dimecres, 30 de setembre del 2009

L’art de la mentida es tot un art.

Sovint la construcció d’una mentida pot esdevenir un art, o una bonica obra d’enginyeria. No es fa de manera espontània, tot segueix un ritual ben estudiat per a marejar a l’audiència. Aquí val tot, comencem normalment amb un “globus sonda”, es filtra a la premsa una informació sobre alguna cosa que “podria passar”, així veurem com reacciona la gent, poser per cas:
15-06-2009 “Cadena Ser”:se está estudiando subir los impuestos a los contratos blindados y otras remuneraciones extraordinarias que reciben los altos ejecutivos, los llamados bonus. De esta forma aumentaría la recaudación. Para reducir el gasto, se contempla la posibilidad de eliminar o limitar a las rentas medias y bajas la desgravación de 400 euros anuales a través del IRPF“.
Mes endavant algun polític rellevant, però a poder ser no massa implicat amb el tema reacciona davant el “globus sonda”. Sempre amb gran teatralitat ens ven una bonica resposta, posem per cas:
21/08/2009 “El Periódico”. José Blanco: “Habrá que decirlo con claridad a la sociedad y, si es necesario, elevar determinados tipos impositivos de las personas que tienen más renta para garantizar políticas sociales e inversión pública que dinamice nuestra economía habrá que hacerlo”. “Estoy seguro de que la sociedad lo va a entender perfectamente”.
Tercer acte,a la fantasia li posem un xic de dura realitat.
23/09/2009 “El Mundo”: “El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, ha confirmado que serán las rentas altas las que asumirán el “maximo esfuerzo” ante la subida de impuestos que prepara el Ejecutivo.”. A aquesta notícia de manera marginal, una mica mes endavant ja hi trobem una part de veritat que sería difícil de digerir si vingués sola: “Respecto a las polémicas Sociedades de Inversión de Capital Variable (Sicav), los vehículos financieros de las grandes fortunas que se benefician de exenciones fiscales, el Gobierno no ha mantenido una posición firme y, en boca de la ministra de Economía, Elena Salgado, ha señalado que no es intención del Ejecutivo introducir en su reforma impositiva a estos instrumentos.”
I l’apoteosi final, la al·lucinant metamorfosi de la papallona inicial en cuc que ens hem de menjar amb patates.
27/9/2009 “El Mundo”: “Salgado admite que de los 10.950 millones adicionales que se recaudarán sólo 430 procederán de quienes obtengan réditos de capital superiores a 90.000€.”
Ho sigui que les rendes mitjes i baixes pagaràn el 96% dels impostos!.
Que hi guanyen amb això?, doncs és ben senzill: la veritat és molt lletja, per tant mentint i marejant gent es perd i no se’n adona de que és el que realment està passant.
Quan el Govern de Zapatero va anunciar a bombo i plateret que, gràcies a la seva política fiscal, la crisi la pagarien els rics vaig començar a donar salts d’alegria.
Per fi una mesura estratègica i real per lluitar contra les causes endèmiques del nostre model productiu i les desigualtats econòmiques, després dels pedaços del “Plan E” i les subvencions a fons perdut als banquers.
Però va el tio i apuja l’IVA! Un impost sobre el consum que paguem tots per igual, independentment de la nostre renta i nivell d’ingressos.
Si, d’acord, també ha augmentat un puntet de res les rentes del capital, un carmelet inútil de cara a la hisenda pública, ja que les veritables fortunes, els rics de veritat, els que atresoren iots i viuen exclusivament de l’especulació financera, tributen a traves de les “SICAV” (societats d’inversió de capital variable) que tan sols cotitzen un puto 1% ( jo ho faig al 13%, es a dir pago més impostos que Amancio Ortega, Botin o Alicia Koplovitz).
Doncs res, mira que jo tenia ganes de defensar a capa i espasa l’augment de la pressió tributaria com un mecanisme de redistribució de la riquesa davant la demagògia facilona, egoista i neoliberal..
Però no, m’han deixat sense arguments!
I bé, a què aniran destinats els 6.500 milions d’euros extra que el govern pensa recaptar? Segur que val la pena gravar el consum?
No hi havia marge per retallar els Pressupostos Generals?
Per tal de respondre aquesta pregunta m’he baixat en PDF les partides pressupostaries corresponents al exercici passat i he fet una llista de despeses exagerades o completament superflues i banals que jo eliminaria d’una plomada:
Casa Reial-8.663.000 euros. Jo també vull ser Rei! On envio el currículum?
I encara sort que aquest any han decidit congelar aquest capítol… per primer cop a la Història!
Congrés de Diputats- 232.510.000 euros. I això que només tenim 350 diputats! Toca a uns 664.000 euros per cap!!
Tribunal Constitucional (inclou només sous d’alts càrregs): 2.030.430 euros, amb un meravellós plus de 234.000 euros per incentius al rendiment. Tenint en compte que aquest Tribunal triga uns 4 anys per discutir cada sentència, algú em pot fer comprendre com a sobre cobren per rendir??
Els seus 110 vocals facturen 9.300 euros/mes, no està malament per no donar ni brot, no?
Consell d’Estat: 11.746.810 euros, gastats en una institució consultiva, completament anacrònica, impulsada pels Reis Catòlics! Visca!
Consell General del Poder Judicial
: 10.236.660 euros.
Aquí podriem discutir sobre si aquesta institució, que governa als jutges de forma independent al Poder Executiu, es necessaria o no. Jo crec que si, però de nou el problema son els disparatats sous que cobren els seus membres: 6.300 euros/mes més plusos. Olé tú!
MINISTERIO DE DEFENSA
: Total 10.091.762.550 euros (deu vegades més que el Ministeri de Cultura!!!), dels quals 351.770.000 euros es destinen a investigació militar i 264.711.400 es gasten en una cosa molt estranya i sospitosa anomenada “Asesoramiento para la protección de los intereses nacionales”. Algú té la més remota idea de qui son aquests assessors tan ben pagats?
No entro a la resta de Ministeris, ja que trobo que fan una funció més o menys útil per a la societat, però eliminant o retallant aquestes institucions, absolutament prescindibles, casi que ens cobreix deu vegades el que ingressarà l’estat amb la polèmica pujada del IVA!
Moltes felicitats PSOE, sou uns putos cracks !!! .
Heu fet de la mentida i l’engany tot un art.