dimecres, 21 de novembre del 2007

EMPRENYAT


Català emprenyat
El títol, ja veureu, no fa pas referència a la meva emprenyamenta . Té a veure amb la campanya que, amb el mateix títol , s'ha endegat fa uns quants dies per tal de recollir signatures de catalans (i catalanes, suposo...) emprenyats.
Aquest manifest, adreçat als nostres representants polítics, sindicals i socials, porta ja recollides a hores d'ara un total de 32.447 adhesions... i encara hi ha temps fins a la mitjanit del proper dia 23 per a adherir-s'hi.
I és que n'hi ha per emprenya-s'hi! No em remuntaré a massa temps enrere, només us oferiré unes perles dels darrers dies:
*La justícia espanyola diu que negar l'holocaust jueu de la 2a. guerra mundial no és delicte, sinó un exercici de la llibertat d'expressió, mentre són a punt de començar els judicis pels acusats de cremar imatges del rei del país veí.
*La Maleni Álvarez ("antes partía que doblá"), se'n va a Valladolid a inaugurar el TAV mentres que, aquí, les anem passant putes amb tot el merder que han muntat amb les Rodalies i els FGC que, no ho oblidem, diu que no arribaran a Plaça Espanya fins ben bé la primavera.
*La Fernández de la Vega ens avisa que el govern espanyol es fumarà un puro (o una dotzena) amb el que digui el Parlament de Catalunya perquè l'únic que té en compte és el que digui el "parlamento nacional".
*El Peret Solbes diu que no li rota de publicar les balances fiscals, malgrat haver-hi diverses resolucions del "parlamento nacional" que l'insten a fer-ho.
I dic jo, que no deia l'altra que només a aquest "parlamento" és que ha de fer cas el seu govern?
Català emprenyat? Encara poc, d'emprenyats! Sabeu què us dic?
Que per molts que siguem a la manifestació de l'1 de desembre, encara en serem pocs.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

El dimars, jutjaven a dos joves per la crema d'unes imatges de la família reial. Ells dos, com no podia ser d'una altra manera, han parlat en la seva llengua, la de la seva família, la dels seus amics, i el jutge José Maria Vázquez Honrubia, que inicialment els exigia que parlessin en la seva de llengua (la del jutge), al final ha accedit a continuar el judici sense importar-li la llengua que feien servir.
De fet, sense importar-li què deien perquè segons sembla no ha entès res.
Jo no entraré a valorar si la sentència és justa o no, perquè no és tant la sentència com l'actitud del jutge el que em preocupa. Perquè si no ha entès als declarants i a més, segons el seu advocat defensor, el jutge no ha parat d'interrompre'ls amb comentaris desagradables i amb menyspreu, quina podia ser la seva predisposició a l'hora de escollir la sentència?
Jo no sé si els hi passa als jutges, però quan analitzes les persones i les seves actituds t'adones que l'ambient de l'entorn ens condiciona. En un ambient crispat i sorollós no reaccionem . D'aquí que, sense posar res en dubte, constato que el senyor jutge ha jutjat amb uns condicionants, que potser justifiquen que l'advocat defensor es plantegi demanar-ne la nul·litat.
Un Català emprenyat mes.

Anònim ha dit...

.... un altre exemple més! Aquest pel tema dels distintius del CAT a les matrícules. Tots ens recordem de les "chapitas" peperes, quan l'Aznar i companyia deien que era perdre el temps en tonteries. Ara, el Rubalcaba ens surt que no hi ha consens suficient, a resposta d'el Senador tarragoní de CiU Lluis Badia. El que abans eren "chapitas" ara és "falta de consens", consens que estan buscant segons ells des de fa més de 3 anys. PSOE=PP= CAT NO, en tots els sentits. Uns ho diuen quasi insultant, els altres d'una manera molt diplomàtica, però a cap dels dos els interessa que Catalunya tingui un poder excessiu vers altres zones de l'estat. Quin consens, Sr. Rubalcaba? imagineu: PSOE+CiU+ERC+IU-IC+BNG+PNB, i això si no em deixo algun altre partit! Això no és una majoria aplastant? Doncs no, no ho és, no hi ha consens, però no hi ha consens perquè el PSC-PSOE és el primer de no voler les "chapitas". I així anem... i així ens va...

rafael ha dit...

Las tomaduras de pelo continuas a nuestro pais, no pararan, estamos muy debilitados y se rien de nosotros, por unos representantes que juegan a la puta y la ramuneta; Somos un quiero y no puedo;Nos aplican un divide y venceras, cada uno hace la suya y no hay nadie que ponga los guevos ( no huevos ) encima de la mesa.
Nosotros solo valemos, para tirar del carro y dar vueltas a la noria.
Somos una especie de Kunta Kinte, que solo hace falta que nos corten el pie, para estar mas jodidos. besitos