Quan els fets són tan evidents, sobren les paraules, oi Montilla? Recordem aquests 25 noms que el proper dijous llençaran a les escombraries la única arma de pressió de que disposava la Generalitat per negociar el nou finançament, i acotaran el cap de nou, confirmant què el seu objectiu principal es el govern Zapatero, i oblidant els interessos dels catalans com ja han fet molts cops, i dels seus propis votants, es el que anomenaríem uns autèntics traïdors que hauran trencat la unitat catalana :Carme Chacón, Meritxell Cabezón, Ramón Ruíz, Sixte Moral, Daniel Fernández, Montserrat Colldeforns, Manel Mas, Lourdes Muñoz, Isabel López, Jordi Pedret, Meritxell Batet, Esperança Esteve, Joan Canongia, Carles Corcuera, Dolors Puig, José Vicente Muñoz, Francesc Vallès, Joan Ruiz, Lluïsa Lizarraga, Anton Ferré, Montse Palma, Àlex Sáez, Juli Fernández, Teresa Cunillera i Fèlix Larrosa.
Avui, les ràdios i les televisions haurien d'estar parlant de la traïció del PSC als seus votants i a la resta del país. Haurien d'estar explicant quina mena de persones guanya unes eleccions amb el poc democràtic "El PP utilitzarà el teu vot contra Catalunya" per després justament fer el mateix. Utilitzar el vot atorgat pels ciutadants prou rucs com per creure-se'ls per robar-nos a tots els nostres diners baixant-nos els pantalons .
Qualsevol cosa per no parlar de que els senyors del PSC ens han traït a tots, als que els han votat i als que no ho hem fet. Que han regalat a Madrid uns pressupostos que no es mereixien, en comptes de lligar-los directament al finançament. Que ho han fet justament l'únic any que els pressupostos no eren prorrogables i que es podia fer un cop de puny a la taula.
Un cop més el PSC havia d'escollir entre Catalunya i PSOE. I han decidit triar, PSOE, evidentment, no fos cas que l'amo s'enfadés i els treiés els Ministerios.
M’agrada el moment i la situació en la que es troba el PSC i espero que serveixi per a molta gent com a signe inequívoc de quina banda estan. Algú creia que els 25 diputats del PSC a Madrid votarien contra els pressupostos? Em voleu fer creure que hi ha gent tan innocent pel món?
Des de l'executiva del PSC diuen que al marge del seu suport als pressupostos, si veuen que el govern espanyol no mou fitxa per solucionar el problema del finançament, llavors... que es preparin! que es preparin per què? amb què els volen espantar? si fa anys que ens prometen coses i no compleixen res, ara hauran de canviar? que potser no es presentaran junts a les properes eleccions generals ?, quan no han estat capaços de formar un grup parlamentari propi? A qui volen enganyar? Estic ben segur que ZP i els seus terratinents ja deuen d’estar espantats amb les amenaces dels seus subordinats del PSC. Quina por!!!
A aquestes alçades de la història ser del PSC i autoproclamar-se catalanista és no haver entès res de res . Catalanista i del PSC? Va home!, va! .
Si no som capaços de dir les coses pel seu nom, donant la cara i totes les explicacions que calgui, no aconseguirem que la gent es cregui res del que fan els polítics, i la desafecció, que està tan de moda, serà cada vegada més gran i preocupant. Per què no ens diuen l'estratègia que seguiran? quin serà el nou pas? o anem junts o no hi tenim res a fer, i si no vigilen aniran deixant amics pel camí, fins a quedar sols. La memòria històrica els hauria de fer veure el perill en què poden caure. Hi ha camins que no tenen retorn.
Mentrestant, els socis del Govern d'Entesa s'ho miren des de la trinxera, dubtant entre no fer res o fer encara menys. Després de l`última jugada traidora indigna de la filial catalana del PSOE amb el tema del finançament, un encara esperava una reacció de dignitat nacional de l`Esquerra ( aquella que diu que estem construint Estat).
A aquestes alçades de la història ser del PSC i autoproclamar-se catalanista és no haver entès res de res . Catalanista i del PSC? Va home!, va! .
Si no som capaços de dir les coses pel seu nom, donant la cara i totes les explicacions que calgui, no aconseguirem que la gent es cregui res del que fan els polítics, i la desafecció, que està tan de moda, serà cada vegada més gran i preocupant. Per què no ens diuen l'estratègia que seguiran? quin serà el nou pas? o anem junts o no hi tenim res a fer, i si no vigilen aniran deixant amics pel camí, fins a quedar sols. La memòria històrica els hauria de fer veure el perill en què poden caure. Hi ha camins que no tenen retorn.
Mentrestant, els socis del Govern d'Entesa s'ho miren des de la trinxera, dubtant entre no fer res o fer encara menys. Després de l`última jugada traidora indigna de la filial catalana del PSOE amb el tema del finançament, un encara esperava una reacció de dignitat nacional de l`Esquerra ( aquella que diu que estem construint Estat).
El que no entenc és la seva militància. Com poden suportar que els hereus de`n Macià malmetin contínuament la nostre Nació? El mal que estan fent a Catalunya és irrecuperable.I, Honorable Senyor Saura, si us plau, canvii de partit. O de cervell.
Bé,ells trien, nosaltres votem.
Quina merda de país, Déu meu! Tenim els polítics que ens mereixem!
Quina merda de país, Déu meu! Tenim els polítics que ens mereixem!
5 comentaris:
Em ve de gust confessar que havia estat votant del psc, em creia aquelles bajanades de la barretina, els botiguers i la dreta.
Era socialista en un món d’amics i amigues socialistes. Però no us confongueu ni espanteu, no parlo de sociates del Baix Llobregat, parlo d’il•lustres families de l’ahir del psc.. Parlo d’una època en la que els homes que entraven en política tenien una història prèvia, tenien uns valors, tenien un ideal.
Aquell psc ja no hi és.
Quan els veig a les fotos d’executiva només hi veig psoe. Setmanes abans de les darreres eleccions, uns d’aquests amics que us deia, em reconeixia que veien escandalitzats com el Baix Llobregat havia pres tot el poder del partit i la branca catalana quedava escombrada. Malgrat això, em va demanar el vot per en Montilla Que despistads anaven els pobres!
Jo tres anys abans ja havia votat un altre formación que es deia independentista.Un altre error,
i el pitjor és que m’ho creia. Encara recordo com mesos després, mirant entre una nombrosa colla progre els formatges de la nit electoral del Zapatero_2004, m’esgargamellava cridant: Tripartit a Madrid! Tripartit a Madrid!
El que va venir després ja ho sabeu. Els que teníem un mínim d’intel•ligència, d’honestedat i d’amor per la Pàtria varem estampir-nos de nassos contra la dura realitat: icv, erc i psoe van demostrar la seva incapacitat, ineptitud, incompetència,...i Zapatero la seva mala fe.
La meva decepció va ser gran i, amb en Maragall, especialment dolorosa. Avui la cosa va pitjor. Després de tanta evidència hem hagut de comprovar que convivim amb éssers humans capaços de donar 25 diputats traidors a Catalunya.No sentiu fàstic? Jo sí.
Aconseguiran que la gent no es cregui res del que fan els polítics, i la desafecció,serà cada vegada més gran i preocupant. Quina merda ¡!
Salut.
El PSC està sent deslleial al poble de catalunya, a la seva gent, i com sempre fa apareixer el PP per defensar la seva actitud submisa, quan cada dia que passa PSOE i PP són la mateixa banda.
Jo crec que hauríem de comenaçar a reflexionar molt seriosament, si cal un Govern a la Generalitat on hi hagi un partit que no defensa els drets dels ciutadans i ciutadanes del seu poble. ERC en el seu moment va ser expulsada per posicionar-se en contra de l'Estatut. Poder comença a ser l'hora de formar un govern d'unitat nacional amb aquells partits que estiguin per la feina. Esborrar ferides del passat i possar-nos a caminar plegats amb aquells que posin la defensa dels interessos dels catalans i catalanes per sobre dels interessos del partit...
Visca la terra i que morir el mal Govern!
Estic totalment d´acord amb el primer anonim,la pena es que moltissima gent de bona fe no s´en adona de res del que passa al seu voltant, i d´altres com l´ex president Maragall nomes rectifiquen quan els han fotut fora del partit perque les neurones patriotiques els han aflorat,penso que alguna persona que en sapiga ahuria de fer pedagogia i publicar un llistat de tots els que trairen al senyor Josep Pallach.
I què passa amb els altres dos partits de govern? Qui és pitjor, el boig o el boig que segueix al boig? No parem de menjar-nos decepcions, no parem de menjar-nos l’orgull i de ser insultats. Jo ja no crec en la (aquesta) política.
Sincerament, espero que els catalans no siguem tan RUCS i els tornem a votar a les properes eleccions. . . . Quina tropa. . . .
Publica un comentari a l'entrada