dijous, 18 de juny del 2009

Si us plau, PROU ! !

Ens parlen com un gran avanç de la Llei de consultes populars, la gran iniciativa del nostre Parlament, ara ja podrem fer propostes de referèndum i demanar al Govern espanyol que les autoritzi.
On és el canvi?, que ara les denega la Mesa del Parlament i els nostres partits queden malament i després ho farà el Govern central i la culpa serà de Madrid. On està l’avanç?
Mentre que l’independentisme demana una tronada, es mantenen en la pluja fina i el paraigües de l’espanyolisme cada cop és més gran i més fort.
Dins de CiU, el sobiranisme és poc més que una paraula, destinada a definir aquells que són més marcadament autonomistes. Dins d'Esquerra, l'independentisme és un ham electoral i res més, perquè ni a Carod ni a Puigcercós se'ls passa pel cap trencar amb una legalitat de la que obtenen sous tan sucosos i cotxes oficials tan llargs.
La contradicció és flagrant: ¿com poden dir que són independentistes i alhora, reconèixer que mai no faran cap pas que no permeti la Constitució espanyola?
Aquesta contradicció és una de les moltes causes de la desafecció catalana, que es complementa amb una estranya paradoxa, que es pot resumir en dos termes:
1.- A Espanya, Zapatero no para de donar munició i arguments per a la independència de Catalunya. En això, el president socialista segueix l'exemple d'Aznar, que va ser el primer líder espanyol que va deixar ben clar el seu olímpic menyspreu per Catalunya i la seva voluntat inequívocament recentralitzadora.
2.- A Catalunya, els independentistes (a Esquerra) i alguns sobiranistes (com els CiU) no paren d'actuar (amb votacions, amb silencis o amb covardies) contra la independència de Catalunya.
La paradoxa és sensacional: Espanya els dóna arguments a cabassos per la independència i els catalans, enlloc d'aprofitar-los, tirem pilotes fora i la Mesa del nostre Parlament vota en contra, ja no de fer un referèndum, sinó simplement d'iniciar el tràmit per poder fer-lo.
L'autocensura del Parlament ha arriba fins a uns extrems que a Zapatero i Rajoy els deuen fer morir de riure. No m'estranya a Madrid ningú no es prengui mai seriosament cap amenaça que vingui de Catalunya.
Si us plau, ja n’hi prou. Potser és l’hora de plantejar alguna estratègia diferent que ens porti a la sobirania nacional i no a l’extinció en un regionalisme espanyol.
Després d’aquesta nova prova de la mediocritat dels nostre partits polítics, s’ha de convéncer a tots els que volen decidir el seu futur en un projecte comú amb gent de totes les parts com a sortida. Crec que es la unica via per assolir l’objectiu, ja que en cas contrari mai passarem el primer filtre, el del Parlament. Cal que els independentistes de CDC, UDC,ICV i els que encara quedin a ERC es mullin i abandonin la comoditat d’un gran partit establert per sumar en un projecte comú.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Si jo sóc independentista i la mesa del parlament m’acaba de tombar la tramitació de la ILP per unanimitat…. Algú em pot dir què haig de fer (a quin partit haig de votar) per aconseguir el meu objectiu que és la independència?
Votant CIU o ERC ho aconseguiré?
Em refereixo a curt termini, no el 2714. Perquè si l’objectiu de CIU-ERC és la independència l’any 3000, doncs val, ja ho entenc… perquè si no, no entenc res.
M’agrairia que algú m’aporti una mica de llum.
Graçies.

Tertulià ha dit...

Calia tancar la porta als nassos a la IPL sobiranista? No.
Jo crec que no..Crec honestament que la Iniciativa Popular Legislativa que pretenia que el Parlament de Catalunya admetés a tràmit la celebració d'un referèndum per a l'autodeterminació, no mereixia per part de la Mesa del nostre Parlament una resposta negativa.
La meva pregunta és senzilla.
Té o ha de tenir la Mesa del Parlament capacitat política per decidir si s'admet a tràmit una Iniciativa Popular Legislativa?
Ha actuat la Mesa des d'un punt de vista tècnic-administratiu, o ha actuat des d'un punt de vista tàctic i polític?
Complia o no complia la Iniciativa Popular Legislativa a favor de la celebració d'un referèndum per a l'autodeterminació tots les requisits legals imprescindibles? Oi que si? Oi que els complia en escreix? Oi que eren majors d'edat els signants? Oi que es presentaren més de deu mil firmes? Oi que formalment la ILP estava molt correctament presentada i avalada?
Per què diu que no l'admet a tràmit doncs la Mesa?
Diu que no l'admet a tràmit perquè el Parlament no té competències per portar a terme una iniciativa d'aquest tipus.
Diu que no l'admet a tràmit perquè és anti estatutari i anti constitucional.
Però, em pregunto jo, és la Mesa qui ha de donar aquest tipus de resposta?
És la Mesa qui s'ha d'avançar a respondre allò que hauria de respondre el Parlament?
Voleu dir que la Mesa no s'ha extralimitat en la seva resposta?
Jo crec que si.
Crec que la IPL hauria d'haver entrat a ser discutida al Parlament.
Crec que en tot cas havia de ser el Parlament i no la Mesa qui donés explicacions del per què una iniciativa legislativa que ha mogut tanta gent, que ha il.lusionat tanta gent, veigués estroncat el seu camí.
Que hores d'ara el nostre Parlament no té competències per portar a terme un referèndum d'aquestes característiques ?, ja ho sabíem.
Que la IPL moriria al Parlament, ja ho sabíem.
El que no sabíem és que la Mesa no permetria ni que al nostre Parlament es parli d'autodeterminació.
Això no que ho sabíem
I en temps de desafecció política, aquesta és una trista i desalantadora notícia .
No ho entenc i estic decebut, espero una explicació.
Les legals no serveixent.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Son tots uns botiflers. No volen discutir l’autodeterminació al Parlament ni preguntar a la gent si està d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea. Ara ja ho sabem. Ara ja tenim una constatació evident del tarannà que hi ha al Parlament, on no hi ha independentistes sinó buròcrates immobilistes que encantadíssims amb aquest statu quo. Aquest rebuig dels partits tradicionals demostra que ara és l’hora de Reagrupament, d’una candidatura transversal que tingui com a prioritat la declaració d’independència.
El líder de Reagrupament, Joan Carretero, exposava una anècdota interessant el passat dissabte a Sabadell. “Ens imaginem un Barça on els fitxatge dels seus jugadors o de l’entrenador els decidís el Real Madrid? Ens imaginem un Barça que negociés el seus pressupostos amb el Madrid?”, doncs això és el que li passa a Catalunya i els socis-ciutadans no ho troben estrany.