DE CARA A LA GALERIA ?

Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui, i si les idees els separen al menys que els uneixin els diners. Per tant ja m'està bé que PSC, ERC,ICV i CiU, facin front comú...Ja ho diuen que la independència sense diners no existeix, i sinó que els hi preguntin a tots els fills dels seus pares, que no veuen l'hora de marxar de casa per que no hi han virolles. Però compte amb l'enemic, expert en l'art de dividir, i de sembrar zitzània. Aquest jugarà la carta de la insolidaritat catalana, la de negar-se a establir relacions bilaterals; per a ells només s'estableixen relacions bilaterals amb els Estats, no amb les "regions amb massa auto estima" - com Catalunya - nosaltres som un apèndix que forma part d'un tot. He dit apèndix?, mira per on els apèndixs s'extirpen quan fan la guitza, ja seria hora que els nostres polítics comencessin a tocar-li les turmes en els espanyols.
Ja ho diuen ja, el que la pela uneix que no ho separi el home ( la dona per els catòlics es un zero a l'esquerra) ...o no era així,la dita?. Bé espero que aquest cop no la vessin com en el cas de l'Estatut; uns per pactar a esquenes dels altres, i els altres acceptant la humiliació en el Congrés espanyol ; ribot, rialletes sota el nas, tisora va, tisora ve, etc... En resum, anar de farol es molt perillós, al final sempre guanya l'escala de color, no se si m'explico
Molt voldria equivocar-me però l’acord de front comú per rebutjar les línies generals expressades per Solbes sobre el finançament català, fa olor de propaganda institucional.Efectivament, crec què amb el record de l’estatut encara recent, les nostres forces polítiques encara amb edat infantil, i poc acostumades a enfrontar-se amb un estat de primera divisió què mira pels seus interessos, i molt mes avesades a les baralles tàctiques per conquerir les engrunes que ens deixen de poder, sense pensar ni de lluny en els interessos de Catalunya, fan pensar en mala peça al teler amb la negociació del nou finançament.
Nomes unes hores desprès de treure pit per l’acord del tripartit i CIU per dir no a la direcció que Solbes vol donar al finançament, i què no s’assembla amb la que marca l’estatut, una llei orgànica que com de tots es sabut es paper mullat per l’estat, ja han sortit el Sr. Iceta per part del PSC, dient que no veu clar com acabarà aquesta posició comuna, i denunciant la tacticitat dels nostres partits, sense esmentar esclar, la representació teatral que ens esta oferint aquesta partit amb les reclamacions a Zapatero, i la seva estimació catalana, això si sense voler un grup propi i votant sempre igual que el PSOE a Madrid.
El PSOE de Catalunya se la juga i gosa plantar cara a Madrid acompanyat dels seus socis de Govern i de CIU. Un atreviment que desconcerta una mica, però que tan de bo no tingui un resultat final previst, i no deixi de ser una de les ja conegudes maniobres de distracció socialistes. En mans dels socis de Govern més que de CIU, estarà vigilar que el PSOE català no ens venguin gat per llebre. Que els calers són els calers i amb això no s'hi pot jugar. De moment és positiu que s'actui en comú, doncs un altre engany seria la desafecció definitiva. Amb aquests precedents, i les posteriors declaracions, crec que l’estat tornarà a donar gat per llebre a Catalunya, mentrestant els nostres polítics de segona miraran de sortir be a la foto, i preparar una estratègia per atribuir-se tots els mèrits de l’assumpte, sabent en el fons que els únics que perdran en aquesta batalla son els ciutadans de Catalunya, què veuran com el seu esforç fiscal continuarà sense cap tipus de recompensa, això si escoltant moltes tones de demagògia barata sobre les bondats del nou model, i acumulant mes desafecció per les properes eleccions.