On toca aquest any?, i que amb els anys de convivéncia va passar de la teva i la meva família, a la família, la crisi ho ha resolt de cop.Vet-ho aquí com la crisi ha resolt, finalment, un dels primers i dels més importants problemes que té qualsevol parella un cop es constitueixen com a tal.
Aquest any ningú insisteix amb alló de : Vindreu a casa oi?, o amb alló de Compto amb vosaltres!, abans de que podem badar boca.
No, aquest any tothom fent-se el ronsa tot contestant a la teva pregunta : Aquest any qué?. Tranquils, encara queda temps. I els dies passen, i passen... i ningú sap on es matarà el gall, i encara menys si a la tia Pepa li donarem un tall, perqué per culpa de la crisi el gall el matàrem en petit comitè, i per culpa de la crisi no vindrà la pesada i garrepa de la tia Pepa, ni aquell
s cunyat/ades que no et bé de gust aguantar-lis les seves gracietes, ni el malparit de..., bé deixem-ho aquí, no fos cas que prengués mal.
En un món globalitzat les tradicions s’internacionalitzen o es perden segons siguin rendibles econòmicament o no. Cal acceptar-ho com una dinàmica imparable o és possible capgirar-ho?
No, aquest any tothom fent-se el ronsa tot contestant a la teva pregunta : Aquest any qué?. Tranquils, encara queda temps. I els dies passen, i passen... i ningú sap on es matarà el gall, i encara menys si a la tia Pepa li donarem un tall, perqué per culpa de la crisi el gall el matàrem en petit comitè, i per culpa de la crisi no vindrà la pesada i garrepa de la tia Pepa, ni aquell
s cunyat/ades que no et bé de gust aguantar-lis les seves gracietes, ni el malparit de..., bé deixem-ho aquí, no fos cas que prengués mal.En un món globalitzat les tradicions s’internacionalitzen o es perden segons siguin rendibles econòmicament o no. Cal acceptar-ho com una dinàmica imparable o és possible capgirar-ho?
Estic d’acord que l’immobilisme acaba debilitant una societat.
Crec que s’han d’incorporar noves tradicions i fets culturals, però amb certes limitacions. M’explico. De que serveix incorporar una tradició esquimal si no hi ha cap membre d’aquesta ètnia al nostre territori?
Per altra banda també caldria preguntar-se fins a quin punt s’ha d’incorporar una tradició forana pel simple fet que hi hagi individus d’una determinada cultura a casa nostra. I quin pes ha de tenir aquesta presència per considerar que s’ha de fer aquesta incorporació.
Les tradicions són fruit del temps, no de la improvisació. Algun dia s’incorpora u
na tradició en una determinada cultura, però és de manera natural, d’introducció lenta. Per utilitzar un símil, podríem comparar-ho amb la pluja fina, la que cau durant unes hores i es filtra a la terra. Les tradicions noves es barregen amb les antigues i, unes vegades les substitueixen, altres hi conviuen o potser, fins i tot, les transformen fins crear-ne una de nova. Així ha estat sempre al llarg de la història.
Actualment, els fets es precipiten. La pluja fina es converteix en pluja torrencial o en un aiguat que arrasa part o tot. En qüestió de pocs anys o mesos, s’introdueix una tradició nova i, si n’hi ha una de pròpia, potser la substitueix.Estic pensant amb la castanyada, que des d’uns anys ençà,
ha cedit el protagonisme al Haloween (d’origen celta però comercialment americà). Què és el Haloween? Fent un resum del que diu la Wikipèdia, els inicis són la festivitat del cap d’any celta, que coincideix amb el dia 31 d’octubre del nostre calendari.
Les tradicions són fruit del temps, no de la improvisació. Algun dia s’incorpora u
na tradició en una determinada cultura, però és de manera natural, d’introducció lenta. Per utilitzar un símil, podríem comparar-ho amb la pluja fina, la que cau durant unes hores i es filtra a la terra. Les tradicions noves es barregen amb les antigues i, unes vegades les substitueixen, altres hi conviuen o potser, fins i tot, les transformen fins crear-ne una de nova. Així ha estat sempre al llarg de la història.Actualment, els fets es precipiten. La pluja fina es converteix en pluja torrencial o en un aiguat que arrasa part o tot. En qüestió de pocs anys o mesos, s’introdueix una tradició nova i, si n’hi ha una de pròpia, potser la substitueix.Estic pensant amb la castanyada, que des d’uns anys ençà,
ha cedit el protagonisme al Haloween (d’origen celta però comercialment americà). Què és el Haloween? Fent un resum del que diu la Wikipèdia, els inicis són la festivitat del cap d’any celta, que coincideix amb el dia 31 d’octubre del nostre calendari. Aquell dia les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar. Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX.
A partir d’aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món.
Vet aquí una transformació d’una tradició. Aixó es va fer d’una manera natural, amb el temps.El que no ha estat tant natural és la implantació a casa nostra. No ho han portat els irlandesos ni els nord-americans que viuen a casa nostra. Ho ha portat el negoci.
Un any, el parc temàtic Port Aventura va fer la festa del Haloween i va tenir tant èxit que cada any s’ha repetit. A Port Aventura no es celebra la castanyada, sinó el Haloween. I no només el dia 31 d’octubre, sinó durant un mes sencer. Si el negoci dóna per un més, perquè limitar-se a un sol dia?
Des dels primers anys, la celebració es va estendre per tot el territori i ara només cal preguntar a quin col·legi no es fa el Haloween. Ara, a Port Aventura, també celebren el Nadal. Però no només el 25 de desembre. Això seria un negoci d’un dia. Ho celebren des d’un mes abans! Això sí
que és negoci! Algú pot celebrar el Nadal el 30 de novembre? Doncs sembla ser que sí, perquè si no no ho farien.
Vet aquí una transformació d’una tradició. Aixó es va fer d’una manera natural, amb el temps.El que no ha estat tant natural és la implantació a casa nostra. No ho han portat els irlandesos ni els nord-americans que viuen a casa nostra. Ho ha portat el negoci.
Un any, el parc temàtic Port Aventura va fer la festa del Haloween i va tenir tant èxit que cada any s’ha repetit. A Port Aventura no es celebra la castanyada, sinó el Haloween. I no només el dia 31 d’octubre, sinó durant un mes sencer. Si el negoci dóna per un més, perquè limitar-se a un sol dia?
Des dels primers anys, la celebració es va estendre per tot el territori i ara només cal preguntar a quin col·legi no es fa el Haloween. Ara, a Port Aventura, també celebren el Nadal. Però no només el 25 de desembre. Això seria un negoci d’un dia. Ho celebren des d’un mes abans! Això sí
que és negoci! Algú pot celebrar el Nadal el 30 de novembre? Doncs sembla ser que sí, perquè si no no ho farien. A mi se’m faria molt estrany celebrar el Nadal i quatre dies després fer el pont de la Puríssima (o de la Constitució espanyola), que voleu que us digui!
Però no només Port Aventura modifica el calendari. Fixeu-vos en la Fira de Santa Llúcia. Aqeusta fira deu el seu nom perquè s’inaugurava, fins no fa gaires anys, el dia 13 de desembre (dia de Santa Llúcia), i acabava la vigília de Nadal. Onze dies de fira. Ara s’inaugura a finals de novembre. Quin sent
it té ara el nom?Les coses són quan són, ni abans ni després. Duren el que duren, ni més ni menys. I tenen l’arrelament que els dóna el temps. Perquè, si no, perden el seu sentit i, amb ell, es perd la il·lusió.
it té ara el nom?Les coses són quan són, ni abans ni després. Duren el que duren, ni més ni menys. I tenen l’arrelament que els dóna el temps. Perquè, si no, perden el seu sentit i, amb ell, es perd la il·lusió. Això sí, són negoci. Estem disposats a perdre tradicions i il·lusió pel negoci d’uns pocs?
Però què cony! ja tenim aquí el Nadal. aquesta bonica època en què ens regalem coses inútils els uns als altres i mengem (i bevem) desmesuradament fins reventar. També són dies entranyables, d'estar-se a casa amb la família i de trobar-se amb amics i seguir menjant (i bevent) desmesuradament fins reventar.Vaja, que tot i que ja començo a estar fart de decoracions nadalenques, nadales a volums infernals als centres comercials i de la recerca desesperada de regals, us desitjo que passeu un MOLT BON NADAL
Però què cony! ja tenim aquí el Nadal. aquesta bonica època en què ens regalem coses inútils els uns als altres i mengem (i bevem) desmesuradament fins reventar. També són dies entranyables, d'estar-se a casa amb la família i de trobar-se amb amics i seguir menjant (i bevent) desmesuradament fins reventar.Vaja, que tot i que ja començo a estar fart de decoracions nadalenques, nadales a volums infernals als centres comercials i de la recerca desesperada de regals, us desitjo que passeu un MOLT BON NADAL
P.S. Vaaaaaal, vaaaaaaal, d'acooooord, n'hi ha d'haver per tothoooooooom
I a les penes, que també n'hi ha... a les penes punyalades!
I a les penes, que també n'hi ha... a les penes punyalades!
