En llevar-me al matí he obert el balcó i he tingut l'ensurt de cada dia: la senyora Carme Chacon! Això que ho sé, però fa dies que en obrir el balcó em trobo al davant la gentil ministressa del govern espanyol.
Una foto enorme en un cartell pre-electoral; una dona jove, un somriure obert que mostra les seva boca generosa i el lema: La Catalunya optimista.
També fa dies que, coincidint amb la col•locació d'aquesta propaganda del partit Socialista, plovisqueja a estones. Res, un xim-xim que no resolt la sequera però que mulla els carrers i els barrets dels vianants. S'anuncia un canvi de temps per aquesta tarda i al cap de setmana farà sol.
Aquesta mena de dies humits i mullats em menen a les reflexions profundes, metafísiques, quan no al pessimisme.
Per això agraeïxo moltíssim a la ministra Chacon que cada matí em doni un flash d'optimisme, em recordi que la vida són quatre dies i em mostri el seu rostre agradable i indubtablement optimista tant per la seva joventut com pel seu somriure.
De fet en els cartells de propaganda electoral tots els candidats hi apareixen amb cara agradable. Fins i tot els que no li tenen.
Sortiré, després, de treballar ,pels carrers de la vila sense un rumb massa prefixat però amb una dosi considerable de força i d'entusiasme. Vejam que passa. Saludaré com cada dia els mateixos coneguts i compraré un parell de talls de bacalla per a dinar, que amb els cigrons hi va molt bé.
Trobaré aquell xicot una mica beneit que em dirà indefectiblement, Em pots ajudar una mica? Tinc dos fills i vivim en una barraca. Com si no ho sabés després d'anys que m'ho diu. Si no li'n faig cas tinc mala consciència. I sempre li dono alguna cosa.
Em passaran les hores pels carrers i, lentament, s'esvanirà el missatge d'optimisme de la ministressa Chacon. I a l'hora dels cigrons amb baclla, ja em tornaré a qüestionar i us diré en veu alta la frase, convencional i consuetudinària,
Què en farem amics d'aquesta vida?
I així fins demà al matí que, novament en obrir el balcó, m'apereixerà penjada en un fanal la ministra optimista.
I ara en serio,els representants polítics catalans (des d'en Pujol, Mas i Duran, fins a en Carod, Puigcercós, Ridao i Cerdà) ja han demostrat la seva incapacitat, manca de compromís i pèssims resultats en la defensa dels interessos nacionals i econòmics dels catalans. PSC i PP ja sabem quins interessos defensen.
Tots els catalans hem constatat l'estrepitós fracàs dels processos estatutaris dels tres territoris, la ridícula força negociadora que han exhibit els nostres polítics i el galdós paper que han fet i fan tots ells sense excepció, incapaços de trencar la situació colonial que està matant l'ànima del nostre poble i que ens empobreix econòmicament.
Quin respecte, quina credibilitat ens poden merèixer els líders de CiU després de 30 anys de tenir diputats a Madrid, amb el seu lema electoral "Respectaran Catalunya"? O els líders d'Esquerra, després de recolzar ingènuament en Zapatero, dient que el vot d'Esquerra és el "vot de l'exigència i del compromís" i que "hem de ser forts a Madrid"?
Se'n foten sense vergonya, de nosaltres, tergiversant així paraules i actituds?
La nació catalana no millorarà enviant diputats a Espanya. Els governs de Madrid ens seguiran robant com fins ara i la nostra ànima nacional se seguirà apagant.
Quan abans entenguem que aquest no és el camí, que pertànyer a espanya i anar a Madrid només ens pot portar misèria espiritual i econòmica, abans començarem a redreçar el futur del nostre país.
EL PAÍS ENS FALLA PER DALT, PEL LIDERATGE POLÍTIC.
NOMÉS LA INDEPENDÈNCIA I UNA REGENERACIÓ POLÍTICA I NACIONAL PROFUNDA ENS PODEN GARANTIR LA NOSTRA PROSPERITAT I PLENITUD COM A POBLE.
4 comentaris:
“Cap vot com el vot en blanc pot reclamar de forma clara una nova estratègia catalanista.”
I aquesta seria una prova més de la dificultat d'articular el vot en blanc, de dotar-lo de missatge polític.
Quina ha de ser l'estratègia catalanista? Que ERC i CiU vagin junts a Madrid a reclamar que es desenvolupi l'Estatut? Que ERC i CiU governin a Catalunya perquè el PSC sigui marginat de les institucions catalanes?
Jo crec que d'estratègia catalanista només n'hi pot haver una: el full de ruta cap a l'estat propi.
Doncs jo sóc optimista i no votaré PSC. El PSC em sembla un partit pessimista perquè sempre respon negativament quan se li proposa un projecte de país engrescador com seria que tinguéssim un estat propi.
Tafaner..ten cuidado no te arree un bocado, cuando salgas al balcon..tiene mas dientes, que una caja de peines. besitos y cuidate
Aquesta nit, a les 12.00 ha començat la campanya electoral. Tot el que hem sentit des de fa quatre anys, era simplement pre-campanya.
Les campanyes duren dues setmanes, però les pre-campanyes 350 dies. No és estrany que els ciutadans n'estiguin una mica farts.
Perquè hi ha polítics que estan sempre en plena campanya, sobretot si estan a l'oposició. Això ho podem veure a nivell estatal - el senyor Rajoy no ha parat de fer electoralisme des de que va perdre les eleccions ara fa quatre anys; també a nivell nacional - el senyor Mas busca qualsevol excusa per fer campanya electoral; i a nivell local, és més recent, però també s'aprecia el mateix.
Ningú pot assegurar que no passés el mateix, si els partits es trobessin en sentit contrari, però això no és cap excusa, sinó una prova més que cal més serietat entre els polítics, i dedicar-se més a la feina: els que governen, governant, i els de l'oposició, vetllant perquè es governi bé, que no és sinònim de posar pals a les rodes. (que ningú ho vegi com un atac personal, ja que en aquest sac hi són tots).
El que no sempre és igual, és l'actitud o manera de fer-ho i en això estic segur que tindríem discrepàncies amb més d'un o d'una. Ja sé que les persones no són totes iguals, però jo crec que una ideologia o una altra, tenen efectes a les persones que les segueixen, i n'hi ha de més sensibles a les persones i que es protegeixen pitjor contra els atacs dels altres.
Que cadascú pensi el que vulgui.
Permeteu-me que us engresqui a votar.
Ja sé que es podria practicar millor l'art de la política, però deixant de votar, tampoc ho millora.
Els catalans tenim molt a perdre, i potser poc a guanyar, però per poc que sigui, no ens equivoquem!
Publica un comentari a l'entrada