dimarts, 1 de setembre del 2009

Pel-licules de l´oest

Permeteu-me avui, que com a un humil aficionat a la economia, que faci una petita reflexió de la situació econòmica actual, utilitzant una metàfora senzilla que ho farà més fàcil d’entendre.
Tots hem vist algun cop una d’aquelles pel•lícules de l’Oest, si més no els que tenim una certa edat –fa uns anys aquests films eren quasi setmanals tant al cinema com a la televisió...
Doncs la nostra economia és comparable a una diligència.
Què vull dir? Una diligència té entre 6 i 8 cavalls forts, amb una força suficient per tirar d’un petit habitacle on s’hi desplacen els viatgers, normalment de 4 a 6 persones.
Els cavalls representarien les classes productives: empresaris, autònoms, treballadors, etc.
És a dir, tots els que produeixen riquesa en un país. Els que van a dalt, les persones, representarien las classes no productives, és a dir els que no produeixen. Que cada vegada en són més en aquest país.
Fins ara tot és correcte. El carro, és a dir la diligència, avança. Però, on està el problema?
Quan passa el que està passant ara al nostre país, que de cavalls ja no n’hi ha 8 sinó un parell i malmesos, castigats, mal alimentats i maltractats, (que és com des de l’administració es tracta a l’empresariat i als treballadors i als autònoms) i dins de l’habitacle de la diligència no n’hi van 6, de persones, sinó que n’hi van 600 (la major part d’ells no fan ni brot). I els passatgers segueixen augmentant .
Com podeu veure el resultat és obvi: la diligència no anirà enlloc. Serà impossible que avanci. El que hem de fer ara tots plegats és posar ordre a la organització de la diligència si volem arribar a algun lloc

1 comentari:

Anònim ha dit...

Realment la situació de patetisme a la que es veu abocada la política catalana, la politica politiqueta, més concretament, no sembla tenir deturador. Davant d’una crisi de legitimitat sense precedents, amb uns nivells d’insatisfacció política estratosfèrics, amb un atur descontrolat, amb la gent que es passa per l’arc del triomf tots els principis i valors que haurien de ser presents en una societat madura, democràtica…què fan els polítics oficials? Tocar el violí o alguns bufar la flauta dolça.