Deu són els borbons que hem hagut d'aguantar en tres-cents anys i, de cap, no en tenim una memòria agradable. La llibertat no ha estat mai la divisa d'aquell casal i cap no ha respectat els drets del nostre poble, que el primer dels seus va arrabassar per la força de les armes. Hi ha qui vol esperar a veure si l'onzè és millor, però per mi que no ho siga. Amb deu ja n'he tingut prou i massa per a entendre què volen dir quan criden 'Mori el Borbó'.Del primer dels borbons, en van dir Felip V. En mala hora va nàixer aquell qui cremà Xàtiva i en volgué canviar el nom pel de San Felipe, el lladre roder que ens va robar les institucions, la llengua i la llibertat. El segon volien que es diguera Lluís I, però es va morir de seguida. Si més no, va ser discret. Però, mort ell, va tornar son pare, ple de sang. Del tercer, en van dir Ferran VI. Va morir boig. Acabat. Del quart, en van dir Carles III. Va exigir als gitanos que deixaren de parlar romaní i de vestir com tenien costum de fer. Va expulsar els jesuïtes i els va confiscar els béns. Tota una peça. Del cinquè, també en van dir Carles, però IV. El molt cregut va envair França amb la pretensió d'aturar una revolució que havia de canviar el món per sempre i va acabar havent d'abdicar en favor del seu fill mentre els carrers li cridaven contra. Covards, els borbons van cedir el tron a Napoleó. Després arribà el borbó sisè, 'el Desitjat' que deien, veges tu. Com a resposta al desig va suprimir la constitució i governà com un monarca absolut. Dissolgué totes les institucions anteriors, tret d'una: la inquisició. En això de reprimir els borbons s'han equivocat poques voltes. Continuem la llista. De la borbó que feia set, en van dir Isabel II, i la Gloriosa la va engegar al carrer, tot proclamant la república. Au. I del borbó que feia vuit, en van dir Alfons XII, un fill bord de la d'abans. Els cubans li van alçar l'estelada i li van fer pam-i-pipa. Després vingué el borbó que fa nou, aquell Alfons XIII que va portar la dictadura de Primo de Rivera i que la república va enviar al carrer. I darrere seu, cridat pel generalot Franco, vingué el desè. Li diuen Juan Carlos I. Va legitimar la dictadura fins que va ser impossible de fer-ho, i quan arribà la democràcia encara va jugar amb un altre cop d'estat. Deu són, doncs, els borbons que hem hagut d'aguantar en tres-cents anys i, de cap, no en tenim una memòria agradable. La llibertat no ha estat mai la divisa d'aquell casal i cap no ha respectat els drets del nostre poble, que el primer dels seus va arrabassar per la força de les armes. Hi ha qui vol esperar a veure si l'onzè és millor, però per mi que no ho siga. Amb deu ja n'he tingut prou i massa per a entendre què volen dir quan criden 'Mori el Borbó'.
Vicent Partal-Vilaweb
Amb 30 anys de Constitució, i significatius canvis en el model d'entendre la societat i les relacions personals, la societat Espanyola ha madurat, però no en tot.
Pot tolerar i entendre, que una dona avorti, que un matrimoni es dissolgui, o que dos homes o dues dones es casin. Però encara no entén, ni molt menys tolera que. un ciutadà parli amb una altra llengua que no sigui el castellà, que algú simplement no es consideri espanyol per evidents raons culturals i lingüístiques, o que un català pogués ser President del Govern.
La societat espanyola ha canviat molt, però españa continua igual que sempre. El darrer exemple el tenim en la darrera reacció davant les impròpies i inadequades paraules del Diputat Tardà. Només manca que l'hi muntin un Consell de Guerra.
No han canviat i no hi ha cap perspectiva de canvi ni a curt ni a llarg termini.
Amb aquest panorama hauríem de ser els catalans els que d'una vegada canviéssim. España no ha canviat, ni te intenció de fer-ho, llavors pot ser que canviem només Catalunya. Però no se com, les manifestacions i les mobilitzacions de poca cosa serveixen si el poder polític no s'hi apunta també, i no n´hi ha prou amb construir una Catalunya virtual.
Alguna cosa caldrà fer, però no podem continuar igual durant 30 anys més.
8 comentaris:
Té nassos que des de la dreta espanyola vulguin donar lliçons de democràcia, defensant una monarquia i una dinastia que solament ens ha fet mal com a poble i que no ha estat mai un exemple de democràcia.
Encara recordo aquell discurs que va dir l'actual monarca, a l'alçada del seu coeficient intel·lectual, on deia que el castellà mai s'havia imposat a ningú.
En tot cas, com deia algú, "Ladran, luego cabalgamos".
Tot està molt pensat, com que ERC no aixeca cap, tornen a jugar el paper de víctimes dels atacs del PP i de la espanya rància i mediàtica.
No se’ls cregeu,No feu cas, perquè mentre en Tarda diu mori el Borbó( de cara a la galeria), a Catalunya segueix de president Montilla,( tant espanyolista com els borbons), gràcies al suport dels anomenats independentistes de ERC, quin cinisme !!!
Tant el PP com ERC se retroalimenten i es necessiten un del altre .El PP necessita a ERC per demonitzar-la i així sumar vots a espanya, i ERC necessita ser la víctima del PP, perquè així “pobrets” vole ser beneficiats a Catalunya, ja ho van fer amb el Carod i la campanya del Cava, quant en "Carallod" va dir allò de boicotejar la candidatura de Madriz a les olimpíades.
Quan erc i el seu nacionalisme de pandereta, consisteix a deslegitimar la victòria de la primera força nacionalista d’aquest País a favor d’un partit espanyol.
En donar la governabilitat a espanya a un president que ha estat més centralista que el propi Aznar amb la fatxenderia de predicar pluralisme i talant.
En permetre que governi un partit que segueix tolerant i benein l’espoli fiscal a Catalunya i que es delecta contemplant amb impassivitat com els membres d’un òrgan judicial totalment polititzat es recreen escurçant la nostra sobirania com a poble. Aquest és el nacionalisme que propugna Esquerra!, el de la submissió, la sodomització d’una Nació per de tant en tant seguir amb el joc de la provocació i contribuir a exacerbar les brases de les consciències espanyoles més moderades, fent impossible, ni tant sols plantejable una hipotètica complicitat o una baixada de tensió , almenys, per evitar acabar abocats a la imprevisible solució del conflicte.
Son tots una vergonya! i uns inutils!.
Els Borbons ens van humiliar, ens van prendre el pel, i tantes altres coses. També han perjudicat molt als espanyols. Em fa molta gràcia que es parli del gran sacrifici de Juan Carlos I durant el 23-F (mai sabrem què va passar, però ni un pam de net), i s'oblidi la gran acció dels Borbons en episodis com la guerra del Marroc o la dictadura de Primo de Rivera, per citar-ne de recents.
Ja s'ho faran.
VISCA LA REPUBLICA ¡¡
El primer impresentable el d'ERC, però al darrera els del PSOE i el PP. Tots pixant fora de test.
Ara bé donat el càrrec que té es podria callar la boca.
Anem malament a Esquerra si aquells que ens representen pixen tot sovint fora de test.
Exigència sí, bajanades no, si us plau.
Jo sóc més de "maltes" que de bourbon. No sé, el bourbon sempre m’ha senat una mica pesat, no acabo de digerir-lo.
Encara que tothom digui que és molt humà i “campechano” a mi sempre m’ha semblat que estava sobrevalorat.
En el fons no és més que un whisky més però per culpa d’una tradició mal entesa l’hem col•locat en un pedestal que no es mereix.
A qui li agradi el "bourbon" doncs perfecte, per a ell, però jo passo. I que no intentin fer-me combregar amb rodes de molí: El bourbon no serà mai el meu whisky. Dit això, entenc que si ets treballador d’una destil•leria americana i vas pels puestos dient “mori el bourbon”, doncs és normal que la gent es quedi una mica descol•locada.
No es com per posar-te a la presó, però clar despistes a més d’un.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada