Els ministres de Treball de la Unió Europea han decidit aprovar una directiva que modifica la regulació de la jornada màxima de treball, fixada en 48 hores setmanals, i possibilitar que la jornada es prolongui fins a les 60 hores en el cas general i fins a les 65 hores setmanals en casos especials. L'acord és clarament contrari a les regulacions de l'Organització Internacional del Treball, que fa 91 anys que fixen la jornada laboral en un màxim de 48 hores setmanals.La mesura, que encara ha de ser debatuda pel Parlament Europeu, ha prosperat perquè un sector de països europeus, encapçalats per França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit, ha aconseguit imposar les seves tesis sobre el sector de països europeus que s'hi oposen, liderats per Espanya.
La mesura és una generalització del model que els britànics van posar en marxa ja l'any 1993, anomenat opting out, que implica que la jornada màxima laboral es pot prolongar si hi ha acord volunutari entre el treballador i l'empresari.
Però que no pretenguin enganyar-nos, en la immensa majoria de casos ja sabem el que aquesta "voluntarietat" implica, fins i tot en un marc estable de relacions laborals i amb una situació econòmica tranquila, però s'ha de ser molt cínic per argumentar aquesta "voluntarietat" en un context actual de clara frenada econòmica i on el capital usa a plaer la lògica por dels treballadors a trobar-se a l'atur.
La mesura és un pas enrera molt significatiu en la construcció d'una Europa social i cohesionada, que amb tant d'esforç des de l'esquerra s'intenta bastir, malgrat tots els desenganys que ens hem endut en els darrers temps. Més encara, l'adopció de la mesura significaria un enorme pas enrera en les lluites socials del moviment obrer, ja que la lluita per la jornada de 8 hores és una de les fites històriques del moviment obrer internacional, i no podem permetre que ens sigui arrabassat d'una revolada, per la porta falsa.
Els ciutadans i ciutadanes d'arreu d'Europa hem de pressionar per tal que la iniciativa no prosperi en el Parlament Europeu (tot i que l'actual domini de la cambra pels conservadors em fa ser pessimista), i els sindicats i organitzacions de l'esquerra social i política ens hauríem de coordinar per a una gran mobilització que aturi aquesta mesura, que és una agressió a la classe treballadora i, de forma clara, socialment regressiva.
8 comentaris:
Cert és que el preu del cru s'està disparant d'una manera incontrolable per a les economies familiars, per a les empreses de transports, autònoms i pescadors que tenen en el petroli una font bàsica de supervivència per a desenvolupar les seves activitats.
Ara bé, que aquesta gent es queixi perquè cal instaurar un carburant professional a uns costos molt més assequibles que els actuals, és totalment legítim. Però d'aquí a què els "piquets informatius" facin de tot menys informar no té cap mena de justícia en un estat de dret com el nostre. És impermissible que estiguin bloquejant i amenaçant amb represàlies a tots aquells treballadors del sector del transport que sí han decidit treballar.
Qui es pensen que són els "piquets informatius" per a imposar la seva voluntat a aquells que lliurement han decidit treballar? On està la llibertat de cada persona per decidir què ha de fer i què no ha de fer? Aquestes actituds miserables d'aquests transportistes pretenen confondre el legítim dret de vaga amb la imposició de la voluntat d'uns quants.
Però el més penós és veure com el país s'està paralitzant perquè els qui volen treballar no poden per culpa dels radicals i intransigents piquets. Més penós encara que els camions de carburant hagin d'estar arribant a les benzineres escortats per la policia. Cal ja treure la policia als carrers i carreteres del país per tal que es garanteixi el dret de treball dels qui volen treballar.
No és just ni permissible que perquè uns quants vulguin legítimament fer vaga s'obligui a la resta a secundar-la. Això sí, ni Mossos per enlloc, ni consellers fent declaracions ni polítics demanant el cap de ningú.
Així no anem gens bé.
Un gran paso hacia tras; El comportamientos de las personas que vivimos de un sueldo, no lo entiendo. Nuestro salario minimo es vergonzoso, pronto tendremos que trabajar sesenta horas semanales por setecientos € al mes; Hoy día tener un sueldo de mil doscientos € nos quieren hacer creer, que eres un privilegiado.
NUNCA A ESTA IZQUIERDA SE LE HABIA PERMITIDO TANTO. ¿ Donde están los sindicatos?...¿ Dandole premios y medellas al Sr. Caldera...¡¡Que verguenza!!En Francia e Italia te puedes juvilar despues de un periodo de cuarenta años trabajados....en la puta egggpaña te joden, porque te cuentan los últimos quince años trabajados; Este periodo es cuando te flaquean las fuerzas; Pierdes capacidad, porque es ley de vida y ademas nadie te quiere, cuando pasas de los cincuenta años...¡¡Que digo !! con cuarenta y cinco te tienes que ir a capar ranas. ¡¡ Odio a la izquierda...cabrones la derecha !!.
El estado del bienestar es un timo y todos los políticos, unos vende mantas que salen, para ver que mangonean para sus casas, jodiendo a los trabajadores. No creo en nada ni nadie; No les respeto lo mas minimo...es mas, no vale la pena pelear; Votar, ¿ Para que ?.
A LA MIERDA, TODOS. besitos en la frente y porque eres tú y aprecio el gran trabajo que haces y admiro tu condición de pelea....repito besitos en la frente, ¡Majete!
(Es recorda algú encara de la reivindicació i la conquesta a França de les 35 hores..?)
“Para resolver la crisis a favor de quienes la han provocado, el neoliberalismo va a dar una nueva vuelta de tuerca a los trabajadores europeos, ahora con un retroceso de casi un siglo en un derecho social esencial. Visto en el contexto mundial, podemos comprobar que los gobiernos de los países ricos están cada vez más al servicio del poder económico transnacional. El neoliberalismo -la fórmula del capitalismo en la era de la globalización- no tiene suficiente con expoliar a la mayor parte de la humanidad presente y futura, sino que también empeora las condiciones de vida y trabajo de los trabajadores de los países enriquecidos para concentrar aún más la riqueza cada vez en menos manos. El neoliberalismo es el antiprogreso.”
Els estats europeus fa molts anys que treuen molts diners dels impostos sobre els combustibles. El petroli era barat i ha estat una moma fenomenal durant molts anys.Què passarà ara que el petroli no tornarà a ser barat. Pretenen que els transportistes autònoms, els pescadors, els pagesos, paguin els plats trencats de la crisi.
De on podrien treure els estats els diners que haurien de deixar de guanyar amb els combustibles? No s'hi val a collar i collar l'economia productiva. Cada cop els sous són més insuficients. Ara només falta la broma de les tropecientas hores de feina que vol aprovar la Comissió Europea!
De fa temps al món és mouen més diners en l'especulació financera que en l'ambit productiu. Doncs és d'aquí de on haurien de treure els diners, on haurien de gravar.
Què passa però? Que no se sap ben bé a on acaba la classe política i a on comencen els lobbies.
Que els polítics, en funció de la informació i les relacions que tenen, formen part, en general, d'aquesta aristocràcia especulativa.
La nostra societat comença a semblar-se a l'antic Egipte. Ho dic per allò de les set plagues, perquè aquest mes toca l'enrenou provocat per la "vaga" de les empreses transportistes. Poso vaga entre cometes perquè no és tal sinó una mena de protesta-xantatge de part de les patronals de transports que es tradueix en perjudicis, molèsties o desoris per a qui menys culpa té, és a dir, jo, tu, ell...
D'això s'en diu tocar el que no sona.
Conseqüències: desabastiment de mercaderies i productes (avui m'he quedat sense diari de paper), embussos a les carreteres, neguits a benzineres i supermercats (tornaran els acaparadors?), etc. Un autèntic despropòsit.
Ànims, ja només queda la plaga de les llagostes i a la Torre mosquits.
Anem fent lloc a aquests animalons...
La crisi econòmica ja fa dies que té un exponent mediàtic amb la vaga dels transportistes. Una reivindicació que no serà fàcil resoldre per al govern espanyol, ja que el sistema de mercats depèn d'un escenari tan global que cada vegada posa més en evidència als exectius d'un país. Globalització. Però aquesta vaga té molts precedents i li ha arribat a esclatar a les mans a un govern que estava massa pendent de les eleccions del 9 de març. Amb dos actors polítics evidents: el mateix candidat Zapatero i el reelegit ministre d'Economia, Pedro Solbes. Hi havia massa en joc, amb eslògans basats en l'optimisme, com per haver admès que hi hauria una gran desacceleració econòmica: tocava esquivar un element que podia donar la victòria a la dreta. I ara, des de la distància, el PP tampoc va poder aletar en excés que venia el llop per encara dimonitzar més el seu seu discurs.
Però, és clar, tres mesos després la situació s'ha convertit en delicada i cada vegada més causa alarmisme entre la societat. Avui ja és el tercer dia de l'aturada dels transportistes, amb el conflicte que això va generant a través d'un degoteig constant. I uns cinc mil camions a la frontera! Per això, ara, ja hi ha prestatgeries buïdes, fàbriques mig paralitzades, s'omplen dipòsits dels cotxes a gairebé 70 euros i augmenta la tensió. Si els propers efectes són els estalvis, això ja serà una crisi històrica.
La directiva no es sólo un auténtico despropósito que atenta contra un derecho laboral adquirido hace más de 90 años, sino que además resulta completamente incomprensible para los ciudadanos, para los que es realmente difícil asumir que sus Gobiernos y la propia Unión Europea aprueben normas que recortan derechos, ponen en peligro la seguridad laboral de los trabajadores, y echan por tierra reivindicaciones tan importantes como la conciliación de la vida laboral y familiar
¿No sería más fácil aplicar los muchos conocimientos que tenemos? ¿No sería más fácil construir espacios y redes de participación donde las personas se sintiesen que las cosas que hacen son suyas? ¿No sería mejor que las energías se aplicasen en cambiar y modificar nuestras antiguallas de formas de producción y organización y pudiésemos empezar a ver un horizonte lleno de cooperación en vez de conflictos?
Publica un comentari a l'entrada