Tots ens hem trobat alguna vegada immersos en un debat sobre els continguts de la televisió, criticant la programació que trobem a les diferents cadenes i anomenant-la “telebasura” i altres qualificatius poc afectuosos. Però les cadenes ens ofereixen el que nosaltres volem veure. Perquè, qui s’encarrega d’aprovar o no la continuïtat d’un programa? Nosaltres, l’audiència. En una societat tan difícil com aquesta, els mitjans de comunicació, i especialment la televisió, intenten captar la nostra atenció al preu que sigui, i això ha fet que l’espectacle hagi guanyat molt pes en detriment de la informació.
Chiki chiki de la Torre: Perrea, perrea. Lo baila Ciuró, lo baila Gasull, lo baila Ardevol, metido entre los dos. Y el chiki chiki del equipo de gobierno se baila así,. Primero: el subidón. Segundo: el voydeculo. Tercero: el batacazo. Cuarto: la tangana, Y vuelta a empezar.
L'han posat de moda. S'ha posat de moda. Se sent un home de moda. Té la sensació d'estar marcant una època, encara que li fa por que duri poc. O gens. Ell, no cal dir-ho, es deixa estimar, tocar, admirar. És Rodolfo Chikilicuatre, que ahir, és clar, va ser un dels protagonistes del Gran Premi d'Espanya, que es va disputar a Jerez. Dissabte va fer un concert de rialles interpretant la seva eurovisiva peça en companyia de les seves go-gos preferides en una festa on també van ser-hi Dispistaos i Jarabe de Palo davant 15.000 persones. Ahir, davant de 131.563 motards, va tenir un altre festí de salutacions i frases enginyoses. No va deixar de perrear.Després de passejar-se en un BMW esportiu descapotable, saludar un milió de vegades, somriure, mostrar les seves immenses ulleres demodés i portar penjada la seva petita guitarreta, Chikilicuatre, el nostre cantant eurovisiu, va atendre EL PERIÓDICO en un racó del pàdoc andalús, on va reconèixer haver patit "un gran vertigen, molt vertigen", durant la volta d'honor. I és ben cert que més val caure en gràcia que ser graciós. per cert, algú s'en recorda de "EL KOALA"
Dia 2 de gener del 2011, entra en vigor la nova llei antitabac. Ja no és permès de fumar en espais públics com ara bars, restaurants o parcs infantils Una demagògia més en un sistema polític-social que ens ha portat a una situació tan absurda com l’actual. Què fàcil és, per a determinats eunucs polítics, perseguir els fumadors, i quina incapacitat de perseguir els banquers. És cert, el tabac és nociu per a la salut. Tanmateix, la pobresa provocada pels financers, els suïcidis fruit de la fallida econòmica, la mort civil que comporta la desocupació provocada pels neoliberals... això mata molt més, i només comporta plaer per a un petit nucli de privilegiats.
AVÍS IMPORTANT
Blog NO subvencionat pel govern espanyol, ni per la Generalitat de Catalunya, ni per la Diputació de Tarragona, ni per el Consell Comarcal del Tarragonès, ni per l'Ajuntament de Torredembarra .
Para los de habla española que no entienden el catalán...
No te ofendas, que no nos expresamos en vuestro idioma por j***r, sino simplemente porque es nuestro idioma. Si no lo entiendes y te interesa leerme..
racodeltafaner@gmail.com
Quina hora és?
¿ Gent amb poca feina ?
Per apuntar-se ? :
La política som cadascú de nosaltres com a ciutadans i com torrencs, la política és l’essència de la nostra vida social. Ens regeix, ens dóna llibertat, ens defensa de l’abús, ens protegeix fins allà on podem arribar com a societat.
Ateu i lliure pensador. Em rebenta la prepotència dels qui es creuen poderosos i van de progres i defensors de la participació per a manipular al poble i sortir-se'n amb la seva. Després d'intentar durant molts anys i com tanta i tanta gent transformar globalment la societat, cada vegada assumeixo més el paper de resistent en temes propers i quotidians. Ah ! i això d'Afganistan no us creieu que es tracta de cap error... simplement és perquè el que considero el meu País no consta en les opcions a escollir i m'he decidit per un altre igual de maltractat...
.El Blog del tafaner és, bàsicament, un espai d'opinió sobre qualsevol cosa. Sobre allò que em vingui a mi de gust. La meva opinió, és clar, és personal i intransferible, a més de tenir la fabulosa qualitat de poder despertat ira, rancúnia, odi, amor, complicitat o simplement, fer riure. Però no només hi ha lloc per als meus pensaments aquí. També intento anar posant-hi coses interessants o fets curiosos susceptibles de cridar l'atenció de vosaltres.I tot això de gorra, sense pagar ni un puto €, eh? Ja està, de moment això és tot. A veure si us agrada el que llegireu i si no,sou molt lliures de fotre el camp.Per cert¡¡Gràcies per haver visitat el meu blog.Fins la propera¡¡
4 comentaris:
Tots ens hem trobat alguna vegada immersos en un debat sobre els continguts de la televisió, criticant la programació que trobem a les diferents cadenes i anomenant-la “telebasura” i altres qualificatius poc afectuosos. Però les cadenes ens ofereixen el que nosaltres volem veure. Perquè, qui s’encarrega d’aprovar o no la continuïtat d’un programa? Nosaltres, l’audiència.
En una societat tan difícil com aquesta, els mitjans de comunicació, i especialment la televisió, intenten captar la nostra atenció al preu que sigui, i això ha fet que l’espectacle hagi guanyat molt pes en detriment de la informació.
No vull ni imaginar-me les cares de tots aquests pocapenes en cas que el Chiki Chiki guanyi, s’imaginen?.
Chiki chiki de la Torre:
Perrea, perrea. Lo baila Ciuró, lo baila Gasull, lo baila Ardevol, metido entre los dos.
Y el chiki chiki del equipo de gobierno se baila así,.
Primero: el subidón.
Segundo: el voydeculo.
Tercero: el batacazo.
Cuarto: la tangana,
Y vuelta a empezar.
L'han posat de moda. S'ha posat de moda. Se sent un home de moda. Té la sensació d'estar marcant una època, encara que li fa por que duri poc. O gens. Ell, no cal dir-ho, es deixa estimar, tocar, admirar. És Rodolfo Chikilicuatre, que ahir, és clar, va ser un dels protagonistes del Gran Premi d'Espanya, que es va disputar a Jerez. Dissabte va fer un concert de rialles interpretant la seva eurovisiva peça en companyia de les seves go-gos preferides en una festa on també van ser-hi Dispistaos i Jarabe de Palo davant 15.000 persones. Ahir, davant de 131.563 motards, va tenir un altre festí de salutacions i frases enginyoses. No va deixar de perrear.Després de passejar-se en un BMW esportiu descapotable, saludar un milió de vegades, somriure, mostrar les seves immenses ulleres demodés i portar penjada la seva petita guitarreta, Chikilicuatre, el nostre cantant eurovisiu, va atendre EL PERIÓDICO en un racó del pàdoc andalús, on va reconèixer haver patit "un gran vertigen, molt vertigen", durant la volta d'honor.
I és ben cert que més val caure en gràcia que ser graciós. per cert, algú s'en recorda de "EL KOALA"
Publica un comentari a l'entrada