Adéu, Montse

M'acabo d'assabentar que Montserrat Caballé ha signat el manifiesto espanyol aquell que defensa -amb bones paraules i certa dosi d'hipocresia i populisme, això sí- que els catalans parlem sempre en espanyol i que la nostra llengua millor que quedi reclosa a casa i que la parlem en la intimitat fluixet, fluixet, no fos cosa que el veí espanyol del tercer el sentís i es molestés.
Es veu que hi ha gent que insisteix en ficar la seva immensa pota fins abaix de tot, així que pel que fa a la meva persona que s'atengui a les conseqüències.
A partir d'ara, i mentres espero pacientment una rectificació, la senyora Maria de Montserrat Viviana Concepció Caballé i Folc queda expulsada de la meva vida.
Que l'escolti sa mare, en Savater, en Marina, la selecció espanyola i demés escòria nacionalista -ells prefereixen el terme liberal, crec- amb la rojigualda amb el pollastre fermada pel coll, mentre veuen les victòries de Rafael Navidad y Parera per Telecinco i programen les seves vacances amb El Corte Inglés i Air Berlin.
Soc masoca, però tenc uns límits !!. La Turandot amb Pavarotti i Mehta que un any em va regalar el meu padrí per Sant Joan i la Lucia amb Carreras i López Cobos que vaig comprar l'any 2000 després d'haver-la escoltat per primer pic amb June Anderson al Liceu queden al fons de l'armari on els guardava i no penso comprar més discos i DVD's d'ella, de moment, ni escoltar-la a la televisió, la ràdio o al Youtube.
Tampoc penso tornar a cap més concert seu, on darrerament actuava amb una sopranina de tercera que respon al nom de Montserrat Martí "Montsita" que si no fos filla de ara mateix, com a molt, estaria cantant en una insignificant coral de vés a saber quina bruta ciutat de províncies espanyola..
Algú dirà que em perdré una soprano única, coneguda arreu del món pels seus fiatti i pianissimi, però és que de sopranos úniques n'hi ha arreu, no ens enganem. Wagner també és un gran compositor, va revolucionar aquest gènere, i a Israel és boicotejat per antisemita. Ben merescut s'ho té. No s'acaba el món aquí.
El món de l'òpera m'interessa des de molt petit, i fins avui no havia vist un atac tan frontal al nostre País dintre d'aquest món, sinó més aviat el contrari. Mentre hi ha moltes persones -algunes de fora- que s'esforcen per a recuperar el nostre ric patrimoni musical (Elina Garanca i Angelika Kirschlager, per exemple), mentre malgrat la crisi del sector discogràfic el segell francès Harmonia Mundi ha llançat una nova versió de l'òpera en llengua catalana amb música de Toldrà i lletra de Carner El Giravolt de Maig dirigida per Ros Marbà, mentre l'andalús Manuel de Falla aprengué la nostra llengua i musicà L'Atlàntida de Verdaguer, algú de casa ens diu que espanya és la nostra nació i l'espanyol la seva llengua.
Paradoxes de la vida. Ja s'ho farà, però.I per cert, si tan espanyola es sent -cap problema per a mi- que baixi els diners d'Andorra i pagui com tothom, que hacienda somos todos. Signar manifestos espanyolistes i no contribuir és fer trampa.