Declaracions d’Heribert Barrera, mestre de l’honestedat en política, durant la presentació de la “iniciativa per la modificació de la Llei electoral”.
Transcric literalment les seves paraules perquè crec sincerament que reflecteixen el que avui, en la majoria dels casos succeeix a Catalunya i també a Torredembarra.
“El que busquen és l’obediència als que manen en el partit, molt més que no pas la capacitat i l’eficàcia.
Per tant amb totes les excepcions possibles, en general en els cossos elegits no sempre en totes les persones hi ha el conjunt de qualitats necessàries; de capacitat, dedicació, voluntat de servei etc.
Moltes vegades, tots en som testimonis, això s’ha anat desnaturalitzant i desgraciadament la política ha esdevingut per a molts una professió, una manera de guanyar-se la vida.
I la manera més segura de mantenir el lloc de treball en aquest cas és ser ben obedient amb el que la direcció dels partits imposa”.
L'expresident d'ERC i del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, ha criticat la "supeditació" d'ERC als socialistes i ha demanat una "rectificació de l'estratègia i un canvi de direcció" per corregir la situació creada arran del tripartit. Barrera ha afirmat que l'experiència del tripartit "no ha estatI i no esta suigen bona" i ha provocat "un desprestigi de Catalunya i una campanya ,molt mal plantejada i molt mal portada".
Catalunya, ha dit Barrera, "està pitjor que abans de començar".
8 comentaris:
Per cert, espectacular la campanya “independentista” dels cretins d’ERC… curt i ras: “Com que arribo tard a la feina per la Renfe vull la independència” . S’HA DE SER CRETÍ, o creure que els catalans ho són encara més que ells.
Jo penso que un 80% d’abstenció a catalunya faria més per la independència que ramats ingents de peluts de la CUP, idiotes d’ERC o cagamandurriens Duranistes de CiU… IC ni tansols és necesari que l’esmenti, és pur Stalinisme
Justament, ahir, també vaig tenir una conversa semblant amb una amiga sobre això del vot útil -i aquesta persona fa segon de polítiques…-
Com sempre, hem quedo perplexa amb alguns arguments…
Salutacions
Ens dirieu de tot ....., que si no respectem al guanyador , que si no som catalans ni nacionalistes , que si som botiflers , que “catalans a la resistencia civil” , que si tomba, que si gira, ....però l’ ERC d’ ara si que ho pot fer per 2 vegades a la Generalitat , a l’Ajuntament de L´Torre , a centenars d’ Ajuntaments , a molts Consells Comarcals , ....i això ho tenim que veure bé i que us riem tots les gràcies...deunidor.
QUAN UN RENUNCIA ALS SEUS PRINCIPIS SOLEN PASSAR COSES D’ AQUESTES.
Sovint ens deixem endur per les corrents que s'obren pas sota l'aigua calmada. Ens porten a la deriva, lluny de la costa i amb un compàs que fa temps que no troba el nord. Ens movem sense rumb en un mar aparentment tranquil.
Qualsevol que ens vegi creurà que tenim un destí fixat, que seguim una línia imaginaria traçada entre les ones, com una guia establerta cap a un indret anhelat. Però nosaltres sabem que el nostre destí és desconegut, que el nostre rumb està a la mercè de tot el que ens envolta, i que el vent de llibertat que ens acompanya ens fa esclaus d'un camí incert.
Fa temps que hem perdut el timó de la raó, i ens deixem endur per l'abatiment dels sentiments. Descobrim noves sendes, barrades per aquells que es mouen pel regne de la seguretat i la estabilitat. Obrim portes prohibides a la innocència i ens endinsem per boscos reservats als amants de la nit i la penombra.
Ens jutgen ulls desconeguts enmig de somriures estranys i rares companyies.
Mirades d'incomprensió i admiració cap als qui defugim de les normes que marca una moral cínica i hipòcrita, en un món governat per falses consciències de depravats amb pinta de gent honesta. Venuts al millor postor per cinc minuts de plaer en una vida buida que s'han pintat de responsabilitats i prejudicis.
Víctimes de la joventut eterna en un món canviant però involucionista, sacs de boxa de lluitadors reprimits, que fa temps van llençar la tovallola per retirar-se a un sofà plantat davant la tele. Il·luminats de pa sucat amb oli, ignorants de l'aurora de la lluna que marca els bioritmes d'una societat tancada en si mateixa, d'esquena a una realitat oblidada pels pensadors més contemporanis, on la fruita del pecat és mossegada cada capvespre, per ser desada a trenc d'alba amb l'esperança de que no sigui trobada.
Violadors de pensaments encara verges, avivadors d'una flama que molts donaven per perduda. Caminants solitaris en mig d'una multitud massa preocupada, capficada en idees estèrils que marquen el full de ruta del seu dia a dia. Ànimes en pena deambulant amb la seva soledat per companya, per camins ja descoberts per aquells que un dia també es van perdre.
Silencis escandalosos enmig d'un xivarri sord. Llums enceses en la foscor més absoluta, que il·luminen el buit d'unes vides turmentades.
Dreceres que ens porten on sempre, camins que ens coneixem de memòria. Gent d'idees fixes per por a conèixer un indret millor. Esclaus de la rutina, presoners de tradicions. Ignorants del plaer, desconeixedors del risc, estancats en un cercle viciós del qual no volen sortir. Segurs d'estar insegurs, coneixedors de grans mentides, grans oradors de discursos buits de sentit i plens de fal·làcies.
Som jugadors d'un joc sense normes.
L'estratègia és el factor més important d'una campanya política"
Aquesta és la lliçó més important que he aprés en mes de trenta anys. L'estratègia adequada pot sobreviure una campanya mediocre, però fins i tot una campanya brillant és probable que fracassi si l'estratègia és equivocada.
L'estratègia ha de ser adaptada per encaixar en la campanya; però no es pot adaptar la campanya per encaixar l'estratègia.
També cal tenir en compte aquest punt petit però assencial: si no podeu expressar la vostra estratègia per escrit, aleshores no teniu cap estratègia"
Parece que por la casa Real no va todo demasiado bien...
Con el debate del "¿Por qué no te callas?" se ha reabierto el de la semana pasada, "España 'vs.' Marruecos".
Además, ayer se dió la sentencia de los dibujantes de El Jueves, por la cual cada uno debe pagar 3000€ (una sentencia que ya escuchamos desde el primer día) y es por eso que lo han alegado los acusados.
Y, por último, y lo que más pena me da (sinceramente, me da igual)... Los Duques de Lugo se separan... no se si me tendría que alegrar o enfadar... porque supongo que el Sr. Jaime seguirá ostentando sus títulos ergo, seguirá cobrando y el próximo que 'se líe' con Elena será otro que se añada a chupar del bote.
Así que, aviso para navegantes, si no tienen ganas de ver al Rey, a la Reina y a toda su gran familia (y cuando digo gran lo digo literalmente) mejor no pongan la TV.
Salud y REPÚBLICA!
Publica un comentari a l'entrada