’acabar pagant, perquè hem tingut a tota aquella gent patint quasi bé 50 dies en mans dels segrestadors drogats i en condicions inhumanes i si el segrest hagués estat obra d’ETA s’hagués actuat igualm
ent pagant-los la penyora?. Un suggeriment per els pirates, si volen guanyar-se la vida i viure a cos de rei sense posar en joc la seva pell i la d’altres, que es muntin una SGAE i podran ficar la ma a les carteres de la gent de manera completament legal i sense risc, al menys aquí a Espanya és el que passa!!.I els esclaus ? Tots som esclaus de la dependència que tenim de grans companyies, com les elèctriques, del gas, telefòniques, de l'aigua... Quan t'acostumes a uns serveis, prescindir-ne no és fàcil. Abans no teníem telèfon mòbil i no ho patíem com ara quan aquests fan figa. Abans passàvem
moltes tardes d'estiu, amb espelmes perquè la llum se n'havia anat amb l'arribada del primer llampec, i no ho patíem com ara, quan ens tallen el corrent elèctric unes hores. El que més molesta, però, quan tens problemes de subministrament, són les dificultats en contactar amb algú que t'ho pugui solucionar, o com a mínim et sàpiga donar explicacions.Et sents impotent, sense resposta, sense saber què fer.
Estàs lligat de mans i peus perquè són serveis que no en pots prescindir, ni canviar fàcilment de companyia, i si ho pots fer, com seria el cas de les telefòniques, t'adones que no hi ha diferències i la sensació d'impotència és la mateixa.
