Ja han arribat!. Aquests dies he vist els primers Pares i Mares Noel escalant per les parets dels xalets dels meus veïns.
La imatge parla i no fan falta massa paraules per entendre la irritació quan, recent llevat, he vist aquest element vermell amb l'escala tot intentant entrar en aquesta casa, amb el seu esperit americà, per fer-se seus els nens.
Ara el coco ja no arriba, ara es menja el coco als més petits. I ara, vist el primer Pare Noel i legalitzat el bon pernil, ja hem d'aguantar les megafonies nadalenques a carrers ( massa estridens) i bars, caminar sota les llums de colors i empassar-nos els anuncis de torrons i caves, joguines i consoles.
Aquests dies en que la canalla mira els anuncis de joguines per veure que demaran als reis ( els d’Orient clar, els únics que reconec ), veiem que com passa amb molt d’altres productes , molt poques de les joguines estan etiquetades en català o diguem fan coses en català.
Permeteu-me doncs que en faci una mica de publicitat, no perquè en tingui cap comissió, sinó perquè en el món de la joguina el català també hauria de ser quelcom normal. Així , de moment, he trobat que la casa Drim té dues nines, una que canta (la nina Mireia) i un nino que parla en català, a la web de Productes de la Terra, també podeu trobar joguines en català. No em deixo els Tres Tombs, que sempre n’ha tingut i l’Abacus.
De moment no he trobat res més, però em trobo que he de fer alguns regals a canalla, i si ho puc fer amb una mica de militància nacional ... doncs molt millor, així que si teniu coneixement d’alguna joguina més en català us animo a que m’ho deixeu en forma de comentari al bloc.
Sempre en quedar pensar que encara tenim al Tió i al Caganer i saber que aquells que encenen les llums uns dies abans de la festa ho fan perquè ells en tenen ben poques.Deu ser que no, perquè cada dia tenen menys pes respecte a altres figures nadalenques. Estem davant d'una descristianització de les festes de Nadal?
És una descristianització progressiva que va venint des de fa temps? No ho sé, però el que està clar, és que jo trobo molt més simpàtics el tió i els Reis Mags, que no pas els Pares i Mares Noel.
Si no tinguéssim personatges, tindria sentit anar-los a buscar a fora, però per sort nostra, encara tenim referents nadalencs prou vàlids.. Amb una mica de sort, de rebot i si la màgia nadalenca existeix, alguns homenots tristos,prerpotens,egoistes,i amb poques llums, somriuran i potser començaran l'any més calmats, més coherents, més llibertaris.
Per sort, amb màgia nadalenca o sense ella, tot el que arriba acaba marxant.
8 comentaris:
Gràcies per fer-nos recordar la militància amb la llengua i el nostre país tant putejat.
No se como se lo montan los yankes pero todo lo peor es legal y lo mejor lo prohiben. Estan locos de atar jajajaja. Con los bueno que es el jabugo de mi pueblo.
On hi hagi un bon plat de jabugo amb una copeta de vi... que vinguin a buscar-me.
Visca la gastronomia catalana i fora la yankee!
Penso que rebutjant aquesta cultura nadalenca importada i recordant que tenim la nostra n'hi ha prou.
és així mateix... ens acompanyen per tot arreu.... babaus com ells tots sols.
Vulguis o no vulguis, te'ls trobes a tot arreu i especialment a les botigues dels xinos que en son plenes.
Prop de casa n'he vist un que el vent li ha estripat part de la roba i on hauria de portar els pantalons només se li veuen els ferros i els cables.
Encara és més patètic.
Les Mares Noel,que vingen cuan vulgin,els i donarem pernil.Ja,Ja.
Salut.
Querido tafaner, yo soy amante del jamon bueno y del vino bueno; Vino como el Don Simon..para Don Manuel, este te produce una urcera de estomago rapidamente..Ahora bien, te prometo que si me mandas un papa noel al estilo de la foto, me hago yankee. besitos
Ara vé Nadal...
Sí, senyores i senyors, ja vé Nadal. Aquest pont ja podeu començar a preparar l'arbre, el pessebre i perquè no, comencem a menjar turró!
Treiem aquell senyor panxut i barbut que visita moltes cases (la meva, per sort no) i mentres que el dia arriba, s'esperen penjats dels balcons a la vista de tots.
Els pares s'aglomeraràn als centres comercials per comprar totes les joguines, les més cares, per veure com els nens s'il·lusionen per unes hores i les abandonen amb les dels altres anys el dia següent.
Les famílies començaràn a planejar on dinaran el dia de Sant Esteve, que faran per Cap d'Any, i a quines cases els hi deixaran regals els Reis Mags.
Totes les viles i ciutats s'il·luminaràn amb les llums de Nadal, i és faran els pessebres vivents o les cantades de nadales.
Cada any va més ràpid tot plegat, tot comença abans, sembla que no volem que el Nadal se'ns escapi de les mans. Volem estar preparats els més aviat possible per veure com la tarjeta està en números rojos i no podem pagar el lloguer o el menjar perquè ha començat el Nadal, i actualment Nadal és sinònim de consum.
Publica un comentari a l'entrada