dijous, 27 de març del 2008

Ni una gota !

Tant és d’on hagi de venir, del Segre, del Ter, de l’Ebre o d’on sigui, ni una gota en aquestes condicions, així de clar. Barcelona i per extensió l’Àrea Metropolitana de Barcelona, viu majoritàriament sense mirar la resta de Catalunya.
Tot el que «sobra» ho enviem fora de l’Àrea metropolitana, però tot el que interessa, s’hi queda, Universitats, Espais de recerca, Empreses tecnològiques… Això sí que «ha de ser» a Barcelona, la resta:Macro-abocadors, incineradores de productes dubtosos, indústria química… Ens ho donen, per a que puguem «anar fent»
Quan la Catalunya no-metropolitana es queixa «és cosa menuda», «de pagesos».
Quan a l’Àrea Metropolitana li falta alguna cosa, correm-hi tots que és urgent i necessari. Entenc que gran part de la població de Catalunya viu a l’Àrea Metropolitana, tanmateix entenc que és un mal model demogràfic i social, un model que interessa i sobre el qual no s’hi ha fet mai res però sobre el que s’hi hauria de treballar moltíssim.
Tanmateix aquest fet no justifica moltíssimes de les accions que es fan o es volen fer «pel bé comú».Ens diuen que hem de ser solidaris amb l’aigua, ara toca l’aigua, els «de comarques» sempre hem de ser solidaris, que si l’aigua, que si els residus, que si el turisme invasiu, que si l’especulació, sempre solidaris, nosaltres, però quan els demanem solidaritat a l’Àrea Metropolitana llavors som exigents i poc raonables..
Quan reivindiquem trens (amb una freqüència de pas digna i un temps de viatge acceptable) sempre ens diuen el mateix: a poc a poc, tot arribarà. Fa massa anys que esperem. Esperem una modernització real i efectiva. Esperem poder-nos connectar a internet a preus acceptables,esperem unes instal·lacions culturals dignes del país al que vivim i unes universistats amb recursos i el dret a viure sense haver d’immigrar a Barcelona.
Si els Catalans de comarques tinguéssim totes les infraestructures i millores que fa anys necessitem en els propers 5 anys es produiria una revolució tant gran que espantaria fins i tot al més esventat.
Però tornem al tema, l’ACA gestiona una xarxa d’aigua que més que conduir l’aigua d’un lloc a un altre el que fa és perdre-la. Senyors, no és acceptable que només «amb fuites» en una canonada es buidi un embassament cada any. No és acceptable que faci més de deu anys esconegui i no s’hi hagi fet res. No és acceptable que es netegin els carrers de Barcelona (i altres ciutats) amb aigua potable (senyors després de veure com els camions s’omplen a les boques de rec del carrer no em crec que ho facin amb aigües freàtiques.
No és acceptable que ningú hagi dimitit per tot això i el que és menys acceptable és que es digui als pagesos d’on sigui que no podran regar per que s’ha de donar l’aigua a Barcelona.
Els pagesos si no reguen no produeixen i si no produeixen no cobren i si no cobren no mengen. Que els diguin a les macro-empreses de l’Àrea Metropolitana que redueixin el consum d’aigua «pel be de tots» crec que no se’ls ha acudit de fer-ho.
Per tant considero que abans de fer aquestes animalades hi ha moltíssima feina per fer, feina cara, però imprescindible. Crec que com a mínim s’hauria de demanar la dimissió de totes aquelles persones que no han fet el necessari per evitar grans fuites d’aigua. Crec que seria interessant crear un pla per a l’agricultura catalana consensuat amb el sector i dotat dels recursos necessaris per a poder-lo dur a terme que la modernitzi i la tregui d’aquest estat de letargia en el que es troba (i segurament serà més dur pel sector que per qualsevol altre). Crec que s’hauria de fer un pla de reducció dràstica de les fuites al sistema hídric català i, sobretot, crec que hi hauria d’haver una conscienciació molt més important al respecte tot potenciant les mesures d’estalvi d’aigua, que n’hi ha moltíssimes i barates.
No podem començar la casa per la teulada . Crec que és el moment de dir prou. Que si volen la nostra aigua, té un preu i que si primer no es paga, ni ens pensarem si els en volem donar o no. Volem el país que ens mereixem, mentre no el tinguem, ni una gota (que nosaltres també estalviem aigua).
Reivindico, de nou, una nova visió de País, més en xarxa, menys depenent de Barcelona i amb més capacitat per a crear sinergies entre territoris.Vivim en una societat en la que se’ns ha ensenyat que tot té un preu i, per tant, tot es pot pagar (si es tenen els diners). M’indigna aquesta concepció del sistema econòmic i del món. Tant ambiental com socialment vivim en una societat que ho fa per sobre de les seves possibilitats i això ens ha dut en situacions com en les que ens trobem, falta aigua però no obliguem a aplicar mesures urgents d’estalvi, la pagesia agonitza i li anem esmolant el volant per a que ho faci més ràpid… El franquisme va calar en el cor d’aquesta societat, en «l’anar fent» agonitzant i depriment, però ho trobem normal. N’hi ha que em diran radical, potser ho sóc però crec que és hora de dir les coses, clares i altes, de debatre-les i d’arribar a conclusions socialment acceptades i socialment eficients.
El problema és que els debats que es fan aquí són, en la majoria de casos, per sobre no fos cas que si toquem el fons algú es senti incòmode. Jo em sento incòmode amb aquesta comoditat, amb aquesta indiferència, indeterminació, por constant. Tota decisió comporta una reacció, però si en parlem clara i sincerament potser trobarem una solució digna i de solucions n’hi ha moltíssimes, tantes com les gotes d’aigua que es perden actualment en canonades am fuites i aixetes que no tenen els mecanismes d’estalvi d’aigua necessaris. Quan Barcelona hagi eixugat Catalunya (en gran part per culpa de l’ús irracional d’aigua) què farem? Dessaladores que pugin l’aigua riu amunt o aigua avall? Barcelona sempre tindrà aigua, però els regants, la pagesia , ja pot anar plantant secar… La cosa va malament i amb uns governs nacionalistas espanyols tant funcionarials encara més.
Hi ha feina per fer i crec que ens n’hem de responsabilitzar tots per fer-la i fer-la ben feta. (i no es tracta només d’aigua, això n’és el principi)M’agradaria sentir-me còmode en el meu País realment democràtic i participatiu, llavors també tot anirá una mica millor.

17 comentaris:

Tertulià ha dit...

UNA VERGONYA MÉS¡¡Els bons invents, allò que el govern ens ven com a grans avenços i comoditats, només beneficien Barcelona.
Tothom sap que pel govern de Madrid l'AVE no va arribar a Catalunya fins que es va obrir l'estació de Barcelona malgrat ja fes tres anys que passen per les comarques de Tarragona i tinguéssim una estació d'aquest tren fa més d'un any.
Les noticies que passen a les nostres comarques son invisibles a Madrid on Tarragona és un racó sense importància, un indret que interessa per sumar vots cada quatre anys gràcies a una part de la població que no té memòria dels calvaris que li fan passar i acaba votant els causants d'aquests calvaris. No ho criticaré pas, la vida és així. El que si cal criticar és aquest pedaç de servei que ens volen vendre com a gran servei, l'AVE.
Com ara aquest tren surt de Barcelona (la capital) arriba a l'estació del Camp de Tarragona ple i per tant la gent que espera l'AVE a Tarragona es queda sense pujar al tren. La única solució es comprar el bitllet a Barcelona i esperar que el tren arribi a Tarragona però això ens costarà 55€ més que haurem de sumar als 120€ que és el preu del bitllet senzill.
Aquest preu el pagaran, si volen, els ciutadans més propers a l'estació del Camp perquè els de la resta de comarques segueixen sense l'Alta Velocitat.
Ara ens han dit que hi ha més de 121.000 persones de les comarques de Tarragona que per agafar l'AVE o l'avió a l'aeroport de Reus han de fer meravelles i sovint ni fent-les ho aconsegueixen. Al Baix Penedès, la Conca de Barberà o el Priorat veuen l'AVE o l'Avió en foto o per la televisió però no el palparan mai i, en cas de pujar-hi algun dia, serà com anar de vacances a Eurodisney o com tu a Egipte.
És una vergonya més generada per un govern central que aplica el centralisme a cop de martell amb el suport de l'autonòmic que té en Barcelona el melic de Catalunya.
Les motos que ens venen els que han guanyat les eleccions estatals i van perdre les catalanes malgrat governin, són senzillament una vergonya.
AVE! Els que mai hi pujarem et saluden!

rafael ha dit...

Centralismo, puro y duro. besitos

Anònim ha dit...

En otras palabras: a cambio de una presencia residual en el organigrama del tripartito, ICV se ha encontrado en la “primera trinchera”, dando la cara por políticas que no eran las suyas, e impregnándose hasta la médula de un espíritu pragmático y posibilista que era ante todo “patrimonio” de ICV.

Anònim ha dit...

Tot un disbarat.Cal dir que no per:
Aquí no ens sobra l’aigua. No és de rebut que nosaltres ens venem la nostra aigua i que llavors comprem aigua a l’Ebre.
La nostra solidaritat tindria que ser, en primer terme, amb els que van ajudar-nos a recuperar els nostres pous. Si ara ens sobra aigua, doncs agafem-ne menys de l’Ebre, que no van precisament sobrats d’aigua doncs hi ha sequera a tot Catalunya i no sols a Barcelona.
Si els nostres pous es fan servir per omplir un vaixell cada dia, quedaran ràpidament salinitzats, i si algun dia els necessitem, tindrem aigua salada, com fa vint anys.
Després de les noticies de pèrdues d’aigua de la Xarxa de Barcelona, enviar aigua a Barcelona avui, és tirar-la directament a les clavegueres.
Si es pot portar aigua de Tarragona a Barcelona amb vaixell, que la comprin al Roine (França), que els sobra, i que també la transportin amb vaixell a Barcelona.
Cal portar aigua d’allà on en tenen, i a més la volen vendre, del Roine.
A nosaltres, a Tarragona, ens toca administrar-la millor, ser solidaris amb l’Ebre, i sobre tot no deixar-nos enganyar per un govern inútil.

Anònim ha dit...

L’aigua no és de ningú i de tots a la vegada, però davant l’incompliment sistemàtic dels propis pilars ideològics que alguns des de l’oposició predicaven, fora bo que ara quan han de gestionar el problema, se’n adonin de una vegada que potser, algunes de les solucions històricament plantejades, com parts del PHN, o el recurrent transvasament del Roine, entre molts d’altres, s’haurien de posar com a mínim al damunt de la taula.

Anònim ha dit...

Quan una cosa no “costa” ni diners ni esforços, no es valora.
Ho fem els ciutadans però també les administracions que en situacions d’escassetat tenen sempre la tendència a propugnar mesures accessories per a no entrar en el nus del problema, la concepció en l’us d’aquest bé, ara tant escàs.
Es persegueix per exemple, rentar el cotxe, regar les plantes del jardí o omplir les piscines quan es segueix emprant més del 70% de l’aigua disponible, per a usos agrícoles sense incidir en el fet de que aquí a Catalunya, ningú s’ha preocupat per a reconvertir sistemes de regadiu que depassen el mig segle en d’altres mes eficients i racionals.
Matar mosques a canonades.

Núria ha dit...

Ara ja t'ho puc dir: MERCI, TAFANER.

Anònim ha dit...

Miri tafane, que he intentat esperar-me dies per tal que no m'agafin en calent.
Però no hi ha manera. Penso i l'únic que em ve al cap és tot un seguit d'insults (o definicions) per aquest mentider de conseller que es diu Francesc Baltasar , que si tingués una mica de dignitat no només hagués plegat sinó que s'hagués exiliat a Sibèria amb calça curta. Poca vergonya!
D'aquests d'Iniciativa m'ho espero tot, no serveixen per a res, només per a muntar numerets ridículs. Una colla de hippies pollosos que tenen unes cadires i fan feng-shui per la Generalitat.
Podríem sumar-li la incapacitat intel·lectual del conseller Joaquim Llena, que també ha intentat mentir-nos (fruit de la imaginació digué), un paio capaç d'enfonsar l'agricultura de tota Catalunya, evidentment no té cap raó de paraula. Però bé, pobret, no té la culpa que l'hagin posat en un lloc on es necessiti una volumetria encefàlica ua mica més gran.
Quins collons tenen aquests iniciativos de de gastar-se 45 quilos d'euros en una tuberia que diu que faran servir només vuit mesos perquè els pixapins xurrupin i després la fara desaparéixer. Què ens prenen per rucs? No sé perquè tenim tanta por al PP si aquests pseudoecologistes acaben fent el mateix! És clar, com aquí no els vota ni cristo i els seus vots estan per allà a l'àrea metropolitana. Colla de fariseus!
Ni Moisés seria capaç de fer desaparéixer tanta aigua. I encara tenen el sant fetge (cirròsic suposo) de dir que no fan un transvasament sinó que és una captació temporal d'aigua.
Ens donaran pel cul i diran que són pràctiques eròtiques
sostenibles.
Apa salut.

Anònim ha dit...

El conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, el sr. Francesc Baltasar, ha assegurat que després de l'estiu, una canonada connectarà la capçalera del riu Segre (un dels afluents principals de l'Ebre) amb Barcelona i l'àrea metropolitana, per fer front a la situació d'emergència de la greu sequera que pateix el nostre país. A més d'aquest transvassament, els ajuntaments de Reus i Tarragona han acordat cedir 4,4hm d'aigua a la capital de Catalunya.
Sens dubte, totes dues mesures es tracten de dos transvassaments en tota regla, i que poden afectar greument el futur de les terres de l'Ebre,les comarques de Lleida i del paradís ecològic del Delta de l'Ebre, donat que al Segre i a l'Ebre no els hi sobren ni una gota d'aigua. Cal oposar-se amb fermesa a un projecte insostenible i que pot acabar amb els pagesos i pageses de la nostra pàtria, que ja fan un meritori esforç estalviant al màxim l'aigua de rec.
Cal recordar que els partits polítics que governen avui Catalunya, prometien una nova cultura de l'aigua. És això al que es referien?
Des de la Torre, no podem acceptar aquest disbarat.

tafaner ha dit...

Al anònim....Ens donaran pel cul i diran que són pràctiques eròtiques
sostenibles.....El Sr.Joaquim Llena,No es de ICV,i en tot cas no els voti,i llestos.

Graçies per escriure.
Salut.

Anònim ha dit...

Un cop més els nostres governants ens mostren de forma diàfana com n'és de desigual i pervers el sistema. Anyoro sovint l'òptica anglosaxona on l'estat i el ciutadà són iguals davant
la llei. Dic això perquè l'ínclit conseller Baltasar, apologètic de la nova "cultura de l'aigua", expressió d'ignominiós nom, ens delecta amb un nou reguitzell de sancions i multes, de càstigs i fuetades pecuniàries. I tot per malbaratar l'aigua. Bé, ens assabentem de que moltes conduccions hidrològiques i canonades tenen pèrdues impressionants, lacerants pel que fa a la necessitat de minvar la sed social, i no tenim sancions per als responsables, no hi ha multes per a les empreses públiques. Tanmateix el ciutadà cívic ha de tancar l'aixeta mentre refrega el raspall de dents entre les seves dents, entre les seves càries miserables; el ciutadà responsable ha de tancar l'aixeta mentre s'afaita diàriament pensant en un nou dia de treball, angoixes i problemes. El Conseller Baltasar, tip i retip d'anar a manifestacions en contra de transvassaments ens explica que, per a reduir la situació d'emergència es faran "captacions provisional d'aigua", però mai transvassament (no, mai, mai i mai es farà transvassament). Goebbels segueix inspirant a l'esquerra europea, encara que ells no ho saben. El politbureau segueix inspirant l'esquerra europea encara que ells pensen que ho han superat.
Seguint amb el ciutadà curull d'urbanitat: Ara podrà pagar fins a 3000 euros de sancions si omple la piscina o renta el seu vehicle, el mateix vehicle que ve sancionat si va a més de 80 km/h per alguns trams propers a Barcelona però que normalment circula a 5 km/h. Aquesta és l'acció de govern: la desigualtat d'arrel, la desigualtat de sortida, la desigualtat de premisa, la desigualtat davant la llei. Les entitats públiques, semi-públiques o controlades per l'Administració poden fer i desfer, construir i enderrocar, vendre i comprar i, fins i tot, hipotecar (que diria l'estimat Pere Tàpies), i ara, incumplir la llei, la mateixa llei que fa el nostre govern.
Milions de litres perduts en la immensitat de la sequera no són significatius, no són punibles. Ai, però, d'aquell "home del carrer (de l'estimat Pi de la Serra) que gosi no tancar l'aixeta mentre s'afaita.... tot el pes de la llei caurà damunt seu.
L'altra dia em deien que un dels avantatges del nostre sistema legislatiu és que el ciutadà pot comprendre la llei i en canvi, en els models anglosaxons, cal ser expert en lleis per entendre-la perquè depen de precedents i del jutge. Jo pensava: de què serveix que puguis entendre la llei si aquesta és, de facto, injusta?
Recordant a Heinrich Triepel: "La llei no és sagrada, el que és sagrat és el dret" i pensant en Hayek: el cumpliment de la llei no ha de ser la premisa dels models legals democràtics sinó que aquesta llei sigui justa.

Anònim ha dit...

Quin embolic.
Això els passa per demagogs. Naturalment que cal resoldre el problema de l’aigua, però el que no és pot fer es demagògia partidista per ensorrar als altres, ara tot se’ls gira en contra. No només per fer el que deien que no farien si no per enganyar a la gent, pitjor encara per prendre-la per idiota.

Anònim ha dit...

La decisió de l’Executiu espanyol del progressiu tancament de totes les centrals nuclears representa una irresponsabilitat greu: destrueix valor per a la societat, complica la consecució dels objectius de reducció d’emissions assumides al Protocol de Kyoto i augmenta el cost social de les mateixes, situa a les empreses espanyoles i catalanes en clara desavantatge en la carrera tecnològica, aprofundeix les diferencies polítiques amb les potències europees i, a més, és inútil des del punt de vista de la gestió dels riscos nuclears, que no entenen de fronteres.
És sabut que a França el 80% de l’energia elèctrica produïda és d’origen nuclear i els països europeus més desenvolupats (Finlàndia, Suècia, Anglaterra i la pròpia França) han anunciat ja un ambiciós programa de noves instal·lacions de darrera generació.
Tot plegat apunta a que, si no es reacciona a temps caldrà que, a més del transvasament del Roine, caldrà duplicar, triplicar o quadruplicar la línia d’alta tensió d’interconexió elèctrica amb França.
La política “progre” d’apuntar-se a la moda del moment, sense tenir un horitzó ben definit serveix, només, per satisfer i mantenir en silenci els que pinten llençols amb expressions alarmants, criden a pulmó lliure qualsevol disbarat i alerten de la fi del món immediata.
Mentre tant, la resta de ciutadans del país paguem, el gust i les ganes, per rebre uns subministraments deficients i sense garanties.
Cal estalviar aigua i energia, cal fer polítiques de conscienciació, però no només i potser ha arribat l’hora de ser una mica més valent enlloc d’estar només pendent de ser el més simpàtic de la colla.

Anònim ha dit...

A mi m'entusiasma de manera impressionant el que sento per la radio. Els pagesos, que si ells no poden regar, que els bars tampoc puguin treballar, els jardiners, que si no és reguen els jardins, que també es queden sense feina, ara apareix aigua d'estraperlo.
És un tema perquè cada u i digui la seva al seu rollo, però, ostres, fa 5 anys que les restriccions no han arribat per pluges d'última hora, que estava clar que algun any no sonaria la flauta, que ja hi podrien haver pensat abans, que fa temps que avisen.
Salut. Bon Bloc.

Anònim ha dit...

no recordo haver sentit ni llegit, als mitjans de comunicació, la pregunta clau de la qüestió; o millor encara, la resposta clau. Qui ha de decidir què es pot fer amb l’escassa aigua dels rius catalans? El Govern de la Generalitat ha d’esperar l’aprovació de Madrid per posar una canonada? Anirem a pidolar també això, potser a compte del dèficit fiscal o de les inversions pendents? On és la dignitat nacional?

Anònim ha dit...

Senzillament el conseller Francesc Baltasar ha fet el ridícul al llarg de tot el procés i és víctima de la política del no que el seu partit, conjuntament, amb la resta de socis del tripartit van promoure i incentivar des de l’oposició: la cultura del no. Una cultura del no que condiciona el desenvolupament econòmic i la vertebració territorial del nostre país dificultant que es duguin a terme les infraestructures necessàries. Ara des del govern veuen com la cultura del no se’ls torna en contra!
Fets com aquests demostren que l’oposició de baixa estofa no porta enlloc, pot ajudar a guanyar puntualment alguns vots, però a la llarga com un “boomerang” es pot tornar a la teva contra.

Anònim ha dit...

El què és cert, és que ara hem de córrer tots a buscar alguna solució perquè ben aviat als pantans ja no hi quedarà res, si és que no plou.