Els sindicats de l'ensenyament a Catalunya han convocat una vaga per aquest dijous dia 14 de febrer.El motiu és el rebuig que ha generat la proposta de bases per a una nova llei d'Educació que propugna el Conseller Ernest Maragall.
El Departament argumenta que es tracta només d'un document de bases per a ser debatut, i per tant obert al diàleg amb tots els col·lectius implicats, però els sindicats no han volgut esperar el resultat d'un hipotètic procés debat i de recerca de consensos, per demostrar la seva força.
Dit d'una altra manera, si Maragall tenia la intenció de debatre i negociar la seva proposta podia haver-la portat abans de fer-la pública a les meses de diàleg amb els sindicats; i aquests podien haver esperat a veure com es desenvolupaven les negociacions abans de convocar la vaga.
No és, doncs, una vaga per a unes reivindicacions concretes, sinó per a mesurar les forces i incrementar la capacitat negociadora dels sindicats.
Resulta si més no xocant que els sindicats convoquin, ara, amb unes eleccions a la cantonada, una vaga contra un govern pretesament d'esquerres. I sobretot sorprèn que les consignes i els punts claus que motiven la vaga facin referència precisament a polítiques reaccionàries i de dretes que propugna el govern tripartit de la Generalitat.
I personalment encara em resulta més contradictori, perquè sovint he criticat aquest govern per fer polítiques poc d'esquerres, o per les seves renúncies a fer polítiques decididament nacionals amb l'excusa que l'important eren les polítiques socials... i ara fins i tot jo trobo excessives les acusacions de dretanització que formulen els sindicats de l'ensenyament.
És evident que la vaga té més de tàctica pre negociadora, de prendre posicions i fer una demostració de força, que de reivindicació pròpiament dita. Però, des de pensamens de l'esquerra ens ho hauríem de fer mirar: les reivindicacions sindicals apunten a polítiques descaradament de dretes, a favor de la privatització i en contra de l'escola pública..
11 comentaris:
avui dimarts 12 de febrer al programa "La nit al dia"de TV3 parlaran de la vaga al sector educatiu del pròxim dijous 14 i els convidats són:
-Rosa Cañadell, USTEC·STEs
- Montse Ros, CCOO
- David Medina, UGT
- Emili Cortavitarte, CGT
- Aniol Santo, Sindicat d'Estudiants.
Per opinar cal estar informat.
Fart que l’única mesura de força que se’ns acut als diferents col·lectius professionals sigui la convocatòria de vagues.
Que si els conductors d’autobusos, que si els metges, que si els mestres i professors. I la veritat és que els individus hi tenim ben poc a veure en tot això. Són els sindicats.
Uns més que discutibles sindicats que moltes vegades no pretenen res més que no sigui justificar la condició d’alliberats dels seus membres. Quina vergonya¡¡. Retrocedim gairebé a la prehistòria. Per exemple, els sindicats del sector de l’educació promouen una vaga per demà passat quan el departament d’Educació l’única cosa que ha fet ha estat presentar un esbós de futura llei, ni tan sols un esborrany, només un esbós per tal d’assentar unes bases de discussió, de diàleg. Doncs no. Els sindicats, aquestes atrocitats d’USTEC-STEs, CCOO, UGT, CGT, aquests alliberats de trepitjar aules, aquests sistemàtics demagogs mentiders, diuen que el que està en perill és el funcionament democràtic actual de les escoles i instituts.
I bé, justament el que no funciona és aquesta merda de democràcia escolar, aquesta manca de jerarquia, aquesta manca d’autoritat per part de qui hauria de tenir-la i mai no hauria d’haver perdut, si aquesta colla de miserables no s’haguessin entestat en l’hipòcrita igualitarisme que ens governa. Són els sindicats, si més no aquests sindicats, els que fan nosa.
Són aquests sindicats els que ens anomenen “treballadors de l’educació”. Quin fàstic! No, escolti, mirin, jo, si és que sóc alguna cosa, sóc professor, és ben fàcil, professor, i procuro cada dia que els alumnes que tinc al davant aprenguin, pensin, sàpiguen, es facin grans. Procuro, també, que no caiguin mai en l’estultícia que vostès representen. Vostès, sindicats que convoquen aquesta vaga fraudulenta, són tan culpables del desastre actual com els mateixos “pedagogs” que van inspirar-lo. Vostès també han defensat un sistema educatiu sense esforç, on es pugui passar de curs sense aprovar i on es pugui arribar a ser funcionari docent malgrat no haver obtingut les qualificacions més altes en les oposicions.
I ho sento, a mi aquests sindicats no em representen. I no em representen perquè mai, mai, és a dir, mai, no han aportat cap solució per millorar el sistema, cap proposta per estimular l’estudi, ni per millorar la preparació acadèmica del nou professorat, una preparació que avui es pot qualificar de clarament deficient i gens engrescada. Aquestes, perquè n’hi ha una cada curs, són unes vagues folklòriques que només s’expliquen pel miserable afany de mantenir el privilegi de no trepitjar les aules i així continuar ignorant allò que hi passa. Parlin, dialoguin, discuteixin, arribin a acords, no facin vaga, que és de comunistes desfassats i de gent que va a fer classe amb vambes i sense dutxar-se.
I no em diguin més “treballador de l’educació”. Sóc professor. Imbècils.
Hola:
Me llamo Juan , y he realizado un blog sobre tematica homosexual en torredembarra espero que me añadais en vuestro links
http://www.lacoctelera.com/torredembarra-gay
Gracias
El dret de vaga va ser una conquesta social que ens va indicar clarament que el nostre país s’havia incorporat a la normalitat de les pràctiques democràtiques.
Després de la mort del dictador i la legalització de partits i organitzacions sindicals, aquesta pràctica es va exercitar com últim recurs, quan la posició dialogant no donava mes de si.
Fa l’efecte que exercir-lo avui dia costa menys que un sospir, una especie de xantatge a l’iniciar qualsevol tipus de negociació amb la patronal que impossibilita la resolució dels conflictes de manera dialogada i cedint cada part el que li pertoca, com ha de ser.
També és constatable la facilitat d’aquesta pràctica en el col·lectiu d’empleats del sector públic, que per la seva condició de funcionaris, gaudeixen del privilegi en èpoques de precari com comença a ser ara, de no veure perillar el seu lloc de treball, és difícil arribar a una situació semblant en qualsevol empresa del sector privat, o això és el que em sembla a mi.
Solivianta que qui ahir hagués d’esperar més de tres hores en la sala d’espera de l’ambulatori, avui hagi de tenir problemes per a desplaçar-se per Barcelona i demà hagi de canviar tots els seus plans perquè els seus fills o néts, seràn a casa tot el dia.
Fot encara més que havent estat treballant tot l’any com una bèstia, en ple mes d’Agost ens facin la punyeta a les vacances per les vagues de RENFE o IBERIA, perquè als sindicats els interessi mantenir un estatus de privilegi que per la seva incapacitat de posta al dia han perdut fa ja temps.
Tot ha evolucionat en l’àmbit empresarial i laboral excepte les organitzacions sindicals, que caminen perdudes buscant el nord des de fa moltíssims anys.
El derecho a la huelga, tiene que existir, es un derecho consolidado, que yo veo bien; Lo que no estoy de acuerdo es, con algunas, como la que comenta nuestro amigo tertulia...no hay derecho que te jodan unas vacaciones;Como no hay derecho a huelgas de basureros, que ponen en peligro la salubridad publica u otras. Las denominadas huelgas salvajes, flaco favor se hacen, hasta para ellos mismos. besitos
Avui he sentit un debat encès sobre la vaga de demà convocada per tots els sindicats a l'ensenyament públic. Ahir vaig escoltar el conseller a "59 segons" i més tard als sindicats a "La nit al dia". L'educació és a les tertúlies i se'n parla perquè preocupa, i això és bo. Potser mai ens havia preocupat tant l'educació com ara, alguna cosa s'està movent perquè som cada cop més conscients que l'educació és molt important.
A "59 segons" cap dels que li feien preguntes al conseller estava a favor de la vaga. De fet quan vaig sentir a algun dels preguntadors oficials vaig canviar de canal perquè semblava un passeig triomfal del conseller. Vaja, si haguessin pactat les preguntes no hauria sortit millor.
La Terribas va ser més incisiva amb els sindicats, però escoltant a uns i altres (si no conegués la situació des de dins) em quedaria en què els sindicats no tenen raó i sí el conseller, però les aparences enganyen...
Els sindicats (i molts ensenyants i associacions de pares i mares) estan preocupats perquè es va signar el Pacte Nacional per L'Educació i no s'està tirant endavant. De fet, la portaveu de l'Ustec ho va dir ahir sense amagar la satisfacció de ser els únics que no van signar el pacte i per tant ara els fets els hi donaven la raó. Em sap greu dir-ho, però és cert que el departament no està complint amb el pacte que va començar a embastar el conseller Bargalló i va reblar la consellera Cid. Sembla que el conseller Maragall va per lliure i no se n'adona de la bona feina que han fet els consellers precedents, cosa que li van recordar alguns sindicats fa pocs dies.
Bé, sigui dit que no sóc de cap sindicat ni tampoc faré vaga demà, perquè em sembla més aviat preventiva que curativa i ni tant sols hi ha hagut diàleg (tot i què potser sense l'amenaça de vaga el conseller tampoc s'hagués espavilat tant a oferir-lo).
Si la vaga de demà s'enten com una manera de pressionar el conseller per a què comenci a aplicar el Pacte Nacional per l'Educació, llavors és una altra cosa, però em sembla que abans de cremar un cartutx com el de fer vaga, cal arribar a una situació més avançada i no a les primeres de canvi. Per desgràcia ens manifestem molt més alegrement quan hi ha governs d'esquerres que quan n'hi ha de dretes i potser això ens ho hauríem de fer mirar.
Anar a la vaga, amb el desprestigi actual que tenim el professorat, només fa que empitjorar la situació, perquè ja he dit abans que tertulians i molts oients estan a favor del conseller que molt hàbilment ha sabut buscar els suports necessaris i tenir els mitjans de comunicació a favor. Ara fa uns dies analitzava l'estudi de la Fundació Bofill i el canvi de xip que van fer els mitjans d'un dia per l'altre (Sobre els horaris del professorat i el tractament de les notícies I i II).
El que és cert és que a Catalunya s'inverteixen menys diners que a altres llocs on s'obtenen semblants resultats, per tant, tan "dolents" no devem ser el professorat d'aquí i segurament amb recursos adients es poden aconseguir moltes més coses, sort de la professionalitat i les ganes de la majoria del gremi.
Els mestres demà enceten una vaga preventiva. Si ho he dit be, preventiva, que es aquella vaga que es fa per si de cas la futura llei a aprovà per el Parlament, no els interessa. Pressió en l'executiu abans de assentar-se a redactar-la? Nooo. Els "pobres" mestres la fan per afavorir la qualitat de l'ensenyança, no per mantenir els seus privilegis de funcionaris..En l'àmbit privat, si un no val o es un absentis-ta professional, se l'acomiada i llestos. Però es veu que en l'àmbit de l'ensenyança això no es motiu suficient per aparta'l, i si a més es l'ensenyança publica, ni somiar-ho!. Que ha de fer un Director d'un centre educatiu per millorar la qualitat de l'ensenyança en la seva escola?, Per què no pot demanar el trasllat -acomiadament d'un funcionari, ni parlar-ne- dels professors/ores, que no tenen el nivell - ja sigui pedagògic, o de coneixement- que ell vol per el Centre que dirigeix?. Per què els pares que opten per la publica tenen que patir les conseqüències de la mala praxi dels seus docents?. L'ensenyança, ja sigui pública o privada, té que ser de qualitat i això significa exigir que els docents tinguin que estar a l'alçada, ja que en les seves mans esta el futur del nostre pais. Un mal professor pot condicionar i fins i tot enfonsar la vida d'un nen o nena, per tant es normal que se els hi exigeix un nivell, i un control d'assistència. Per què, quantes escoles publiques de pobles o ciutats petites tenen que tira de professors/ores substituts, ja que el titular de la plaça, està per dir-ho ras i curt desaparegut fins que aconsegueix el trasllat?, quina culpa tenen els nens i nenes d'aquestes localitats?.
Soc pare, i com a tal vull que els meus fills puguin rebre una ensenyaça publica de qualitat, i no tenir -com he fet- que recorrer a l'escola concertada per tenir per escrit -l'ideari- el compromis que adquireix el centre amb els meus fills.
Que maco ¡¡......??.
Per l'actitud dels pares i mares de l'escola que, sense plantejar-se els continguts de la vaga, només van preocupar-se pel "què faré jo amb el meu fill dijous" intentant-nos fer treballar a nosaltres al migdia i a la tarda, i mirant de demostrar la il·legalitat (falsa) de la nostra convocatòria fins ahir mateix. També per l'actitud d'alguns companys i companyes de feina que, després de convocar la vaga i participar activament del debat, han decidit prendre's la vaga com un dia de festa i no mobilitzar-se el més mínim. Lamentables totes dues.
Milers de persones, professors i professores, pares i mares (pocs) i alumnes en general, així com molt diversa gent solidària, hem participat en la manifestació contra la LEC i per un ensenyament públic i de qualitat que ha recorregut Tarragona aquest matí. La vaga ha estat un rotund èxit i la manifestació, multitudinària. No sé quants érem però prop de tres mil, o més.
Al matí he pogut veure el fastigós del Cuní vomitant contra els qui estàvem a favor de la vaga i fa uns dies que sento la colla dels desinformats de sempre apostant per una Llei que ella mateixos corren a dir que només té les bases. Tot i així, les bases serveixen, segons ells, per estar-hi d'acord però no estar-hi en contra
com a pare sento que l'escola publica es l'ultim recurs que tinc per l'educació dels meus fills, com tot en aquesta vida te coses bones i coses dolentes, aquí a torredembarra no podem comparar, hem de tragar amb uns mestres que estan "de pas" cap a altres destinacions, substitucions o no,directors que no s'impliquen i no fan valdre la seva "autoritat" en els problemes del dia a dia, inmigrants que no participen en les activitats de l'escola (però aixó si, com que som tan moderns som nosaltres els que ens hem d'integrar en un mon INTERCULTURAL, jo, a veure qui vigila per la nostra cultura)families desinteressades en l'educació dels seus fills i que compliquen la vida dels seus companys i dels professors amb una falta total de ganes de treballar..... a l'escola publica i cap tot, i fa cap tot i tothom. Es un debat llarc i complexe, que no s'arreglarà amb vagues preventives per defensar uns drets que els treballadors de petites empreses privades no podem ni tan sols somiar. Els pares hem de participar en reunions, asociacions i altres mitjans on poguem fer sentir els interessos i necesitats dels nostres fills, que també en tenen encara que no siguin inmigrants.
Publica un comentari a l'entrada