Queda poc per la terrible turmenta electoral.D'aquí una setmana, tota la dita maquinària electoral, estarà en marxa. La "divertida" campanya política per aconseguir una poltrona al Congreso de los Diputados de Madrid, justament haurà començat. De tot plegat en sortirà el nou Presidente de l'estat espanyol i un govern polític pels propers quatre anys, més o menys. Continuïtat socialista, involució popular...
El vot depèn cada vegada més dels indecisos. Els vots volanders d'aquella gent que decideix d'acord amb certs criteris estètics o empàtics, i altres estímuls certament poc sòlids.El model del "talante" i bon rotllet sembla convèncer la majoria de votants.
Per ara les enquestes i estudis previs, assenyalen per poquet, una victòria del PSOE. Una imatge de simpatia i proximitat a tocar del poble. Tot i certes crispacions, tenim un model que busca l'empatia universal i sedueix amb el to amable.
Però, no ens deixem enganyar. Les falses promeses, son prou conegudes. Els papers de Catalunya robats a Salamanca, encara no han tornat totalment. Inversions i gestió d'infraestructures totalment centralista. L'engany terrible de l'Estatut. L'empatia te la clava fins el fons, però suau i amb vaselina que ni la notes.
Per altra banda els hereus de la dictadura terrorista franquista, segueixen la seva línia. O millor dit les seves dues línies. Titellejats pel mateix Aznar, un pèssim professor de segona, que avorreix quatre alumnes mal comptats a les seves classes magistrals del Estats Units. Una riota internacional. Els seus escolanets encara amb la comèdia del terrorisme i els complots redactats per l'emissora del clero.
El pobre Rajoy potser no és el pitjor de tots. Crec que l'Acebes, mentider professional mediàtic i el cartaginès Zaplana s'emporten la palma. Ara amb el lampista conqueridor Pizarro semblem molt cofois, però el seu model d'antagonisme i enfrontament continu cansa la gent i espanta l'electorat de seny.
Altres possibilitats que podem votar a casa nostra com ara Convergència i Unió, Esquerra Republicana o iniciativa , poden caure en el total de vots. El bi-partidisme estatalista, debats a dues bandes i el cara a cara dels dos gallets, semblen depreciar les altres alternatives. ERC pot perdre forces llençols en aquesta bugada.
El tri-partit anti-natura ha de castigar-los, es clar que si. CiU no acaba d'aclarir que vol ser quant sigui gran i els poden fotre un bon mastegot. Iniciativa potser massa a l'ombra dels socialistes, no tenen altres cartes a jugar que la diversitat, l'ecologisme, o la solidaritat.
La justícia ja ha dit la seva. Il·legalitzar partits a Euskadi i deixar sense opcions a un quart de milió de persones, no és massa democràtic que diguem.El no reconeixemen de Kosovo, L'església també ha volgut abocar el seu parer. Diuen que no votem als que han negociat amb ETA. Es deu referir també al PP que va fer certs moviments en aquest sentit. No patiu que els quatre gats que els escolten, faran el que vulguin.
Esperem que encara no ha començat la cursa. Els antagònics, els empàtics i els mentiders professionals, estan preparats per començar a empaitar vots darrera nostre. .
5 comentaris:
Els espanyols tenen el culet ben apretat. L’ independència de Kosovë no els ha caigut gaire bé. Moratinos va per Europa dient no al reconeixement del nou Estat perquè no s’ha fet d’acord amb “les lleis internacionals” (lleis internacionals que han fet els països amb estat, no ho oblidem), el Llamazares, que va dient que ell no és nacionalista (no li fa falta, ja que el seu país te un estat propi i nosaltres encara no) i que rebutjarà qualsevol declaració dels parlaments Basc o Català en referència a Kosovë i la seva independència. Rajoy, Zapatero, Montilla, Felipe (alies senyor X) i demès espanyolets, van bramant que això es il•legal, que Catalunya i la seva situació (només els falta dir “privilegiada”) no se semblen en res a Kosovë, que “España és una y no cincuenta y una”, “Cara al sol con la camisa nueva”, “Todos al suelo” o “se sienten, coño!”.
Doncs mireu, “no nacionalistes” de l’altra banda del meu país... l’únic que us diria jo és que l’últim que tanqui la llum i el gas.
Adéu, Espanya...
ZP necessita els vots d'en CiU, i aquests li demanen - com li demanaran-, la Presidencia de la Generalitat.
1.Ho acceptarà el PSC?, i no nomes això, després CiU com governarà; amb els vots del PP català?, o l'escarni per els socialistes catalans, passarà per recolzar CiU al Parlament?.
2.Si el PSC només accepta el canvi de govern, però es nega en rodó a recolzal's. Llavors CiU pactarà amb el PP de Sirera, Albiol i companyia?
3.Si el PSC no passa pel l'adreçador?, quina serà llavors la postura de CiU; pactà amb el PP de Acebes i Zaplana?.
4.Si el PSC no s'avé a les ordres del PSOE, quines seran les represàlies?; bloquejar el finançament "sine die"?; congelar tots els traspassos pactats i negociats?
5.Quina es la posició que adoptarà ERC, tant aquí com a Madrid?.
6.I si al final, la única solució es l'avançament de les eleccions catalanes; quin serà el resultat tenint en compte que segons el CEO, la suma dels federalistes i els independentistes representa un 55,8%?. Encara que la meva opinió de com es fan les enquestes del CEO es molt, però que molt, crítica.
Després de la afirmació d'en Macias, i dels desitjos del PSOE, s'obren un munt de preguntes de difícil resposta. Únicament tinc clar que serà el poble català qui finalment pagarà els plats trencats.
Tot i que personalment em decanto pels del puny i la rosa, crec que poc importa qui de tots dos partits majoritaris guanyi les eleccions, ja que amb tots dos hem estat ben i mal tractats (depenent de l’abast de les respectives majories).
Perquè Catalunya torni a ser el que era necessitem un partit que defensi els nostres interessos amb fermesa, valentia, plena autonomia i sense complexos. Al PSC, més enllà de la retòrica, es deuen a Madrid, i el que pensi que no, s’hauria de formular la següent pregunta: com és que ni tan sols tenen grup Parlamentari propi?, si no poden votar lliurement al Parlament com pretenen defensar els interessos de Catalunya per damunt de les inèrcies centralistes dels seus companys de colla.
ERC és un partit independentista, una aspiració legítima, que entenc, respecto i que, amb matisos, fins i tot puc arribar a compartir, però com que, per desgràcia, l’anticatalanisme encara és un valor rentable a la resta d’Espanya, cap dels dos grans partits s’aproparia a aquesta formació per plantejar algun tipus d’acord mínimament sòlid, i ICV no té la dimensió suficient per esdevenir clau.
Tot i ser la comunitat autònoma més solidària ens critiquen per poc solidaris, doncs siguem-ho de debò. Tant si ets nacionalista com si no, pragmàtic o idealista, ateu o creient, de dretes o d’esquerres, votem tots a una per l’opció més útil, fem que Convergència i Unió sigui decisiva per Catalunya.
A més, totes les persones no nacionalistes i centralistes que viviu a Catalunya i llegiu aquest comentari, també voldria dir-vos, que voler que Catalunya torni a ser el referent que era (la locomotora catalana), no és un objectiu egoista, tot el contrari, és quelcom positiu també per a la resta de l’Estat, ja que quan Catalunya “tira del carro” tota Espanya en surt beneficiada. Pensem que quan la locomotora d’un tren està ben calibrada, ben gestionada , equipada i arriba puntual al les estacions (sí, sí, “puntual”, és possible i no ho dic de broma), això beneficia a tots els passatgers, a tots els vagons, no només a la locomotora…
Crec fermament, que a les properes eleccions generals del 9 de març entre tots podem començar a tornar Catalunya al lloc que es mereix!
Ara sí que piquem ferro fred! Si cap dels partits espanyols amb possibilitats de governar ens fa el pes com si diguéssim... Si tothom té clar que les elecciones espanyoles NO són les nostres eleccions... Vol dir que votar els partits catalans és el mateix que votar els partits espanyols? En el supòsit que ni PP ni PSOE, cap dels dos, no tingui majoria, ¿ajudaran els vots dels diputats i diputades catalans (d’aquells que es reclamen d’obediència catalana) a fer que el Sr. Pizarro sigui superminsitre d’economia? O, per contra, aquests diputats i diputades... ¿ajudaran per activa o per passiva (votant a favor o abstenint-se), dom dèiem al post anterior, a fer que el Sr. Bono sigui presidente del congreso? Quin dilema, oi?
ERC i, de moment, no en faré més comentaris, ens fa propostes contradictòries. Per exemple, que la data límit per al concert ecoòmic ve a ser cap a l’any 2020. Però, a veure, a veure, que no havíem quedat que mitja dotzena d’anys abans, el 2014 per tal de ser exactes, ja haurem anat a votar la independència?
Sóc jo que no ho he entès bé?
O són ells que no ens ho expliquen bé?
Quins dubtes, renoi!
Publica un comentari a l'entrada