PER LLOGAR-HI CADIRES !!

Se sap alguna cosa del front comú pel finançament? Ja no en parla gairebé ningú. És una qüestió pràcticament amortitzada, però ni s'ha resolt el finançament, ni s'han resolt els pressupostos i ja estem instal.lats en la sentència del Tribunal Constitucional.
Millor dit, no en la hipotètica sentència del Tribunal, sinó en la resposta que cal donar a una sentència que tothom dona per descomptat que completarà la ribotada començada l'endemà mateix de l'aprovació de l'Estatut del 30 de setembre.
Del front comú pel finançament sabem que va néixer mort. Hi ha un detall que mai ningú comenta i que per mi és determinant. Quan CiU era reticent a votar la proposta de resolució unitària, l'Artur Mas va ser convocat pel President Montilla a una conversa "secreta" o "privada" al Palau de la Generalitat. Després d'aquesta reunió, CiU va accedir a votar la proposta de resolució. Se sap de que van parlar? doncs no n'ha transcendit res.
Que si la famosa xifra, que si la cistella d'impostos, que si el rendiment de la cistella, que si el rendiment complet, que si complet vol dir complet o que vol dir, etc.
No sabem de que van parlar però sabem que CiU va acceptar afegir-se al front comú. I a partir d'aquí, què? doncs que el tema del front unitari ja ha passat a millor vida.
Amb la reunió "secreta" Mas-Montilla passa una mica com el famós pacte Mas-Zapatero.
Un pacte verbal -que desconeixem- i que se'l passen pel forro. Algú dirà que si la clàusula addicional tercera i bla, bla, bla...però al capdavall un incompliment més del mentider compulsiu Zapatero. El que no sabem, ni sabrem, és si al darrera d'aquest pacte també hi ha la colla d'empresaris catalans que van forçar Mas a pactar amb el Zapatero. Us en recordeu? la plana major de l'Opus, la plana major de la Caixa, els Godós, els Planetes i la Gallina Blanca.
Me'n deixo algun? Això sí, tots ells il.lustres ....independentistes? sobiranistes?
Després de la hibernació del front comú hem vist els diferents episodis encaminats a demorar l'aprovació dels finançament fins que s'hagin aprovat els pressupostos -amb l'ajuda del palanganero Saura- i amb el noble objectiu de salvar la cara als 25 diputats del PSC. I per acabar-ho d'adobar, l'esperpèntic episodi del veto als pressupostos. Si els vetes se't toregen i si no els vetes també. Visca la bicameralitat! i visca la Constitució!
Bé, tot això ja és història i ara ja estem instal.lats en la resposta al Tribunal Constitucional. I de que va la resposta? bàsicament es tracta de seny, seny i més seny. Resposta serena, vaja! Com diuen ara. Tot plegat res de res!...o sí: front comú pel seny i la resposta serena al TC.
Alguns exemples:El Duran i el Montilla pactant la resposta serena.Discurs del Montilla per la resposta serena.La Sanchez Camacho compartint amb el Duran la resposta serena.El Jordi Pujol apostant per la resposta serena i renyant al Mas pel referèndum .Els Iceta i Zaragoza ensabonant al Duran i criticant el radicalisme de l'Artur Mas.
Podríem seguir amb el flirteig hipòcrita del Mas i el Puigcercós, com a resposta a la reunió del Duran i el Montilla. Les ganes de l'Artur per unes eleccions anticipades. Les declaracions de'n Puigcercós en contra de les eleccions anticipades....I tot plegat al bell mig d'una crisi històrica que pot condicionar moltes decisions o al menys pot servir de coartada per moltes altres.
Preparem-nos doncs per empassar-nos uns pressupostos que no compleixen amb l'estatut, amb veto o sense i amb els vots dels 25 diputats del PSC; per acceptar i vendre com un mal menor el finançament pactat a la reunió "secreta" del Mas i el Montilla; per justificar l'acabament de la legislatura per part d'uns, per trencar el tripartit en benefici de la socioviergència per part d'altres o per avançar les eleccions al Parlament.
Doncs ja ho veieu, han passat més de 3 anys des de l'històric 30 de setembre de 2005 per acabar "morint" amb una resposta serena al Tribunal Constitucional.
Per llogar-hi cadires! això si serenament !!