Creix l’atur. Creixen els impostos.No hi fa res.
“Ja sabem cop despistar l’enemic”, expliquen els assessors d’imatge del govern ZP.
Mentre tant i per a desviar el focus d’atenció dels ciutadans, s’esbombarà la modificació de l’anomenada llei Beckham, que permetia que els grans craks de l’esport tributessin per els mil·lions de guanys anuals que perceben quasi el mateix que qualsevol desgraciat que prou feines arriba a final de mes.
Tal vegada han fet santament, però el tuf a populisme perfuma l’ambient.
Res millor que poder carregar contra els rics que guanyen una milionada per passejar-se en calça curta per la gespa. El pecat capital de l’enveja va com anell al dit.:
“No porten cotxes de luxe i van de bracet de les top models? Que paguin”, pensa més d’un..
La senyora Salgado, ministra substituta d’economia (el titular és el President del Govern), ho explica bé: ”No estem parlant de com mantenir els 400 € de deducció? És el moment de ser solidari i no es poden mantenir aquests privilegis”. Una campanya de propaganda hagués costat deu vegades més. L’operació sensacional. I de quina manera!
Ja veus la pena que em fan tots plegats ells a diferencia nostre sempre tindran l’opció de crear una SICAV.
L’any 1985 en ple govern socialista de Felipe González el seu super ministre d’Economia un tal Miguel Boyer ara renegat de la progressia i les esquerres, va fer evident l’incapacitat de l’Estat per a evitar la fuga de capitals en direcció a paradisos fiscals com Suïssa i la importància que en aquest país tenia l’economia summergida, creant diferents productes de baixa rendibilitat a canvi d’una amnistia fiscal.
Així va ser com varen néixer unes societats anomenades SICAV.
Com que calia desterrar la idea generalitzada entre els contribuents que defraudar sortia de franc i amb la intenció de provocar que les fortunes que s’escapaven per la Jonquera o bé per Barajas es quedessin en territori nacional, a més d’empresonar a alguna folklòrica reconeguda, van acceptar que els rendiments d’aquestes societats tributessin al 1% a diferència del 18% actual dels
rendiments del capitals o el 30% del patrimonial, un chollo a l’abast només de les grans fortunes ja que les condicions per a constituir una SICAV, un mínim de 100 accionistes i de 2.400.000 € de capital, el converteixen en un producte d’inversió per l’èlit econòmica , vaja per els rics.Actualment sabem que existeixen 3.350 SICAV, amb un total d
e 440.000 inversors, la majoria d’ells de “pega”, que gestionen un volum patrimonial de més de 25.000M€ i que estan controlats per la CNMV i no per Hisenda com la resta de mortals, més o menys l’import total dels rendiments del capital mobiliari dels 17 milions de famílies que no tenim per on es
capar-nos de que ens apliquem retencions de dos dígits en el salari mensual.La justificació de la pujada d’impostos contemplada en els pressupostos del 2010 es fa, per part de l’actual suposadament govern d’esquerres, des del discurs ideològic de sempre, que pagui el que més té, limitant aquesta pujada a l’increment del IVA i als rendiments del capital però deixant al marge a les SICAV de la reforma fiscal,tot molt progressista tot plegat.
Són uns artistes! Ja han trobat com explicar als ciutadans que la pujada dels impostos la pagaran els poderosos..
Per fi han trobat com ser d’esquerres.
