dijous, 27 de desembre del 2007

Comunicat d´esquerra -- Torrebandarra.--28-12-2007


.--28,12,2007—
Ara és l'hora, segadors !
No, no és el tòpic de sempre atribuint poc catalanisme ,falta de idees,falta de consens i no respectar el pacte de govern amb els seus sosis ;el PSC, és la constatació de la deriva que el partit a Torrebandarra, ha seguit aquest darrer any.
Hem de confessar que estavam equivocats quan vam veure amb bons ulls l’accés de JiméneZ a la alcaldia.
Creiam que demostrava un signe de maduresa i fins i tot confiavam que el nou flaman alcalde, entendria la importància de la institució que havia de presidir. Però no ho ha fet. Ha seguit actuant com a cabdill de l’aparell socialista espanyol dintre del PSC com ho feia anys enrere junt a altres regidors seus . No s’ha cregut el càrrec que ostenta i dia sí, dia també, prioritza les directrius de partit (del PSOE) per sobre del sentiment i els interessos del poble que governa.
Com a sobiranistas, però sobretot com a homes i dones d’esquerres, sempre hem preferit el pacte d’Esquerra amb els socialistes catalans, al pacte amb CiU.
Hem cregut que era una aposta arriscada, però valenta. Estavem convençuts que portaria els socialistes cap a una mena de progresisme i catalanisme moderat. Però estavam molt equivocats. Des de la reedició del pacte s’ha aconseguit l’efecte contrari al desitjat i s’han mantingut els ànims intervencionistes connaturals a l’esquerra acomplexada i dubtosa.
A aquestes alçades de legislatura i a pocs mesos de les eleccions generals,que per a ells són les importants ha arribat l’hora de dir prou. No pas des d'una societat civil que ja ha demostrat el seu desencís, sinó des de la tàctica i l’estratègia política.
Toca moure fitxa a Esquerra i no cal ni és convenient tornar a convidar als catalans i les catalanes a l’enrenou de vestir-nos de diumenge per anar a votar. De mecanismes no en falten.
Existeix la possibilitat real d’una moció de censura per investir Gerard Ciuró nou Alcalde de Torrebandarra per un any i escaig per la legislatura que queda.
Estic segur del suport de CiU, si se’ls garanteix als seus regidors i la alcaldia, al seu candidat, proporcional respecte al numero de vots,que ells van treure. a les eleccions.
S’aconsegueix un cop d’efecte a pocs mesos de les eleccions espanyoles, es demostra als socialistes que no es pot governar d’esquena a les necessitats del poble. Gerard Ciuró i esquerra, acompleix el seu somni. CiU toca poder després de molt temps i es garanteix la estabilitat,conjuntamen amb els companys de ABG i els nostres sosis del GIT. Tanmateix,aixo portara la desaparició d’un candidat incòmode com el Sr.JiménZ per el be de Torrebandarra i del mateix PSC, per a les seves aspiracions futures.
Esquerra fa el salt qualitatiu definitiu.
Potser el PSC ha arribat a pensar que els demes partits a Torrebandarra ens mamem el dit. Els socialistes han tractat els ciudadans com si tots fossin de CiU ,ABG,GIT o d’Esquerra. En cap regió del món, fins i tot sense ànsies sobiranistes, es poden trobar uns representants que es posin de cul als seus ciutadans com ha fet el PSC amb Torrebandarra.. Qualsevol partit polític que actualment vulgui impregnar la ciutat de les seves idees i projectes ha de ser vist pels ciutadans com una eina, un mitjà que els ciutadans puguin fer servir per millorar la seva vida. L’eslògan d’Esquerra ”utilitza’ns”, reflecteix molt bé la idea d’utilitat que vol tenir el nostre partit.
Ara és el moment que els ciutadans , facin servir Esquerra. ERC ja no és, ni vol ser un partit enclaustrat dins les parets d’un local social. La feina que venen executant els dos regidors d’Esquerra al govern municipal en sols 7 mesos, n’és un clar exemple del que ha de ser i vol ser durant els propers anys el nostre partit.
Dirigir i executar les polítiques socials municipals en el sentit més ampli de l’expressió, estar al costat dels infants, joves, dones, famílies, gent gran i sectors socials diversos.
Fer-se present en la diversitat de barris i zones de convivència de la ciutat, treballar colze a colze amb les organitzacions i professionals anomenats del tercer sector amb la finalitat d’evitar l’exclusió. Difondre els valors de la catalanitat als col·lectius de nouvinguts amb l’objectiu d’avançar en integració, cohesió i riquesa social.
Participant, és clar, en les temàtiques d’Urbanisme, Cultura, Economia i Règim Interior amb la idea de fer una administració municipal cada dia més eficient i eficaç a favor de la ciutadania.
Esquerra s’obre a la ciutat com a receptora de tot allò que els ciutadans vulguin fer-nos partícips : de les seves queixes, percepcions, idees, reptes o comentaris, sempre dins els límits de la democràcia participativa.
Posem a l’abast de tothom, els mitjans dels que disposem : el capital humà de la nostra militància i per sobre de tot l’interès a dialogar, parlar, conversar i escoltar amb tothom que, com nosaltres, vulgui el millor per Torrebandarra.
Segurament pot sobtar a moltes persones, que un partit polític digui coses tant òbvies com les escrites fins ara. En una situació de normalitat, molts pensaríem que això és el mínim que es demana a un partit polític que vulgui ser representatiu. Res més lluny de la realitat.
Tot el que hem dit és obvi, però no per ser obvi se’ls hi suposa a tots els partits polítics d’aquesta ciutat. Cal regenerar la cultura política d’aquesta ciutat traient-la dels despatxos i obrint-la a la ciutadania, no sols per trepitjar carrer per deixar-se veure, sinó per escoltar i debatre, no per fer xarxa clientelar i demagògia populista com fa el PSC,sinó per aprofundir en la identitat de la nostra ciutat i en la seva xarxa ciutadana .
I aquí,a Torrebandrra, Esquerra està disposada a posar-hi el seu gra de sorra particular. Fugint dels interessos i ambicions personals, ens oferim per col·laborar en el projecte comú d’una societat que s’ho mereix, un projecte en què els valors republicans i la radicalitat democràtica han estat, són i seran les nostres senyes d’identitat.
Bon vent, els diria jo. I barca nova.
Torrebandarra-28-12-2007.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Aprofitant aquesta bona`` notícia´´ et reitero el meu desig sincer d'un any 2008 pròsper i ple d'alegries.

Anònim ha dit...

Si no somies, mai trobaràs el que hi ha més enllà dels teus somnis"
Salut.

Anònim ha dit...

JA-JA-JA-JA----Evidentment si no ho trobeu graciós tan sols pot voler dir que sou uns marginals inadaptats que no valeu gens la pena, que la vostra vida és menystenible, sense valor i representa una despesa absurda i inútil d’oxigen i menjar perfectament aprofitables per altres criatures de més valor que vosaltres (per exemple cucs de terra o rates pestilents), i que em feu més fàstic que un satànic que escolta extrem metal, o simplement, més fàstic que el PSOE i tots aquells que l’integren i/o el fan possible.

Anònim ha dit...

això em sorprèn que encara hi hagi algú que esperi un canvi radical dins del PSC en una direcció completament diferent a la que els ha dut al poder total... Per què s'haurien d'esforçar a fer-ho diferent, si ja tenen tot el que volien sense haver hagut de rectificar res?

Anònim ha dit...

Feliç any nou a tots i totes.
Des d'ERC seguirem treballant per construir l'altre Torrebandarra que és possible! Esperem que el proper any pugem salvar els terrenys de Muntanyans II,de l'especulació, que construïm un ciutat participativa real, que deixem enrrera el model de ciutat d'aparador que ens venen el PSC, i que, comencem a avançanr en la construcció nacional des del municipalisme, etc,etc,etc.
VIVA TORREBANDARRA¡¡¡¡¡

Anònim ha dit...

Salta a la vista que per a les persones que estimem el poble des d’una lògica nacional, haver posat i triat al Jimenez al davant de torrebandarra, suposa una commoció que només resultaria acceptable si el càrrec se l’hagués guanyat a als xinos
També commou, però, constatar la incapacitat de l’espai nacionalista a l’hora de superar d’una vegada la lògica dels retrets entre els uns i els altres.
El poble mereix que reprenem el fil de la política rigurosa, que retornem al camí de la coherència entre els objectius estratègics i la gestió del quotidià.
Per això confio que es faigui veritat, que el guant d’Esquerra sigui franc i fruit de la reflexió serena i no tans sols una inosentada i que la resposta de Convergència estigui també a l’alçada del que s’espera del partit a torrebandarra..

Francesc Mercadé ha dit...

Llàstima que és 28 de desembre, dia dels innocents, però estaria molt bé que tota aquesta matèria gris esmerçada no ho sigui de debò perquè entre línies diuen el que realment pensen. La realitat és justament la que s'acaba de descriure, per això ha sortit sense fer cap esforç d'imaginació...

Anònim ha dit...

Hi ha coses que no saps si són innocentades o si cal ser veritat.
I tampoc pareix una innocentada, que continua el problema del Carrer Nou , encara no sabem què n'hem de fer?
Una inocentada Montanyans?
Una inocentada Poliesportiu?
Una inocentada Biblioteca?
Nou contracte del aigua?,teatre,etc,etc,etc, mes inocentades?
I no a torrebandarra si no a Torredembarra,que es molt mes serios.

Anònim ha dit...

sabem i esperem que algun dia,no molt llunya, no serà una inocentada !! sera una realitat¡¡¡

Anònim ha dit...

Ja ho deien els clàssics, "caminante siempre hay camino por andar", i avui estic aquí assentat en un encreuament, pensant quin és el camí correcte o si més no quin és el més idoni per emprendre ara.
Jo estic de cara al sol, per allà on surt cada dia, a la meva esquena és pon. Per la meva esquerra, pel costat del cor s'acosta un camí d'estrelles, per la meva dreta, un camí de terra. Per el meu davant un camí incert, per la meva esquena tot el que he caminat.
El primer pensament és tornar endarrera i rectificar, però seria un error?, seria no acceptar tot el que he caminat i he après caminant?. Per tant, si una cosa em sento convençut és que ha valgut la pena arribar fins aquest encreuament. Així que estic entre tres possibilitats¡.
Els romàntics, els valens diem... emprendrien el camí d'estrelles. Submergint-se a l'imperi de la passió i viure pel fet de sentir, sentir pel fet de viure.
Els pessimistes o conformistes, prendrien el camí de terra, s'ha de tocar de peus a terra i tastar el gust amarg de la terra, si és que la terra té gust a alguna cosa.
Els aventurés emprendrien el camí frontal, la incertesa de saber on aniré a parar, el desconeixment i descobriment de nous camins, nous horitzons.
Quin perfil creieu que compleixo jo? Si fos per mi em partiria en 3 i faria una mica de cada camí. Però com que no pot ser, doncs he de pensar quina és la millor opció. Bé, de fet millor, no n'hi ha cap de millor, per què cap és millor que l'altre, simplement, que cada una aporta una cosa.
Si fes servir el cap aniria per la dreta, si fes servir el cor per l'esquerra. Ja ho tinc!
Aniré per davant, frontal... així estaré aprop dels dos camins que vull emprendré, i com que no sé on aniré a parar, segurament acabaré apropant-me a un dels dos camins. A més a més, si sé que sempre vaig de cara al sol quan es desperta, segur que no em podré perdre mai.
Des de aquí veure les estrelles, des de aquí veure el terra... des de aquí seré jo, només jo.
No ho dubteu... camineu, perquè queda molt camí per fer.

Anònim ha dit...

Inocentada i utopia ! Molt bona !