La dignitat la està perdent totes aquelles persones que creuen que L’Estatut és viable, i que per aquest motiu el defensen. Han perdut la dignitat aquelles persones que s’han deixat ensarronar, aquelles persones que les han ensenyat a odiar, tota cosa que provingui dels catalans i totes aquelles que per coses tan senzilles com la incultura, els ha deixat enrere.La pregunta que ens hem de fer tots plegats després de veure com la premsa catalana feia front comú per defensar l'Estatut que el poble de Catalunya va votar, és qui ha de gestionar una resposta política a l'imminent retallada? Òbviament, no en dubta ningú que aquesta resposta ha de ser donada pel President del país.
Quan es defensa allò que ens és propi de manera decidida i valenta, la dignitat del país i la del President d'aquest resta intacta. Però qui són els responsables que l'autogovern del país es trobi d'aquestes maneres? Em sorprèn amb la vehemència les declaracions que fan els socialistes contra els dirigents del Partido Popular recriminant-los la seua anticatalanitat. Els dirigents socialistes haurien de saber que mitges veritats són mentides a mitges. Per què? Perquè l'Estatut no només té interposat el recurs que va presentar el PP, sinó que també en té de divers Comunitats Autònomes i un altre del Defensor del Pueblo, Enrique Múgica, nomenat pel Partido Popular l'any 2000 i militant socialista.
Per tant, els dos grans partits d'àmbit estatal tenen recorregut el nostre Estatut i des de Catalunya només es critica el del Partido Popular. El que no pot fer el President del noste país, socialista, és instar als altres a retirar recursos i no ser capaç d'exigir als seus que retirin el que tenen interposat. Per això el President Montilla ens menteix, i quan es menteix per motius estrictament electorals i posa en joc la dignitat de la nostra nació no queda rastre de la seua dignitat i deixa de ser el meu President.
N’hi ha d’altres que perden també amb la dignitat, la credibilitat, com el molt honorable president de Convergència, el senyor Artur Mas. Crec que no cal esmentar que les seves paraules a Espanya són molt importants, i aquí als independentistes, ens ha tirat un gerro d’aigua freda al cap.perquè no sé si recorda que un 60% dels seus militants és independentista. Jo personalment, em sentiria traït, i el mínim seria deixar
la militància. A on anirem a parar amb quest líder? Aquest ha de ser president?
DIARI "EL PAIS" (29/11/2009). ENTREVISTA A ARTUR MAS.
P. ¿Qué harían en una consulta más amplia?
R. Tenemos contrastado con estudios sociológicos que en una consulta en toda Cataluña ganaría el no. Sería un error convocarla para evidenciar ante España y todo el mundo que Cataluña lo que quiere es simplemente ser española. Eso llevaría al país a la derrota. Si se puede plantear en el futuro, ya se verá. En CiU hay opiniones diferentes.
La Democràcia, segons el Diccionari de la Llengua, és la doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.Això implicaria, en principi, que no es negués al poble el dret a intervenir en un aspecte tan important com és el de definir l'àmbit d'aplicació de les polítiques que es decideixin a nivell nacional. El poble català no pot intervenir com a tal en el seu govern.
Per què? doncs perquè no és sobirà. La seva sobirania queda diluïda dins l'ens superior al qual pertany que és la sobirania del poble espanyol en el seu conjunt.
De fet, una consulta sobre la independència només vol clarificar si, realment, el poble català està d'acord en pertànyer al conjunt del poble espanyol o si, per contra, vol ser sobirà. Per tant, i mirant-s'ho des d'una òptica racional, es fa difícil, molt difícil, d'entendre el per què de la negació a una consulta sobre quin volem que sigui el nostre àmbit de sobirania com a poble.
No pateixi, Sr. Mas, que si la consulta al poble dóna com a resultat que la majoria del poble català s'estima més continuar dins el conjunt del poble espanyol ,almenys aquest resultat estaria avalat per una consulta al poble català i, en conseqüència, l'avenç que s'hauria produït en quant a radicalitat democràtica tant a Catalunya com al conjunt de l'estat seria tan important que tots plegats, guanyadors i perdedors, podríem sentir-nos-en ben orgullosos.
Només un apunt més: No n'esteu fins als collons dels sondejos, estudis d'opinió, enquestes i altres mandangues? Els grans polítics saben què vol el poble i per això guanyen. Els polítics de tercera regional aspiren a que el poble els digui què vol.Jo, per si de cas, quan em fan una enquesta sempre dic que sóc de Uniò, que sóc del Espanyol, que miro sempre Intereconomia TV, que els temes que més em preocupen són el terrorisme , els segrestos i que es condemni als assassins de la Marta del Castillo. Us recomano que ho féu: jo m'ho passo teta!.
Aquests dies, uns o altres o tots plegats, ens anem queixant del poc que ens estimen des del país veí i com ens arriben a maltractar: que si el Ministerio de Cultura ha jugat brut i amb ànims de revenja en l'afer del fons fotogràfic de Agustí Centelles, que si la UE no veu cap problema legislatiu en la rebentada de les emissions de TV3 al País Valencià, que si de la gestió de l'aeroport del Prat ja en parlarem i anem-ho endarrerint, que si allò que en diuen la Brunete mediática ha posat a parir d'un burro els diaris publicats al país per allò de l'editorial de l'altre dia...A veure, tinguem-ho clar: si tinguéssim estat propi, el Ministerio de Cultura no tindria cap possibilitat jurisdiccional d'intervenir, si tinguéssim estat propi, el tancament dels repetidors seria un acte que atemptaria contra la legislació comunitària , si tinguéssim estat propi la gestió de l'aeroport del Prat seria un afer intern i passaríem olímpicament de les AENA del país veí i, si tinguéssim estat propi, no hauria calgut fer cap editorial defensant el collons del estatutet de pega.
Així, doncs, que encara no ho tenim clar? Els que tinguin ocasió de fer-ho, que vagin a votar el proper dia 13, els que encara no, que es posin a treballar a les seve
s viles, pobles i ciutats per tal de poder-ho fer en alguna de les pròximes tongades i, tots plegats, quan arribin les eleccions al parlament de fireta de la ciutadella, que votin només aquelles candidatures que es comprometin, al seu programa electoral, a que si a la propera legislatura hi ha una majoria suficient, declararan la independència per tal de, acte seguit, sotmetre-la a plebiscit popular a fi de ratificar aital declaració.
Però, que no ho veieu, redéu? independencia !
Això sí, els que pensem que Catalunya només tindrà un futur si pot decidir-lo ella mateixa, en el cas que perdem aquesta consulta, haurem d'acceptar-ho
(al revés també, eh ¡ Senyor Mas ?). Si realment vols que Catalunya sigui independent algun cop, no pots dir mai que NO guanyaràs sense donar una alternativa o una proposta per aconseguir el SI més endavant. Això és admetre que ets un perdedor i que ja no tens esperances cap al futur.
Si en Mas hagués dit: “Ara per ara els nostres estudis sociològics, no està clar que guanyaríem el referèndum, però no ho descartem en el futur i per això volem guanyar la Generalitat per demostrar als que dubten en votar afirmativament per la independència, que amb un govern nacionalista català podran viure millor que ara”.
Dit tot això, ara ve la pregunta. Què caram fot l’Artur Mas dient que la independència no és l’objectiu dels catalans i gairebé afirmant que els catalans ens sentim bé de ser espanyols?
N’hi ha d’altres que perden també amb la dignitat, la credibilitat, com el molt honorable president de Convergència, el senyor Artur Mas. Crec que no cal esmentar que les seves paraules a Espanya són molt importants, i aquí als independentistes, ens ha tirat un gerro d’aigua freda al cap.perquè no sé si recorda que un 60% dels seus militants és independentista. Jo personalment, em sentiria traït, i el mínim seria deixar
la militància. A on anirem a parar amb quest líder? Aquest ha de ser president?DIARI "EL PAIS" (29/11/2009). ENTREVISTA A ARTUR MAS.
P. ¿Qué harían en una consulta más amplia?
R. Tenemos contrastado con estudios sociológicos que en una consulta en toda Cataluña ganaría el no. Sería un error convocarla para evidenciar ante España y todo el mundo que Cataluña lo que quiere es simplemente ser española. Eso llevaría al país a la derrota. Si se puede plantear en el futuro, ya se verá. En CiU hay opiniones diferentes.
La Democràcia, segons el Diccionari de la Llengua, és la doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.Això implicaria, en principi, que no es negués al poble el dret a intervenir en un aspecte tan important com és el de definir l'àmbit d'aplicació de les polítiques que es decideixin a nivell nacional. El poble català no pot intervenir com a tal en el seu govern.
Per què? doncs perquè no és sobirà. La seva sobirania queda diluïda dins l'ens superior al qual pertany que és la sobirania del poble espanyol en el seu conjunt.
De fet, una consulta sobre la independència només vol clarificar si, realment, el poble català està d'acord en pertànyer al conjunt del poble espanyol o si, per contra, vol ser sobirà. Per tant, i mirant-s'ho des d'una òptica racional, es fa difícil, molt difícil, d'entendre el per què de la negació a una consulta sobre quin volem que sigui el nostre àmbit de sobirania com a poble.
No pateixi, Sr. Mas, que si la consulta al poble dóna com a resultat que la majoria del poble català s'estima més continuar dins el conjunt del poble espanyol ,almenys aquest resultat estaria avalat per una consulta al poble català i, en conseqüència, l'avenç que s'hauria produït en quant a radicalitat democràtica tant a Catalunya com al conjunt de l'estat seria tan important que tots plegats, guanyadors i perdedors, podríem sentir-nos-en ben orgullosos.
Només un apunt més: No n'esteu fins als collons dels sondejos, estudis d'opinió, enquestes i altres mandangues? Els grans polítics saben què vol el poble i per això guanyen. Els polítics de tercera regional aspiren a que el poble els digui què vol.Jo, per si de cas, quan em fan una enquesta sempre dic que sóc de Uniò, que sóc del Espanyol, que miro sempre Intereconomia TV, que els temes que més em preocupen són el terrorisme , els segrestos i que es condemni als assassins de la Marta del Castillo. Us recomano que ho féu: jo m'ho passo teta!.
Aquests dies, uns o altres o tots plegats, ens anem queixant del poc que ens estimen des del país veí i com ens arriben a maltractar: que si el Ministerio de Cultura ha jugat brut i amb ànims de revenja en l'afer del fons fotogràfic de Agustí Centelles, que si la UE no veu cap problema legislatiu en la rebentada de les emissions de TV3 al País Valencià, que si de la gestió de l'aeroport del Prat ja en parlarem i anem-ho endarrerint, que si allò que en diuen la Brunete mediática ha posat a parir d'un burro els diaris publicats al país per allò de l'editorial de l'altre dia...A veure, tinguem-ho clar: si tinguéssim estat propi, el Ministerio de Cultura no tindria cap possibilitat jurisdiccional d'intervenir, si tinguéssim estat propi, el tancament dels repetidors seria un acte que atemptaria contra la legislació comunitària , si tinguéssim estat propi la gestió de l'aeroport del Prat seria un afer intern i passaríem olímpicament de les AENA del país veí i, si tinguéssim estat propi, no hauria calgut fer cap editorial defensant el collons del estatutet de pega.
Així, doncs, que encara no ho tenim clar? Els que tinguin ocasió de fer-ho, que vagin a votar el proper dia 13, els que encara no, que es posin a treballar a les seve
s viles, pobles i ciutats per tal de poder-ho fer en alguna de les pròximes tongades i, tots plegats, quan arribin les eleccions al parlament de fireta de la ciutadella, que votin només aquelles candidatures que es comprometin, al seu programa electoral, a que si a la propera legislatura hi ha una majoria suficient, declararan la independència per tal de, acte seguit, sotmetre-la a plebiscit popular a fi de ratificar aital declaració.Però, que no ho veieu, redéu? independencia !
Això sí, els que pensem que Catalunya només tindrà un futur si pot decidir-lo ella mateixa, en el cas que perdem aquesta consulta, haurem d'acceptar-ho
(al revés també, eh ¡ Senyor Mas ?). Si realment vols que Catalunya sigui independent algun cop, no pots dir mai que NO guanyaràs sense donar una alternativa o una proposta per aconseguir el SI més endavant. Això és admetre que ets un perdedor i que ja no tens esperances cap al futur.
Si en Mas hagués dit: “Ara per ara els nostres estudis sociològics, no està clar que guanyaríem el referèndum, però no ho descartem en el futur i per això volem guanyar la Generalitat per demostrar als que dubten en votar afirmativament per la independència, que amb un govern nacionalista català podran viure millor que ara”.
Dit tot això, ara ve la pregunta. Què caram fot l’Artur Mas dient que la independència no és l’objectiu dels catalans i gairebé afirmant que els catalans ens sentim bé de ser espanyols?
Què encara no hem arribat a convèncer a la major part dels catalans de les bondats de la independència? Potser sí, però tinguem ben present que NO ens permeten, ara per ara, ni preguntar-ho a tots els catalans.
Sr. Mas, amb tot el respecte, tingui més present al sector independentista que té a dins el seu propi partit i que lleialment treballen per portar-lo a la Presidència de la Generalitat, però no per mantenir-ho tot igual, sinó per fer passes endavant vers la independència i l’estat propi!
Sr. Mas, amb tot el respecte, tingui més present al sector independentista que té a dins el seu propi partit i que lleialment treballen per portar-lo a la Presidència de la Generalitat, però no per mantenir-ho tot igual, sinó per fer passes endavant vers la independència i l’estat propi!
