La Constitució que tan defensen alguns és un trunyu enorme. Comença amb tot de bones intencions, fins que arriba a l'article 14, on diu que tots els espanyols són iguals davant la llei.L'article 14 queda reduït a les seves cendres quan la Consti arriba al títol segon, on resulta que no tots els espanyols són iguals. Hi ha una família que queda fora de tot ordenament jurídic. Ells són superiors a la resta.
Per fer una feina de "representació" s'emporten de la caixa comú de tots una assignació anual que t'hi cagues potes avall, i que hi hagi vaques grasses o flaques, augmenta any rere any.
Un cop aquests diners han caigut a la caixa de la casa reial, ningú dóna comptes de res, i es poden fer tants negocis amb ells com es vulguin, ja siguin legals, ilegals, o diguem-ne poc ètics.
A més, el cap de família convertit per art de màgia en cap d'Estat, va pel món follant i deixant fills a tort i a dret, sense que ningú li digui res.
Mentrestant, els vassalls, lluny de revoltar-se, miren embaldalits i idòlatres tota la família, repetint un i altre cop quina sort tenen de tenir uns reis tan campetxanos. I si a algun esvalotador se li acut criticar aquesta situació infame, haurà, com a mínim, de passar pels jutjats.
Si volem acabar d'una vegada per totes amb aquest escandalós robatori, som nosaltres, el poble qui ha de cridar i revoltar-se.
Ningú ho farà per nosaltres.
"Ai del poble,
ai de la Vila,
que té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa,
l'haurà de guanyar amb suor"
3 comentaris:
Joan Tardà no ha estat gens encertat amb les seves declaracions (si està al Congrés noblezza obliga), però una vegada més s’ha demostrat que els nostres errors els hem de pagar massa cars: el preu és més que un llençol a cada bugada. No ens surten a compte aquestes posades en escena, amb la monarquia com a argument, i després es massa fàcil que a més des 500 quilòmetres es magnifiquin i serveixin per ridiculitzar-nos. I més encara, si hi ha ERC pel mig., que representa que no té adquirits els valors institucionals
A aquests d'esquerra els agrada sempre està al mig del merder, busquen el protagonisme sigui com sigui. No hi havia cap necessitat ni venia a compte dir el que va dir, és una idiotesa.
Només fem que donar carnassa a tota la colla de voltors que ens volen mal.Jo no crec que el tardà ni ningú d´esquerra així d'anar a la presó. El seu lloc és al circ.
No estaria de més recordar alguns postulats bàsics:
1) Catalunya és una colònia d’Espanya (i de França des del tractat dels Pirineus de 1659, que a diferència del tractat d’Utrecht de 1713 mai no ha estat denunciat pels governs espanyols).
2) El destí de les colònies és independitzar-se de les seves metròpolis, que acostumen a sotmetre-les a una sagnia econòmica insuportable.
3) Catalunya comparteix llengua i cultura amb dues nacions més, València i Mallorca, que també són colònies d’Espanya.
4) La forma d’organització política més desitjable per a aquesta comunitat lingüística i cultural és una confederació, establerta entre nacions lliures i iguals, convencionalment anomenada Països Catalans.
5) Espanya s’oposa amb totes les seves armes legals i letals a aquest projecte polític, atès que comprometeria la seva viabilitat econòmica com a estat avançat.
Les seves armes legals més potents són una Constitució que prohibeix expressament el desenvolupament de projectes independentistes i un Estatut que consagra una situació de subordinació eterna de Catalunya. Les seves armes letals són l’exèrcit espanyol i els anomenats “cossos i forces de seguretat de l’estat”, que entraran en acció quan s’esquerdin els murs legals que contenen aquest estat de coses.
6) Espanya és, mentre duri l’estat de coses actual, un estat enemic.
7) Espanya serà, si s’aconsegueix la independència de Catalunya, un veí i possiblement un aliat. (Vegeu l’evolució de les relacions entre Espanya i Llatinoamèrica, Portugal i Brasil, Angola i Moçambic, o Gran Bretanya i els països de la Commonwealth).
8) Els actors polítics que defensen aquests postulats no tenen per què renunciar a fer política mentre no s’assoleixi l’objectiu estratègic de la independència.
9) Els actors polítics que volen la independència poden tenir, legítimament, voluntat de governar en el marc legal actual tant per canviar l’estatus quo com per millorar les condicions de vida de la ciutadania.
Precisament el motiu principal per canviar les coses és assolir les condicions per al ple desenvolupament de les nostres potencialitats com a país, actualment castrades, i per tant per millorar les oportunitats de desenvolupament individual i col·lectiu de la ciutadania.
10) Els actors polítics que volen la independència, doncs, poden organitzar-se en partits polítics “normals” per defensar, a més d’aquesta estratègia a llarg termini, la implementació de polítiques públiques d’àmbit local o general que tendeixin a la resolució de problemes concrets i quotidians.
Aquests deu postulats es resumeixen en dos:
1) L’independentisme serà força de govern o no serà, i per tant cal que sedueixi la majoria de la població.
2) Per seduir la majoria de la població no cal amagar els postulats estratègics generals. Fer això equivaldria a mentir.
Cal seduir TOT I els postulats generals, i no MALGRAT ells.
Per tant, i atès que la monarquia borbònica restaurada pel dictador és un dels símbols màxims del sistema que ens oprimeix com a poble, és perfectament legítim (i coherent) demanar la seva liquidació simbòlica en el marc d’una estratègia de futur, i en el marc d’una jornada de denúncia contra la Constitució espanyola. Demanar disculpes per haver dit una evidència, més aviat és sobrer i mou a confusió…
Salut.
Publica un comentari a l'entrada