Aquesta bona dona és la senyora Robinson. No és la de la pel•lícula, però casi. És la dona del Primer Ministre d'Irlanda del Nord (el senyor Robinson, és clar), i també és diputada del Parlament de l'Ulster, i resulta que és una ultraconservadora empedernida: que si no a l'avortament, que si els gais són malalts que cal curar, que si citacions de la Bíblia al Parlament, que si el matrimoni és sagrat i per a tota la vida... tot això fins que un marrec, de 19 anys, li va ensenyar la cigala i li va fer perdre el món de vista, i, encara amb els ulls en blanc del darrer clau, va sostreure fons públics per muntar-li un bar al seu adonis.Total, que per molt ultraconservador i estricte que un sigui, la carn és feble, i la temptació d'una cavalcada sobre el cavall apocalíptic de la luxúria pot fer trontollar les conviccions de qualsevol. El primer Ministre irlandés Peter Robinson va dimitir temporalment del seu càrrec ahir dilluns per enfrontar-se a una investigació sobre si hauria d'haver dit a les autoritats que la seva esposa havia recaptat 50.000 lliures (uns 56.000 €) per ajudar el jove amb el que hi va mantenir relacions amoroses o extra maritals que es sól dir, a obrir un cafè a Belfast.
La Senyora Robi
nson que es veu està en tractament psiquiàtric o amagada sota una catifa morta de vergonya, sembla va anar a donar el pèsam a una familia i allí va conèixer al noi, i li va sobrevenir una "passió turca", difícil en un home però que passa a vegades en les dones, i si va llençar de plé sense pensar en les possibles consequencies del seu acte de la manera que només ho poden fer les dones que a diferència nostra són capaçes d'estimar o desitjar fins les últimes conseqüències.No cal dir que les desgràcies mai venen soles, el destí és cruel i les coincidències encara més, i la senyora Robinson, quan passeja per Belfast avergonyida pels càrrecs que ha perdut i el que ha fet perdre al seu marit, només fa que sentir els seus estafats conciutadants cantussejant entre dents una vella tonada.
Ja els està bé a tots aquests moralistes de pa sucat amb oli que pretenen imposar-nos que hem de fer, com hem de pensar ... i potser més els valdria mirar-se al mirall de tant en tant.
Possiblement si hagués estat al reves, o sia que el seu espos i primer Ministre hagués tingut un affaire amb una joveneta de 19 anys i li hagués muntat el piset, no se n'hauria sabut de l'assumpte o almenys no hauria vist la llum , i en cas de ser així hauria estàt contemplat amb molta més benevolència i menys sornegueria i crueltat que en el cas de la seva esposa.
Els homes ja se sap com són... OI ?, al cap i a la fi, la noticia no rau en que un gos mossegui a un home, sinó que sia l'home qui ha mossegat el gos.
