Cansa, avorreix i deprimeix sentir-los parlar, a tots.Els polítics són els principals responsables de la crisi econòmica, crisi que pot esdevenir, malauradament, un crack amb totes les lletres. Quan parlen, però, ho fan com si la cosa no anés amb ells, com si el ministre d'economia no hagués estat mai un tal Rato o un tal Solbes, sinó l'arcàngel Sant Gabriel. Com si a España manés, o hagués manat, l'Scottish National Party i no el Partido Popular i el Partido Socialista Obrero Español. Quanta, quanta estultícia!.Ells en són responsables, per:
1- Haver-se posat al servei incondicional de la gran banca i del capital especulatiu; del capitalisme més salvatge. Vergonya eterna a aquells que es fan dir socialistes
2- No s'ha fet res per regular la política creditícia, principal responsable de la bombolla immobiliària.
3- S'ha afavorit que els diners anessin a l'especulació més ferotge, mentre s'ofegava el teixit industrial i productiu.
4- S'ha permès que el sector de la construcció, i de la seva àrea relacionada, representés entre un 30% i un 40% del P.I.B. Un gegant amb peus de fang.
5-Les administracions no han frenat l'especulació, ans el contrari, l´han promogut irresponsablement. Ha estat, tot plegat, la cova d'Alí Babá i els quaranta-mil lladres.
6- Han utilitzat els fons europeus i els diners robats a Catalunya per comprar vots al sud, mitjançant la "cultura" de la subvenció. No han creat estructures per que Extremadura i Andalusia visquin del treball, sinó que han arruïnat als qui treballem.
7- Han ofegat les infraestructures catalanes, i han invertit en projectes centralistes propis d'una Espanya imperial i estúpida. Qui pot entendre que l'AVE Madrid-Valladolid sigui prioritari a l´eix de comunicació de la Mediterrània?. Empobrir, sistemàticament, la nació catalana, serà la seva ruïna ( i la nostra, sinó aconseguim deslliurar-nos del jou espanyol).
8- Han actuat com si Espanya fos una potència mundial on tothom pot fer-se ric, Tot gratis i aquí hi cap tothom, radicalment fals!.
9- La immigració descontrolada i atiada per PP i PSOE, sota la falàcia que pagaría les pensions dels nostres jubilats, ha estat mà d'obra barata per enriquir els rics i empobrir els necessitats. Per Catalunya també ha estat una arma per desnacionalitzar-la, desvertebrar-la i acabar de colapsar els seus serveis. On són els recursos per integrar els nouvinguts?.
10- La Gran Depressió té uns pares: els grans partits espanyols i els polítics catalans que no han sabut estar a l'alçada.
És hora, doncs, que els catalans amb consciència cívica i nacional comencem a exigir responsabilitats!.
8 comentaris:
Estamos ante el gobierno del despiste. Se distrae la opinión pública con juegos de palabras mientras la economía no hace más que demostrarnos lo equivocadas que son nuestras políticas, y mientras tanto, somos víctimas de un engaño tras otro, de un cambio de rumbo según venga el viento, y de una desorientación de los integrantes del gobierno.
Ara tindrem un parèntesi de temps, l’estiu i les vacances, on no es parlarà gaire d’aquest tema, però al setembre, amb l’increment de l’atur i les pujades de preus, la crisi ens esclatarà als “morros” i de quina manera.
Jo no en sé gens d’economia, però no cal tenir ni tan sols nocions per veure que a la tardor ens haurem d’estrényer el cinturó i de quina manera (els que encara poguem, es clar).
Crec que l’estat espanyol serà un dels estats europeus més perjudicats per aquesta crisi, perquè els països consolidats econòmicament ja fa temps que gaudeixen d’un nivell de vida que en general els permet d’afrontar les èpoques de crisi, fent els ajustos pertinents i moderant la despesa.
Els països emergents, pel fet de tenir economies emergents veuran frenat el seu creixement, però no per això deixaran de crèixer.
De fet, aquests països seran el paradís de les multinacionals per moderar les xifres que deixaran de guanyar.
En canvi, l’estat espanyol amb Catalunya inclosa, es troba enmig d’aquestes dues situacions. D’una banda perquè tret de unes poques empreses que fan grans inversions a l’estranger, la resta veurà molt limitat el seu marge de maniobra. I d’una altra, perquè els beneficis generats pel creixement dels darrers anys no han arribat a calar en la població, tret d’uns quants privilegiats.
El ciutadà mitjà no ha millorat la seva qualitat de vida en els darrers anys. Per tant, com es pot demanar que s’estreny el cinturó a un pensionista o una vídua que ara per ara ja fa mans i mànigues per arribar a final de mes. I com es pot demanar que s’estreny el cinturó a aquella família que ha de pagar l’educació dels seus fills, que els ha de vestir i que han de pagar una hipoteca que cada any és més cara. Se’ls demanarà que no mengin, o bé que prescindeixin d’un luxe com tenir corrent elèctrica a casa seva? Perquè aquestes persones ja fa temps que no poden anar al dentista, ni van a la perruqueria perquè per a elles és tot un luxe.
És una estupidesa negar-se a dir "crisis" a aquestes alçades.
Al final, es parla de la crisi econòmica com a quelcom exògen i no és així. Afecta amb molts ciutadans i empreses, que veuen que, per una banda, perden ingressos i, per l'atra, el finançament minva en la mesura que bancs i caixes augmenten els filtres per oferir crèdits.
Espero que el nou paper d'oposició del PP i el Congrés del PSOE del primer cap de setmana de juliol serveixin per donar algun toc d'atenció a una direcció federal i un desgovern que comencen a donar mostres d'un cert "acomodament".
El més trist, és que el president de tots els espanyols, a banda d'ignorant i mentider és un tòtil. Ha tingut mesos i mesos per preparar la seva operació de cobertura i desinformació sobre la degradació de l'economia espanyola per tal de guanyar les eleccions, i podria haver també preparat un pla de xoc durant aquest temps, un as per treure el moment adequat i evitar un desgast excessiu un cop no se sostingués més l'engany (o un ridícul clamorós). Solucions que s'aporten: Cap ni una. Ni tan sols resar a la mare de Déu, ja que el manual de educació per a la ciutadania ho prohibeix taxativament.
La propera compareixença monogràfica del Presidente al Congrés sobre la crisi econòmica forçada pel PP podria ser una cita interessant, però amb un personatge de la talla intel·lectual de José Luis Rodríguez Zapatero serà una broma de mal gust. Al menys serà entretingut veure al més tonto de la classe sortir a la pissarra sense els deures fets.
Embolica que fa fort! decimos los catalanes. Tan fácil que lo teníamos antes....a votar al PSOE no sea que venga el "coco", o sea los del PP ; y ,ahora, pobres de nosotros,¿ a quien vamos a votar?.....¿a la izquierda progresista que se empeña en ser más de derechas que la derecha o al PP que hace ver que se ha hecho más de izquierdas que la izquierda?....eso es un dilema y no lo del " to be or no to be......"
Claro que si los ciudadanos de Catalunya, pensáramos un poco y nuestros políticos nos echaran una mano.....tan díficil tampoco lo deberíamos tener.....deberíamos no votar a quienes van a seguir zurrando a Catalunya, culpable de todos los males de la España castellana. No quieran ni saber la que se nos viene encima con eso de la crisis....si antes nos robaban, ahora nos robarán más y a esta carrera se sumarán el PP y el PSOE a ver quien mata antes la gallina de los huevos de oro.
Habrá que ver como nos defienden los políticos catalanes: ERC (ja,ja!), Convergència y sus dudas.....Unió debe andar perdida por algún confesionario.....PSC y su rasqueta anti-costra....ICV y su manifiesta incapacidad en todo lo que tocan.......Rectifico:¡Sí que lo tenemos dificil! A unos, los centralistas castellanos (PPSOE) no los podemos votar por enemigos manifestos de Catalunya y los otros no nos merecen por egoístas y partidistas hasta el extremo de parecer no importarles Catalunya.¿ A qué esperan para ponerse de acuerdo, buscar la complicidad de la sociedad civil y enfrentarse a España hasta las últimas consecuencias?.... ¡Sólo así sabremos a quien votar!
La solució a la crisi és senzillíssima: només cal consumir més per reactivar l'economia, i consumir menys per no carregar-nos el planeta.
La solucion a la crisis es...Que los que tengan los ahorros en el banco, lo guarden en su casa; Somos titellas en manos de los poderosos ( banca ). Si los afectados, que somos siempre los mismos, nos unieramos y actuaramos en la misma direccion, en los problemas que nos afectan...otro gallo nos cantaria; Mi sueño es, que los dineros, tenian que ser como las lechugas o tomates...que se pudriera y te vieras en la necesidad de gastarlos; Toda una quimera. besitos
Zapatero no està capacitat per fer-nos sortir d’aquesta crisi, és més contribueix a incrementar-la amb el seu desgovern. Mentrestant nosaltres seguim pagant el gasoil a 220 pessetes i pujant.
Publica un comentari a l'entrada