Els polítics tenen el costum, a l'hora d'analitzar els resultats electorals, d'emprar el que, des d'ara, anomenarem: arguments-meló. Això és: arguments contundents, però que contenen un 93% d'aigua. Apliquem doncs nosaltres el mètode del gotim de raïm i, gra a gra, esbrinem-ne la casuística real. Un dels arguments-meló més emprat aquests dies és el de que l'abstenció ha estat motivada perquè els partits no han parlat d'Europa als ciutadans; i jo, en veritat, en veritat us dic, que no és per aquí per on plora la criatura.
Als espanyols - i en aquest terme incloc els espanyols residents a Catalunya i que no són nacionalment catalans- el que realment els preocupa i ocupa és saber quins "galàctics" fitxarà Florentino Pérez amb diners d'origen desconegut. Brussel.les?, connais pas.
Si han de votar, votaran, però ho faran, mitjançant algun programa de tele-escombraria, per decidir si la Belén Esteban és puta o no...o si a la Jesika Vanessa l'han de fer fora de la Casa de Gran Hermano. No hi ha més. Aquesta massa d'abstencionistes eunucs mentals no fan por, són neutres i no afecten l'espanyolitat.
El Partido Nacionalista Español ( PP-PSOE)
Espanya funciona, políticament, en la forma de partit únic, dividit en dues branques : Partido Nacionalista Español -PNE (PP-PSOE). L'eix esquerra-dreta està supeditat a l'eix nacional.
No en tingueu cap dubte, tan enemic de Catalunya és la branca del PNE dita PSOE com la del PP: el PNE és una unidad de destino en lo universal, el demés són falòrnies.Les televisions espanyoles i el Real Madrdi són els dos pilars que aguanten, promouen i imposen la "nación española"; també l'arma letal que utilitzen per perpetrar el genocidi nacional contra els no-espanyols.
El Barça i TV3 han estat, fins ara, dues armes per cohesionar la catalanitat, donar-li prestigi i crear un sentiment de pertinença a una comunitat nacional. Els espanyols ho tenen clar: l'objectiu prioritari és la imposició de la identitat espanyola i la eliminació, més o menys subtil, de catalans, bascos, illencs, gallecs, valencians...tots ells fagocitats per la Gran Castilla, que pren per nom comercial, Espanya.
El PNE (PP-PSOE), en nom d'un "constitucionalisme" fet a la seva mida, no té recança en utilitzar tots els mitjants al seu abast per anorrear les minories nacionals: terrorisme d'estat, espoli fiscal, ofegament econòmic, persecució de la llengua i la cultura, il-legalització de partits, frau electoral, polítiques d'emigració d'inspiració stalinista, abandonament de les infraestructures i destrucció dels símbols. Seguint aquestes pautes, és evident que TV3 i el Barça, pels seus èxits, han passat a ser un objectiu prioritari per la cúpula bicèfala del PNE. Zapatero i Rajoy han començat la cacera!
Us manquen proves encara?. La iniciativa del Zapatero de convertir Televisión Española en una televisió sense publicitat i pagada per tothom, coincideix amb l'anhilació de TV3 com a instrument de identificació nacional catalano-valenciana-balear. TV3 ja no es veu ni al País Valencià ni a les Illes; i el que és més greu, amb la complicitat de PSC ,ICV i ERC (!).
Es tracta de imposar la supremacia dels mitjans espanyolitzadors amb la paralela destrucció de les nostres eines nacionals.Després de destruir TV3 (on sou Carod i Puigcercós?), ara dirigeixen la seva artilleria contra el Barça. Com assassinar a l'actual president, com van fer amb el president Josep Sunyol els anys 30, ara no quedaria bé.
Doncs han posat a disposició del Madrid centenars de mil.lions d'euros, de procedència desconeguda, per fer un equip que pugui ofegar el Barça. València i Madrid deuen més de 500 milions: el primer s'ha de vendre jugadors, per evitar la fallida total, el segon, amb el mateix deute, en el dia d'avui ja porta gastats més de 300 milions en dos jugadors!. En escàndol còsmic!.
Les comunitats corruptes voten PP, les subvencionades PSOE.
Tornant al tema electoral. Ja hem vist que hi ha una majoria dels electors que són abstencionistes, preocupats com estan en els temes alienants amb que el poder els hi buida el cervell. Però algú ha de votar, no?. Ni que sigui per salvar las aparences.
Aquests votants procedeixen de tres sectors:
1-el sector iaies, monges i qent que no té res a fer. Van a votar per inèrcia, per distreure's i per què és gratis.
2-el sector ideològic, degudament mobilitzat per campanyes demagògiques instigades pels mitjans de comunicació i manipulació de les dues branques del Partido Nacionalista Español ( PP-PSOE ). Els de la branca PP van a votar pensant que salven l'ordre, Espanya i a Déu Nostre Senyor; els segons van enardits a donar suport a la soferta classe treballadora.
Il.lusos uns i altres!.
3-el sector de les comunitats que viuen de la subvenció. Paradigma d'això són Andalusia i Extremadura, regions votants del PSOE, gràcies a la seva política retrograda i injusta de crear vot captiu mitjançant els fons de l'estat. Funcionariat en perjudici de la producció i el desenvolupament econòmic.
4-el sector de beneficiaris de la corrupció generalitzada. Els que s'han fet rics amb la bombolla immobiliària i que, ara qua aquesta a petat, tornaran a la misèria més absoluta i amb el país destrossat. Aquestes són les comunitats madrilenya i valenciana, ferventes votants del PP i obnubilades seguidores dels mitjans públics més sectaris d'Europa: TeleMadrid i Canal9.
Això és Espanya, estimats lectors!. I els catalans, què hem de fer?.
Podem seguir com ara, auto-convencent-nos que el PP és el dimoni i que el PSOE el defensor de l'Espanya plural que es desviu pels catalans. Podem seguir pactant amb ells i observar, des de la inòpia, la desaparició de la nació catalana; o bé, treure'ns la bena dels ulls, adonar-nos que PP i PSOE són les dues branques del Partido Nacionalista Español i que col.laborar amb ells és pecat. O catalans o del PNE (PP-PSOE)!.
Apreciats amics, companys i lectors anònims : l´anomenat catalanisme polític ha fracassat. Aquesta notícia coneguda per tots, el gran objectiu perseguit des dels temps de Prat de la Riba fins l´actualitat ha esdevingut quelcom utòpic i irrealitzable.
Tot es basava en la faula que quan Espanya es modernitzés, Catalunya seria reconeguda nacionalment pels nostres "estimats" veïns. Morí Franco i Espanya es va modernitzar; va haver-hi una transició democràtica; han passat més de trenta anys, i Catalunya és una Comunitat Autònoma més, com Múrcia o Madrid. Segle XXI, cap dret, cap reconeixement. L´estúpid somni d´una Estat Federal o Confederal on Catalunya fos reconeguda com a tal s´ha anat a la puta merda. El darrer intent fou el projecte d´Estatut, i en això es va quedar, en un projecte ridiculitzat. És absurd seguir jugant aquesta partida, per Dignitat nacional s´ha de fotre enlaire el tauler de joc i començar la Nostra partida.
Cal denunciar l´engany que estan sometent els actuals polítics "catalanistes" a tot el poble, uns des del Govern i els altres des de l´oposició. Concert econòmic? Català a Europa? Reconeixement com a Nació? Seleccions esportives? Control immigratori?
Utopies barates que s´han de combatre. Espanya només ens vol dissolts dins el seu Estat, despullats de qualsevol personalitat per condemnar-nos en breu a la nostra invisibilitat. Segle XXI, les pors atàviques que enmanillaven els nostres pares han esdevingut fantasies.
Tancs dins l´UE? Pensar en això sí que és creure en utopies.
Algú dubta que si volem podem? Desde el Parlament de la Nació, si els catalans volem podem, i tant si podem. El que no podem és decidir què volem que Espanya faci o deixi de fer, mai podrem aconseguir res, no hi ha ja pacte possible. El nostre futur l´hem de decidir Nosaltres.
La visió d´un Estat asimètric és una autèntica fantasia que els espanyols mai acceptaran. És evident que només tenim dues opcions factibles: continuar sent com Múrcia o esdevenir Estat. Estic fart de les utopies, molt fart, cansat d´hipotètics Estats Federals, asimètrics o rectangulars.
Després de veure els resultats de diumenge -i estar-me tot el dia de president en una de les meses, on no va votar ni el 30% del cens- estic convençut que la candidatura proposada per Reagrupament és necessària i urgent.
Si Reagrupament consegueix que un 7% dels que s'abstindrien vagin a votar, serà un gran èxit, i una gran puntada de peu a l'entrecuix . Per tant, més que mai, cal una candidatura de Reagrupament. Només ens calen dues coses : Patriotisme i Dignitat.
Reagrupem-nos ! PLANTEM-NOS ! DIGUEM PROU!
4 comentaris:
I Convergencia es el millor, va tafaner que no sen salva ni un.
La primera conclusió, clara i evident, és que el Tripartit té un desgast intens, els 3 partits polítics que el formen van tindre una greu davalladatot i que el PSC va tornar a guanyar això si amb gairebé 7 punts menys respecte a les eleccions del 2004 i ja no parlo ni d'ERC ni de Iniciativa, per molt que els ecosocialistes s'afanyin a dir que Catalunya segueix essent d'esquerres.
D’ això últim, jo no en dubto, però el que si que és clar, és que l'electorat nacionalista i sobiranista ha castigat als dos partits que donen suport a un José Montilla cada cop més enfadat i agressiu, com es va poder veure en el seu discurs postresultat, i a un partit socialista cada cop més ofegat i lligat de mans per un govern a Madrid que incompleix reiteradament les seves promeses i que es dedica a llançar cortines de fum enlloc d'agafar, com popularment és diu, el "brau per les banyes" i proposar mesures per afrontar amb garantia la crisis i complir amb un Estatut encallat i pendent de Déu sap què.
La situació actual crec que era inevitable, els catalans, apostaran per un canvi a les eleccions del 2010. Una cosa però si em sap greu, com a desil·lusionat d'una ERC cada cop més apoltronada i lluny de la trempera que la va portar a ser la tercera força política de Catalunya i aglutinadora d'un projecte sobiranista, s'allunya i és retarda un projecte polític que ens porti a ser un Estat.
CIU no aspira això, si segueix mantenint una coalició com l'actual amb un partit com Unió. CIU guanyarà al 2010,cuasi segur, però no ens portarà al que jo personalment anhelo, tal vegada Reagrupament serà la resposta, a mi m'agrada Carretero, he apostat per ell i m'agrada el seu discurs, un missatge de primer el País i després dreta i/o esquerra, ... , una llum, sempre i quan se sàpiga allunyar de la CUP i de l'influència d'ERC.
En fi,amic anonim, el canvi arribarà, si no ha arribat ja, d'acord de què a les europees no podem treure cap conclusió definitiva, però el 2010 està cada cop més a prop, i si CIU sap jugar les seves cartes i calla la boca a Duran se’n portarà la Generalitat.
Una abraçada.
Tafaner.:-)
Tranqui amigo tafaner...que te dara algo y no sera nada bueno. Los dineros del Madrid salen,del Sr. Botines..este hijo de su madre no apuesta por la industria ni la investigacion, apuesta por la formula uno y por el Real Madrid; Que cabron!!. besitos y el botines a la carcel
Fa basarda recordar els ítems de campanya electoral de l’any 2003: Estatut, concert econòmic, Euroregió, impuls del teixit productiu, AVE a França, rodalies, ports, aeroports, peatges, quart cinturó, seleccions catalanes, el CAT a les matrícules… Hi ha alguna cosa d’aquestes que s’hagi resolt satisfactòriament? O simplement que s’hagi resolt?. No. Estem allà mateix o pitjor. Em gastat en va una pila d’energies, una pila d’anys i hem arrossegat per terra la nostra credibilitat com a Nació, i la dels nostres polítics davant la nostra societat. És aquí on cal cercar els motius de l’abstenció, en la constatació popular de l’estancament del sistema polític català, en el convenciment de la inutilitat del vot. Els partits i el líders polítics argumentaran que la culpa és del contrari, alguns amb raó, però això no canvia la percepció general, que com toca, és generalitzadora.
És fàcil veure que l’enfonsament de l’autoestima del votant català beneficia a Espanya i a les forces espanyoles PP i PSOE, tant en versió original com autonòmica. No cal ser massa mal pensat, doncs, per endevinar que en aquest permanent i agònic compàs d’espera hi ha un cert grau de premeditació. Qui espera desespera. Fins aquí res de nou, Espanya juga les seves cartes. El que més costarà d’entendre a les futures generacions és que això hagi estat possible mentre els números, als catalans, encara ens sortien. Si res no ho atura, el més probable és que per explicar als nostres néts que l’independentisme català va col·laborar en l’eutanàsia indolora de Catalunya ho haguem de fer en castellà.
Si res no ho atura he dit, però en les mans de la classe política està aturar-ho i cal que s’adonin que ja hem arribat al cantell del duro. PSOE i PP en són més que conscients i saben que només els queda el darrer pas definitiu, un govern català sense forces nacionalistes. Per conèixer la realitat només cal escoltar Zaragoza, les seves acusacions són els seus pecats. La propera campanya electoral serà la més transcendental des de la primera d’aquest període democràtic, ens ho juguem a tot o res i cal evitar que els catalans s’ho mirin des de fora. Aquest és el gran repte de la propera campanya electoral, recuperar l’autoestima, recuperar la confiança en les pròpies possiblitats. Només aquell que sigui capaç de dibuixar aquest escenari amb tota la seva gravetat, aquell que sigui capaç de proposar fites assolibles, aquell que sigui capaç d’oferir avenços versemblants a canvi del vot, serà qui ens alçarà del sofà i governarà Catalunya.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada