La insistència de les hostesses en dir que anava tot bé i no que passava res va aconseguir fer embogir els més apocalíptics passatgers.De seguida van començar a córrer tot tipus de hipòtesis i rumors.
Encara repetien que no hi havia motiu d’alarma quan vam veure perfectamentcom el capità i alguns tripulants respectables marxaven a tot drap amb la llanxa de salvament.
Això sí, al mateix fer s’endugueren els papers importants i diners dipositats a la caixa forta,devien pensar que ja hi ha prou tresors al fons del mar pel poc us que en fan els peixos.
Alguns passatgers duien arma,altres, simplement, bons punys. Entre els uns i els altres decidiren qui tenia dret a pujar als bots—ja que no n’hi havia pas per a tots—mentre —això sí— criticaven la indecència del capità.
Mentre entre uns quants provàvem de deslligar una barca van venir dos que havien arreplegat flotadors,ens van fotre els rems i es van tirar a l’aigua.
El vaixell ja no té proa i encara se senten xiscles i trets.
Nosaltres, sense rems, a la barca restem a mercè del vent, dels taurons o de l’ona que ens durà de cap al fons.
Que arribi el que sigui, però que arribi aviat. No vull pensar què passarà d’aquí tres dies quan comencem a tenir gana de veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada