OH !! QUÈ ENS PASSA AMB EUROPA?

El NO d’Irlanda, l’únic país que era necessari per referendar el Tractat de Lisboa, ha estat una galleda d’aigua freda pels dirigents d’Europa i una satisfacció per aquells que estem d’acord en el fons però no en la forma del procés d’integració europeu.
Que països tradicionalment europeistes com Holanda o França votessin NO al referèndum per aprovar la famosa Constitució Europea ja era un fet simptomàtic de la desaprensió que la ciutadania europea sentia cap a un projecte que com a mínim s’ha sabut vendre poc.
No compartim ni llengua, ni trets culturals ni la forma d’entendre la vida. L’únic que compartim és recentment la moneda i els mil anys de batusses que van configurar el món tal com l’entenem avui. Si Europa ha tirat endavant ha estat en moments de necessitat i gràcies a la voluntat individual d’alguns líders. L’euroescepticisme és un fenomen en creixement.
Els mateixos estats són reticents en cedir competències a un projecte que ara mateix sembla no tenir gaires punts de cohesió social. Si a més a més mirem la nova Europa dels 27 ens adonarem que encara som més diferents i això que encara no s’ha incorporat Turquia! Alguns han vist en el creixement el futur del projecte de la Unió, però si em permeten aquesta és la mateixa situació que la parella amb problemes que decideix tenir un fill per intentar superar-los.
Abans de l’ampliació dràstica que ha suposat quasi doblar els països segurament feia falta consolidar les consciències de cadascú i fer-nos més propers a les decisions que pren la Unió, com ens afecten durant el dia a dia... saber, en definitiva, què fa Europa per nosaltres i llavors decidir què estem disposats a fer nosaltres per Europa.
OH EUROVISION
Va ser tot un espectacle. No les cançons i performances, sinó les mostres de germanor entre nacions. Va quedar clar que els països de l'est es voten entre ells. I els nòrdics fan el mateix. Cadascú vota veïns i amics. És igual que hagin estat en guerra fa poc (ex-iugoslaus) o que es presentin cançons sense melodia. Fins Andorra dóna 12 points a Spain. Això em fa pensar que una Catalunya lliure votaria Espanya i França, segur. Aquest potser seria l’argument perquè els espanyols ens deixessin marxar. A Espanya li interessa ser un estat fort de sud i tenir països amics al voltant. Així tindria els vots de catalans, bascos, portuguesos i andorrans.
OH EUROCOPA
I per acabar, tenim el bany europeista dels del "A por ellos, oeeee !!! ". El nacionalisme dels estats surt a flor de pell en competicions com aquestes. Queda palès que el límit esportiu d’Europa és molt més flexible que el polític, com ho demostra la participació de Turquia. De fet, també Israel juga l’Eurobasket. L’esport , com la música, són manifestacions típicament europees. Hi ha qui diu que els enfrontaments esportius substitueixen els enfrontaments bèl•lics. Tant de bo.
I, mentre Catalunya no tingui equip propi ... , amb qui vaig?
Aquesta és la nostra vella, trista, dissortada Europa. Es podria dir que el poble català va experimentar tot un canvi des de que l’estat espanyol va començar a ser un més d’Europa. Recordo la magnífica sensació de substituir la pesseta per l’euro. La il·lusió que a tots ens va fer perdre poder adquisitiu el mateix dia de canviar en el banc de torn les antigues monedes amb la cara del rei per les de 12 estels dibuixats. No puc evitar sentir-me orgullós com a Europeu de veure com els països de la unió s’entenen tan bé quan es tracte de posar-se d’acord en les lleis generals.
Però s’ha de dir que el millor encara està per venir, les propostes que arriben des de Brussel·les sempre són esperades amb entusiasme i expectació pel poble, un exemple seria la proposta d’ampliació de la jornada laboral a 65 h setmanals. Algú podrà pensar que és un pas enrera pels treballadors, però res més lluny de la realitat, és una proposta amb cara i ulls. Resulta que han descobert que si treballes més gastes menys, per tan estalvies més i tens més poder adquisitiu. Tota una gran pensada per erradicar la crisi econòmica que afecta Europa, a que és fantàstic?
I no parlem de l´ última proposta dels grans intel·lectuals i erudits d’Europa, ara diuen que els consumidors de telefonia mòbil paguin per trucada rebuda , una mesura que sens dubte tindrà gran acceptació popular i contribuirà a millorar sensiblement la butxaca de les famílies europees. Quina sort que tenim de tenir aquests dirigents polítics que tan bé ens representen, què faríem sense Europa! Aquesta és la nostra vella, trista, dissortada Europa.