Aquesta afirmació era el lema del tripartit al iniciar la legislatura, i en el decurs del temps s’ha invertit la frase amb paraules i pocs fets, i aquest cap de setmana en tenim un exemple clar.Ja ha acabat el congres del PSC, i avui podem llegir a la premsa el seriós avis de Montilla a Zapatero amb grans titulars, i la frase que he vist repetidament del seu discurs es que el PSC estima a Zapatero, però mes estima a Catalunya, i “Quien bien te quiere te hara sufrir”, dos frases que han provocat tota una tremolor al president del govern de l’estat, però no de por, sinó del fart de riure en privat què es deu haver fet. La gran realitat es que una vegada mes el sector espanyolista del partit s’ha imposat, i el grup propi queda ajornat sense data, i així amb l’arma mes poderosa de que disposa aquest partit a Madrid per defensar els nostres interessos desactivada, i seguint l’obediència cega a les tesis del PSOE, siguin quines siguin, em queda el dubte de com s’ho faran per defensar aquest amor a Catalunya.
Se’ns dubte la demagògia del polítics no te límits, i aquesta afirmació de prioritat catalana abans que al president de l’estat, primer, s’ha d’entendre que no hauria de ser un mèrit sinó una cosa normal, jo no sento dir mai per exemple al president francès que la seva prioritat es França, simplement es una obvietat. Si ho has de reafirmar, alguna cosa no va be, i segon, quan les teves actuacions sempre han estat de determinada manera, aquestes et delaten, i podríem trobar mil exemples de submissió absoluta a Madrid a favor o en contra dels interessos de Catalunya.
Pel que respecta al finançament, crec que posar-se d’acord en exigir el compliment d’una llei orgànica que marca uns paràmetres en aquest aspecte, es qüestió de complir la llei o pasar-se-la pel forro com fa el govern de l’Estat, que primer aprova una llei i desprès en discuteix el contingut aprovat, això no es seriós, podem discutir a partir d’aquí, però mai la part ja aprovada, el Ministre Solbes amb tota tranquil·litat ignora aquest Estatut, i així no es va enlloc.
Ara es l’hora de passar de les paraules buides de contingut als fets, suposo que en aquesta política social per damunt la identitaria que tant pregonen, per dur-la a terme, el finançament es clau, i la proposta comuna ha de ser ineludible per presentar-se a Madrid a plantejar-la, i si el retorn es de riure com ja va passar amb l’estatut, aquest cop negar-se a acceptar-la i denunciar-la allà on calgui, governi qui governi a l’Estat.
Nomes així començarem a veure algun fet de dignitat en aquesta mediocritat general. Com la majoria de gent, jo no sóc economista. Aquests dies, molts hem hagut de fer veure que sabíem què volen dir alguns conceptes que s'estudien a Econòmiques com "flux monetari" o "enfocament càrrega-benefici", entre d'altres.
M'he d'esforçar a entendre-ho perquè ara l'economia és la protagonista, com a mínim, per tres factors concurrents. Primer: per fi ha arribat l'esperada publicació de les balances fiscals. Segon: ens trobem en la fase de concreció de l'anomenat "finançament autonòmic" amb la data màgica del 9 d'agost (que es retardarà segur). I tercer: tothom reconeix que som davant d'una de les pitjors crisis econòmiques de les darreres dècades.
Pel que afecta a la nostra butxaca, ara sabem que cada català paga uns 2.000€ l'any a l'estat que no tornen al país. Per fi ens reconeixen un dèficit fiscal anual de 14.800M€ al conjunt del país. Aquesta xifra puja fins als 18.595M€ de dèficit cada any, segons les fonts catalanes.
Perquè jo ho entengui, si a casa som 4, paguem 8.000€ cada any que no ens retornen en serveis. En 10 anys paguem 80.000€ nosaltres solets. I jo encara no tinc el carrer asfaltat però pago peatges, pago llibres escolars i pago una sanitat complementària, entre d'altres. I amb el que nosaltres paguem, arreu d'Espanya tenen autopistes gratis, ordinadors per a tots els alumnes a les aules o tot tipus d'operacions a càrrec de la Seguretat Social.
I a sobre ens hem de sentir dir que som insolidaris.
Tot plegat és tant fort que els responsables del govern espanyol ho volen emmascarar i no volen que ho entenguem: en donen 6 versions i no ens ho explica el ministre Solbes, sinó un funcionari de tercer nivell.Els concepte "solidaritat" esdevé grotesc. Som davant un espoli, una plasmació del dret de conquesta. No ens confonguem. Tenen raó, els catalans no som solidaris, som espoliats: cornuts i pagant el beure.
Tan sols ens queda el trist consol de que estan ajudant a recuperar la noció de Països Catalans. A part de Madrid, que juga una altra lliga i no hauria de sortir en aquest rànquing, els de parla catalana som els "paga nos". Catalunya, el País Valencià i les Illes per fi unides per una causa.
El PSC ha tret pit, anomenant-se catalanista. Estàvem dinant l`altre dia, quan varem veure aquest titular en un telenotícies, i l`atac de riure, però també de pena per tots aquells ingenus que s`ho puguin arribar a creure, es va poder sentir a tots els Països Catalans, varem començar a recordar coses tan ben políticament amagades, dels que és i representa aquest partit nacional espanyol,( perdó català ).
I vam fer una enorme llista per recordar: No ens volien deixar crear TV3 ( Felipe el Hermoso i el Calviño), la LOAPA, la LOFCA, les imatges del Iceta assegut al costat del PSOE en la negociació del Estatutet, la tercera hora de castellà, la venda d`ona catalana a la SER, la crosta nacionalista a esborrar de la Corporació, la financiació immensa de la " FERIA d`Abril" en comparació als diners que destinen els ajuntaments socialistes a les activitats culturals catalanes,i tantes altres.
I després d`això, surt el lamentable President que tenim i diu que ningú li ha de donar lliçons de catalanisme. Llavors, el riure de tots va ser un continus no parar, ennuegant-nos de tant cinisme i de tantes mentides que es poden arribar a dir en tant poc temps.. Després deien que l`Obiols del sector més catalanista havia tornat amb força, i tots varem tornar a riure, ja que hom recorda que la LOAPA la van dur a terme en les seves èpoques social catalanistes.
Ens estem jugant la nació, i aquest ens venen a vendre un nou sistema per ser anihilats definitivament. Creure en la seva conversió a la catalanitat, quan no han fotut res en la seva vida per la nostre nació, deixar-los entrar arreu, que ells des de dintre ens aniran minant tot el nostre sistema, com a corcs dins la fusta.
3 comentaris:
Els fets a partir d'ara seran els qui diran si hi ha o no un canvi al PSC-PSOE. D'entrada la cúpula és la mateixa, trufada de sang espanyolista fins a les venes: Montilla, Zaragoza, De Madre, Iceta... amb la concessió simbòlica a Isidre Molas, sense poder real.
I l'estratègia real socialista i del tripartit al Govern de la Generalitat és la guia que ens mostra per on van realment els trets. Desnacionalització és la principal estratègia dels socialistes, i el tripartit per extensió o omissió del socis, al Govern de la Generalitat.
Certeres i prou demostratives van ser les declaracions de Joan Ferran referents a la crosta nacionalista, i aquest és l'objectiu real, treure la crosta nacionalista del Govern, dels mitjans, i per extensió de la societat, convertint Catalunya en una simple regió més d'Espanya, i ofegant la nostra nació, llengua i cultura en el marasme del multiculturalisme, pluralisme cultural etc...
La lenta destrucció de TV3 (quarta ja en audiència) i de Catalunya Ràdio (a punt de ser superada per la SER), la tercera hora de castellà a l'escola, la defenestració de periodistes catalanistes (Antoni Bassas n'és el darrer), la manipulació informativa, l'entrada del castellà a TV3, la destrucció de la política internacional de Catalunya, l'entrada de l'estat a tots els patronats de totes les institucions de Catalunya, el no traspàs de cap competència... són l'estratègia real del PSC-PSOE i el tripartit, la desnacionalització de Catalunya.
Salut.
Franco tenia una idea clara de Catalunya, que Espanya es desenvoluparia gràcies a la seva gran fàbrica catalana. Totes les inversions, o la majoria d'elles, anaven a parar a Catalunya. Les autopistes no perquè en aquells temps encara no se n'havien fet, però el que siguin carreteres, ponts, ferrocarril, infraestructures,etc... tot havia de ser de primer nivell, amb el benentès dels primers nivells dels anys setanta és clar.
Llavors, al cap d'uns anys va arribar un senyor que res feia presagiar que canviaria tot el sistema. Es deia Felipe, i era un progre socialista que va guanyar per majoria absoluta i que no podia veure gaire als catalans, diguin el que diguin els seus amics i companys. Amb el seu amic Guerra per exemple van torpedinar a en Jordi Pujol, a TV3 i qualsevol cosa que fos per a ells separatisme. Amb en Jordi no hi van poder fer res, a part d'ajudar-lo a obtenir majoria absoluta per governar Catalunya.
Però el que estimava més del món en Felipe, i també el seu amic, era la zona sud d'Espanya, Andalusia, Extremadura, etc... Que també eren les zones més desafavorides, però hi ha zones que són pròsperes i zones que no, i això si no hi ha un miracle sempre queda igual, i el temps em dona la raó. En Felipe va canviar tot el sistema, i va decidir redirigir bona part de les inversions de la fabrica catalana al camp andalús i extremeny i altres. La finalitat era bona en tot cas, però això hauria d'haver estat només per un temps, i també sense excedir-se, sense perjudicar els catalans.
El sistema no l'ha canviat ni crist! Després de vint anys i diferents governs espanyols, els catalans paguem molts més impostos dels que hauriem de pagar, en part també per culpa de la Generalitat, i rebem una caca de la vaca com una casa. Ho dic clar! I fa anys que ho sabem i ells ho saben, però ningú mou un dit, perquè som catalans!
Les infraestructures estàn retrassades, caduques i penoses. Mentres a llocs pobres d'Espanya gaudeixen d'autovies llarguíssimes, nosaltres tenim carreteres que fan por. Mentres els trens nous corren per Madrid, a nosaltres ens envien les sobres, mentres arriben immigrants il.legals... tots cap a Barcelona, siguin lladres o assassins, o simplement famèlics sense res.
Les balances fiscals admeten el que crèiem, però són una colla de pocavergonyes i uns hipòcrites per ignorar-nos i menysprear-nos per no voler-se retractar del retràs en tot plegat i el mal que això representa a una antiga fàbrica que cada dia veu tancar empreses i més empreses.
La presentació de les balances no hauria fet falta si els espanyolets fossin diferents. I els englobo a tots perquè ningú mou un dit pels catalans, començant per molts dels que viuen aquí des de fa dècades. En Montilla és un d'aquests, que fins ara no li ha donat la gana d'assabentar-se de què és Catalunya i qui són els catalans, i encara ho fa per obligació!
Molts d'aquests senyors que van ajudar a aixecar el pais amb esforç avui tornen jubilats als seus pobles natals del sud d'Espanya. Se'ls han trobat nous de trinca, fenomenals. Tot és més barat i amb menys impostos. Van marxar que era tot misèria, i ara tenen totes les comoditats que volen, comoditats que van pagar els nostres avis, els nostres pares, i nosaltres.
Ja és hora que les inversions tornin a Catalunya!
El saben aquel que diu....
"El dirigent socialista (Zapatero) s'ha compromès a millorar el sistema actual de finançament i també ha assegurat que el nou model garantirà la solidaritat".
"El líder del PSOE ha repassat el seu compromís amb Catalunya i les promeses que, diu, ha complert amb el país".
Aquest és el resum que faig jo de l'onzè congrés dels sociates residents a Catalunya, la veritat és que no sé si riure, plorar o tremolar.
Això sí, qui ara es cregui aquest mentider li recomanaria que es passés pel seu CAP de poble o barri, o directament que anés a un psicòleg.
Com han demostrat un cop més aquesta gent embaucadora, és que de partit nacional res de res, de fet per a ells la paraula nacional serveix per definir la seva simpàtica Espanya i que per despistar el personal han posat l'Isidre Molas com a president de la sucursal, de fet no es pot pas dir que l'Isidre sigui pitjor persona que l'Iceta i el Zaragoza, fins i tot arribaria a afirmar que ell sí que es creu una mica això de la nació catalana.
Però bé, servirà d'alguna cosa que ell sigui president? Serveix d'alguna cosa ser president del PSC, tenint com a comissaris polítics l'Iceta & Co.?
L'únic que li han deixat dir, pobret Molas, és que la culpa de no tenir grup parlemantari propi a Madrid és del cop d'Estat del 23-F. Quines penques! que estem al 2008, xato!
El PSC-PSOE seria un acudit sinó fos que fa plorar.
Publica un comentari a l'entrada