divendres, 22 de febrer del 2008

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Comença la campanya, i el punt de partida el marca la precampanya. En general ha estat marcada per la mediocritat i baixesa política habitual, molt renec i poca proposta, poc debat d'idees també, a anys llum de les eleccions franceses o americanes.
Regateix curt i agrandament de la crisi de la política. Precampanya extremadament espanyolitzada i bipolaritzada entre PP i PSOE. Provoca llàstima observar com els mitjans catalans cauen de quatre grapes en aquesta espanyolització i bipolarització. Lamentable.
PSOE: Ha perdut terreny en aquesta precampanya. Fracàs en algunes de les poques propostes que han presentat i basen excessivament la campanya en el dolent de l'altre, i no en allò bó que ofereixen.
Han anat a remolc del PP part de la precampanya i sobretot han navegat molt en el terreny econòmic.
PP: Amagant Acebes i Zaplana han aconseguit moderar la imatge d'extrema dreta de només fa un mes, i amb Pizarro reforçar la part econòmica que és una de les claus de la campanya.
Alguna proposta encertada que ha marcat la campanya. Han aconseguit reduir distàncies amb el PSOE.
PSC-PSOE: Miren de fer oblidar tot el desastre de legislatura amb un únic discurs en el que el poble català hi acostuma a caure de quatre grapes, la por al PP.
La precampanya ha servit per veure les debilitats de Carme Chacón, que obté una valoració molt baixa de l'electorat català.
CiU: Discreta precampanya marcada per la malaltia i operació del Duran Lleida.
No hem sabut fer gaire forat. Crec que s'hauria d'apostar més per un discurs de desgreuge nacional pur i dur, deixant altres valors i temes sectorials per quan sigui oportú. Només aconseguim sortir parlant de pactes postelectorals i falta vendre idees i projecte. La darrera setmana ha millorat
la cosa, fent entrar algun missatge com el de la llista més votada. Que no pretenguin els socialistes carantonyes de CiU a Madrid si aquí ens donen patades. O s'acaben les patades o no hi ha carantonya possible.
ERC: Inexistent. No han sortit en precampanya, no han sabut treure el cap davant l'espanyolització i bipolarització. En part també deu ser culpa seva. Tenen, o tenien, un dels millors candidat que poden tenir, Joan Ridao, home format i vàlid no contaminat de les baixeses polítiques dels Carod o Puigcercós. Tot això però, Ridao ho enfonsa en el debat amb Mas al Parlament dimecres passat, de vergonya. Ridao va perdre alguna cosa més que el debat amb Mas, doncs es va rebaixar al nivell dels altres membres del seu partit. Ridao ja no és diferent, és com els altres.
PPC (Catalunya): No he vist gran cosa. Política molt dura anticatalana i Dolors Nadal movent-se pel territori. Tenen l'electorat mobilitzat i si no cometen errors ja els hi estarà bé.
ICV: Herrera embruta un bon enfoc de campanya. Dos gran ítems a explotar i que han fet bastant seus, primer rodalies i mileuristes. Herrera però, amb el seu simplista i genèric discurs d'esquerres i dretes ho està espatllant, si no creixen serà per culpa d'ell.

tafaner ha dit...

Crònista convergent,manca per mi una mica d'autocrítica.
CiU l'ha ben cagat en la pre-campanya dient que si eren decisius a Madrid demanarien la Generalitat. Les paraules de Macias, amb total i absoluta manca de respecte per les institucions catalanes (Presidencia i Parlament), son quelcom d'infumable que no hauria de haver sortit mai de la boca d'un nacionalista. ¿Quants vots us haura costat això?.
A fi de comptes, el pobre Ridao, potser amb un exces d'oportunisme i evidentment en el lloc on no tocava, no ha fet altra cosa que restregar-vos l'error per la cara. No crec que aquest episodi el desmereixi devant del electorat i si mes no, devant del seu electorat. En tot cas us va posar el dit a la llaga, i us va obligat en seu parlamentaria, a desdir-vos de les sortidas de to de la setmana pasada. En frances es diu: "il ne faut pas donner le bâton pour se faire battre" (no necessita traduccio i descriu el que us ha passat). Ja veig que no us va agradar. Jo de tu hauria passat de puntetes per aquest episodi, ja que ens refresques la memoria sobre tot el que veu dir i no haurieu d'haver dit mai.
Bon rollo !!,el del cesar el que es del cesar.

Anònim ha dit...

Tafaner:Aquestes reflexions que faig són perque crec que es pot votar a CIU:

1.-Perque és l’únic partit que vol vetllar pels interessos de Catalunya, ja que, per exemple ERC es ven al PSOE i pensa més per a ell que en Catalunya ( a vegades surten a la tele amb cava celebrant l’independència d’altres països, i a l’hora de la veritat pacta amb un partit espanyolista)

2.-Per poder treballar per Catalunya, no tenint ministeris, sinó que primer regnin els interessos del pais que del patit.

3.-Per fer cumplir al President del Govern central, el que prometi ( us enrecordeu del “apollare el Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña”?)

4.-Perque es desplegui l’Estatut i que estigui eternament amb el Govern central per a no arrivar a cap acord

5.-Per a no estar supeditats a ningú, com els hi pasa al PSC-PSOE.

6.-Per a no estar prometent xecs nedó, ni ajudes de lloguer d’una gran falta d’organització ( de 500.000 a Catalunya, només n’han acceptat 2).

7.-Per tal de no estar sotmés a ningú que estigui per damunt, sino només respectar el que ciutadania vol.

8.-Per a que no ens obliguin a fer el que ells volen i tenir coherència amb el que necesita Catalunya.

Per a tot això I més jo votaré CIU, I espero que molts de vosaltres dongueu el vot a CIU per a una Catalunya prospera.

VISCA CATALUNYA!!!!!!!

Anònim ha dit...

Ho he llegit en un cartell electoral. Es suposa que els estrategues del partit que proposa aquesta mesura creuen que alguns votants es sentiran inclinats a votar-los, moguts per l'expectativa d'un augment de sou dels treballadors que els capitalistes hauran d'assumir.

Suposo que no s'ha de tenir gaire formació per saber que un augment del salari mínim d'aquestes dimensions provocaria un increment de l'atur i un seguit de desgràcies en cadena. I suposo també que com que tothom dona per descomptat que com que no tenen cap possibilitat de portar aquesta mesura a la pràctica i provocar una catàstrofe, s'els perdona l'atreviment.


A vegades no sé què és pitjor, si pensar que els partits pensen que els electors som beneits o pensar que la demagògia ens rellisca i la donem per descomptada.