Les primeres rebaixes fins a un 40% de descompte, després venen les segones rebaixes amb descomptes superiors al 50%, però enguany tenim les terceres rebaixes que poden arribar fins a retallades mai vistes, aquestes no són de roba però ens podem quedar nuus i sense res.Només cal anar als grans magatzems Recorte PP, aneu per la planta que aneu trobareu multitud de grans ofertes.
Amb l’única diferencia, però fonamental, que un cop l’has comprada no la pots tornar.
En la primera planta ens trobem amb el gran ofertón; rebaixaran els impostos als que menys tenen, i així també ho faran als seus amics, els que més tenen i que ja paguen molt poc.
Si acceptes l’oferta després no et queixes si no fan més llars d’infants, deixen d’invertir en la sanitat pública,...En la segona planta l’oferta és de silenci total gratis; com a conseqüència queda totalment prohibit parlar amb qualsevol persona que no pensi el mateix que tu, i especialment si són bascos.
En la tercera planta tenim pisos lliures per a tothom; si tens un veí immigrant que perd la feina i no ha jurat el catecisme de la conferència episcopal serà expulsa’t perquè torni a la pobresa del seu país d’origen. El seu pis quedarà lliure i la primera opció de compra serà per a tu, excepte si algú del PP viu en un radi d’un kilòmetre.
En la quarta planta regalen ensenyament individual a Catalunya; tant és la cohesió social, l‘integració cultural i trencar el país en dos, si vols ser pur i dels bons tindràs ensenyament únicament en castellà amb la religió inclosa, si va funcionar els anys 40, 50 i 60 perquè no ha de funcionar ara.
En la cinquena planta el pac complert; si has adquirit tots els productes se’t regalarà el carnet d’español autèntic, passaràs a forma part del grup vip España Una: que et permet anar per tot arreu trepitjant i imposant a tothom el que tu pensis, la resta no són importants, són essers inferiors i pervertits per pensaments igualitaris.
El lema promocional és: Con Rajoy es posible.
9 comentaris:
Si el PP es llença a les rebaixes, per cert no només el PP, és perquè hi ha compradors de rebaixes, i aquest és el problema, el d'una part de la societat políticament ignorant i capaç d'empassar-se qualsevol barbaritat.
Mariano l'il·luminat, ens ha tornat a sorprendre amb una nova proposta pseudo-electoral la qual fa referència al famós contracte que haurien de signar els extrangers nouvinguts a l'estat espanyol amb el qual es comprometerien a respectar els usos i costums ibèrics.
La radicalizació de la dreta espanyola sembla no tenir límits i cada vegada fan propostes més pròpies d'un partit com Fuerza Nueva i cada vegada s'allunyen més del centre ideològic.
Que dimonis és això de signar un contracte? Qui vingui a treballar que signi un contracte de treball i que treballi. ¿O és que a Catalunya vam fer signar cap contracte als immigrants que van arribar durant la post-guerra espanyola? ¿Que li semblaria a l'il·luminat que el Govern català fes signar un contracte d'aquesta mena als andalusos, extremenys, murcians, etc. que arribin a Catalunya? Potser seria l'única manera que la nostra cultura fos respectada arreu de l'estat espanyol.
Si el que volia en Mariano era arreplegar vots dels electors extrangers que podran votar en les properes eleccions l'ha cagat. Sincerament penso que amb propostes d'aquest tipus el que fa és posar-li-ho molt fàcil a ZP. Sembla com si els dirigents del PP no siguin conscients (o vagin de sobrats) de que cada vegada hi han més extrangers amb dret a vot i arribarà el dia en que el pes d'aquest electorat serà decissiu i quan se n'adonin potser serà massa tard.
Per acabar vull proposar a l'il·luminat que quan vingui a fer un míting electoral als PPCC, abans d'entrar en el nostre territori signi un contracte que el comprometi a respectar la nostra cultura, els nostres costums, la nostra història i la intel·ligència de l'electorat dels PPCC.
Que et sembla Mariano?
Salut.
Llegeixo que Montilla demana als catalans d’origen andalús “que facin d’ambaixadors de Catalunya a Andalusia" i que expliquin "als seus paisans, familiars i amics que viuen allí com és la Catalunya real". Ja era hora que algú els ho digués! Per primera vegada estic d’acord amb alguna iniciativa de Montilla.
Sempre he cregut que, si a la resta d’Espanya tenen la imatge que tenen de nosaltres és perque els espanyols que viuen aquí no han explicat als seus territoris d’origen la realitat d’aquest país.
Si a Catalunya la meitat de la població és d’origen immigrant o són fills d’immigrants, com pot ser que a la resta d’Espanya tinguin una imatge dels catalans tant dolenta? Com pot ser que algú digui que perseguim el castellà quan la realitat és que la feina és per parlar en català? Només que els immigrants que viuen aquí expliquessin als seus familiars i amics que viuen a les seves terres d’origen que la realitat no és com l’expliquen els nacionalistes espanyols, les campanyes que s’han fet contra el nostre país no haguessin tingut cap mena de ressò i no s’haguessin produït. Ens haguéssim estalviat boicots, insults, campanyes i un llarg etcètera d’iniciatives que han estat secundades per una part dels ciutadans de la resta de l’estat.
�� CO�O !! tafaner, no te quejes, que ahora te atiende, por telefono...Mariano al aparato... � Que desea ud.? besitos y felicidades...Muy original tu escrito
Que trist és veure com alguns canvien d'idees segons bufa el vent. Ara això em convé, ara això mateix no em convé.
Es pot dir més alt, però no més clar. El PePé està completament en contra del túnel del TAV per sota la Sagrada Família.
Em sembla bé, però algú recorda qui va proposar i aprovar dit traçat (com no, a Madrid)? Doncs sí, el govern d'Aznar amb Álvarez Cascos com a Ministre de Foment.
Em sembla molt poc respectuós per part del PSC no voler rectificar dit traçat quan la majoria del Parlament de Catalunya hi està en contra. D'acord en que la votació no era vinculant, però si ho demana la majoria -i part del govern- perquè s'hi neguen?
Després serà culpa d'E.R.C., perquè no ha arribat a pactar amb CiU... tot i que aquests són els que presenten un candidat disposat a governar a espanya (ja sigui amb socialistes o populars).
És evident: el millor per a Catalunya és tenir un ministre nacionalista (ejem, ejem).
Se li nota la voluntat de treballar pel nostre petit país, és de calaix que ser el titular d'un ministeri és el millor que es pot demanar pels catalans.
Suposo que aneu trobant la ironia.
Sincerament, si la major preocupació d'en Duran és governar a espanya, anem llestos.
Un altre que es vendrà per un plat de llenties, però això sí: li serviran al menjador d'un ministeri.
I si CiU i Esquerra anessin juntes a les eleccions espanyoles del 9-M? Ja hi som! "Radicalització sobiranista, fractura social a Catalunya, i crida a la reacció espanyolista, fugida endavant..." I per què no tornar a engegar el motor? I per què no, competir en les millors condicions amb els socis i filials del PSOE i el PP? I per què no, un nou començament històric? I per què no, transformar l'Estat o dir-li adéu, tant si vol com si no vol? I per què no una victòria? Política-ficció? Sí. Mentre el catalanisme no estripi el guió d'actor secundari que sempre interpreta a la mateixa pel·lícula espanyola.
Molts catalans voldríem que aquesta Política-ficció és fes .
Jaume
No crec que sigui una bona idea que CiU i ERC haguessin anat juntes a les eleccions espanyoles. De fet, ni tan sols penso que sigui bo que CDC i UDC hi vagin juntes. A mi, personalment, em costarà molt i molt votar una candidatura encapçalada per en Duran,( que ho fare) perquè no estic gens d'acord amb la seva idea d'implicar-se en la governació d'Espanya.
Massa que ho hem fet, i no es pot dir que el resultat hagi estat gaire bo.
A més, anar junts no és necessari. La llei electoral (en el Senat, no) és prou proporcional, i el magre avantatge d'una candidatura comuna quedaria probablement compensat per algun sector d'ERC a votar candidats de CiU i al revés.
Dit això, crec que la part que es pot aplicar és la unitat d'acció. Que els diputats electes de CDC, d'ERC i d'UDC estiguessin juramentats en la defensa d'unes - poques - qüestions bàsiques; això sol ja constituirialna necessària minoria de bloqueig.
Però no sembla que hagin d'anar per aquí les coses. L'actitud de CiU i d'ERC em recorda una escena de "El darrer emperador" en què dos consellers de l'emperador, humiliats per terra, es barallen disputant-se el favor reial.
Que això és el que fan uns i altres: lluitar per congraciar-se el Rodríguez Zapatero, per obtenir rèdit d'escassa volada i sense veure-hi més enllà del nas,tans uns com els altres.
Potser que ens ho fem mirar. No és normal que la mateixa setmana hagin estat convocades vagues que afecten tres dels serveis més bàsics de la societat: el transport públic, la sanitat i l'ensenyament. Aquests governants (tan preocupats per la precampanya) que parlen d'optimisme i d'alegria potser que toquin una mica de peus a terra i mirin quins són els veritables problemes que preocupen el ciutadà, perquè la realitat convida més aviat a la tristesa i al pessimisme. No m'estranya que la política estigui desprestigiada.
No m'estranya que l'abstenció augmenti.
Una abraçada.
Jaume.
Candidats que ens festegen les vint-i-quatre hores del dia. Que prometen impossibles i es queden impassibles. Que desenterren intencionadament velles destrals de confrontació per esgarrapar quatre vots d'electors indecisos. Que es passegen pels mercats darrera un somriure fals repartint floretes que ha collit la mà d'obra més barata i internacional del país. Mítings estèrils que omplen fins a la bandera els convençuts de cada casa i de cada causa, i que busquen el cop d'efecte mediàtic, sobretot quan les cadenes de televisió connecten en directe amb la intervenció dels líders de cada casa...
Periodistes de la televisió nacional que cada dia de cada dia ens expliquen que protesten contra el minutatge imposat per les formacions polítiques i per això, sigui dit i recordat mil vegades, no signen els reportatges de campanya. Sintonies musicals que un dia la van campar ben lliures pels terrenys de l'acústica i que ara ens fan identificar amb colors polítics concrets. Insults, desqualificacions i desprestigis proclamats en veu alta en una espiral de desproposits que es fon, com la neu dels Rasos de Peguera l'endemà que es coneguin els resultats i es miri de trobar company de pacte. Perfils d'un món molt millor, però només des del punt de vista d'uns pocs. Adhesions mediàtiques sonades per fer pinya a la vista dels electors. Estesa de plàstics i de fotografies, algunes de gràcia escassa, sota cada fanal. Debats televisius absolutament calculats i que donen molt poc marge a la improvisació. Megafonies mòbils que corren pels nostres carrers. Bústies plenes d'una propaganda que ja pocs arriben a llegir... I tot plegat perquè la nostra classe política actual continuï fent la viu viu, cada vegada més al marge de la societat i dels problemes reals de la gent. Tot a punt per a una altra campanya electoral?
Publica un comentari a l'entrada