El "Manifiesto".

La llengua castellana està perseguida a Catalunya. Això ho sabem tots de sobres. Perquè, de petits, a l'escola, ens prohibien parlar en castellà i perquè els mitjans castellanoparlants provinents de Madrid -i de Barcelona- són vistos com abocadors de brossa i de mentides i ningú se'ls mira...
Va, potser deixo la ironia per un altre moment i em centro en el tema que ens ocupa.
La caverna demagoga espanyola està sumant cada dia més punts a la seva tendència al deliri. Des d'aquell Manifiesto de los 2.300 pel qual el nostre estimat Federico Jimenez-Losantos va acabar pagant fort amb un segrest i el consegüent tret a la cama per part de Terra Lliure, fins a arribar a l'actual Manifiesto por una lengua común, ha plogut molt. Però la vella guàrdia feixista espanyola no es cansa ni es rendeix.
Des de la nostra humil posició, els catalans n'hem aguantat de tots colors, i nosaltres tampoc ens cansem ni ens rendim. Espero que tardem més temps que ells a fer-ho, perquè si no és així, la nostra llengua acabarà patint de debò.Els meus pares sempre m'han explicat que, quan ells eren petits, era del tot normal que un senyor et clavés una bona plantofada en sentir-te expressar-te en català pel carrer. I davant de l'exigència d'hablar-en-cristiano-coño, no tenies motius de queixa, perquè sabies perfectament que tenies totes les de perdre. Ara, més de trenta anys després de la mort del militar que ha fet més mal a la cultura catalana -i a l'espanyola també, tot sigui dit-, ens hem de trobar, cada dos per tres, amb episodis d'aquest tipus. Ningú ens pega per parlar català -en principi-, però resulta tant normal que una cadena com Tele Madrid faci públic un reportatge (el ja mític Ciudadanos de segunda) on quedem retratats com a una colla de renegats feixistes que fem el possible per imposar la nostra llengua. I que una colla d'intel·lectuals signin un manifest on titllen la normalització lingüística d'atropello.
El primer cop que vaig sentir parlar d'aquest manifest vaig preferir ignorar-lo. “Un altre episodi d'aquesta colla d'ignorants que no arribarà enlloc; tú com si sentíssis ploure”, vaig pensar. Però la cosa s'està escampant massa. El fet que una cadena com Tele5 s'hagi adherit al manifest m'ha acabat de fer emprenyar. Sabia que eren espanyols, però ignorava que el seu rampell centralista arribés tan lluny.
Que no els deixen emetre a Catalunya? Que no tenen audiència, a les nostres terres? Que els televidents catalans els han exigit mai una traducció dels seus programes? Que alguns dels seus fitxatges estrella, com Xavier Sardà, Àngels Barceló o -``el genial orador´´- Risto Mejide, s'han negat mai a dirigir els seus programes o seccions en castellà?
El manifest en concret no només titlla d'atropello la normalització lingüística. En el fons, hi ha més mentides que caràcters. No en vull fer un comentari de text, però la veritat és que val la pena llegir-lo perquè es tracta d'una autèntica joia per a la història de la propaganda política. Segur que Goebbels es mostraria molt orgullós dels seus deixebles. Entre ells, però, em sobten molts noms. No m'extranya gens que s'hi adhereixen personatges del calibre d'Albert Boadella -tant mal li ha fet, a aquest home, el catalanisme?-, Rosa Díez i el seu partit, o els Ciutadans-Ciudadanos aquests tan trempats que es dediquen a intentar rebentar les fites que s'havien aconseguit fins ara en la lluita per la nostra llengua, començant per parlar en castellà al parlament. Però m'hi sobren noms com, per posar només un exemple, el d'Arturo Pérez-Reverte. Jo a aquest paio li tenia un respecte, havia llegit algun llibre seu -Territorio Comanche em va agradar molt- i, sincerament, com a escriptor i antic corresponsal de guerra, el respectava . I ara què n'he de pensar? Li agafo mania o el deixo com un pobre ignorant? No em cap al cap. És normal que una persona que ha estat testimoni directe de tants conflictes bèl·lics se sumi a tots aquests embaucadors amb tanta afició per al xoc ideològic? Què pretèn? Potser el seu somni és viure una guerra en el seu propi país, i és per això que s'hi suma. A veure si un dia esclata tot i surten els tancs al carrer... Se sentirà a casa i com a casa, recordant els vells temps d'enviat especial a Bòsnia sense haver-se de moure. I podrà escriure el seu llibre definitiu: "Mi guerra".
O Mario Vargas Llosa que, per començar, no és ni espanyol. O membres de la RAE com Miguel Delibes i el mateix Pérez-Reverte... És insultant que persones amb tant de prestigi per les lletres castellanes, coneixedores perfectament de l'abast que té la seva obra i de la història de les conquestes espanyoles, puguin adherir-se a un text tan poc convincent. Que tanta gent de lletres -escriptors, poetes, filòlegs- ignorin la riquesa de la llengua catalana o, simplement, la menyspreïn d'aquesta manera.
Sembla ser que els lletrats espanyols no tenen respecte per cap altra llengua; que creuen que la seva és més rica i superior a totes perquè és la llengua llatina que es parla en més territoris. A mi, que la vella caverna demagoga escupi mentides al seu pas ja no em sobta. Però que s'hi adhereixin tants noms fins ara mitjanament respectables em comença a fer por.
Davant d'aquests atacs, el millor que podríem fer seria defensar-nos.. Deixar d'impartir llengua i literatura castellana a les escoles, enlloc de sumar-hi una tercera hora, com pretenen. Assumir que sóm catalans i que tenim una llengua única, i que és més rica i millor que la castellana. No admetre mai més que La Celestina, el Quijote o El Lazarillo de Tormes són grans obres per a la posteritat. Tatxar totes les influències provinents d'Espanya i avançar cap a un perillós estat d'autosuficiència cultural. Donar-los raons pràctiques i reals perquè ens critiquin i ens ataquin, ja que, encara que sigui sense fonaments, com fins ara, ells ho continuaran fent, sense cansar-se ni rendir-se.