L'escafandre estatal -Un escafandre és un aparell que serveix per submergir-se dins de l'aigua o per sortir a l'espai exterior. L'objectiu de l'escafandre és reproduir artificialment unes determinades condicions ambientals per explorar un entorn hostil. D'escafandres n'hi ha des de fa una pila d'anys. Va ser un un enginyós inventor alemany qui va crear el primer escafandre en ple segle XIX. El seu invent consistia en un vestit impermeable i un casc de coure enorme. El casc estava connectat a una mànega a través de la qual es feia arribar oxigen a l'intrèpid explorador.
L'invent donava al submarinista un aspecte d'espantós monstre marí, amb un cap desproporcionat i un únic ull gegant. Des del segle XIX fins a l'actualitat els escafandres s'han perfeccionat molt.
És gràcies a aquest invent que l'home pogué trepitjar la lluna o realitzar passejos espacials. Tot i això les característiques bàsiques dels escafandres segueixen sent les mateixes. Allò que en essència defineix un escafandre és l'hermetisme. L'aparell actua com una barrera que impedeix l'accés de l'aigua a les vies respiratòries, de tal manera que el submarinista pot submergir-se dins del mar sense córrer cap perill. L'escafandre és una llar confortable, una mena d'hivernacle que protegeix la vida humana en un entorn inhòspit. Amb el casc posat i bussejant entre peixos exòtics i bancs de corall, el submarinista s'ha de sentir, en certa manera, com a casa seva. No ha de témer res, ja que la tècnica li permet recrear dins del mar les condicions que es donen a l'atmosfera.
D'escafandres n'hi ha de moltes classes i de moltes mides. L'escafandre clàssic és el del submarinista o el de l'astronauta; un giny compost d'un casc i d'un vestit impermeables. També podríem parlar, però, dels escafandres socials. Un escafandre social és un conjunt de falsedats que permeten a grup d'individus enfrontar-se a un entorn hostil. L'escafandre actua com una sòlid mur que impedeix l'accés de missatges que podrien desestabilitzar la vida social. De la mateixa manera que el submarinista utilitza una bombona d'oxigen per no ofegar-se, el grup utilitza una bombona de falsedats per no perdre la seva consistència.
L'escafandre social més sofisticat de tots és l'escafandre estatal. Es tracta d'un complex entramat d'institucions i mitjans de comunicació que es dediquen a divulgar falsedats per garantir la supervivència de l'estat. Aquests òrgans funcionen com una espècie d'aparell circulatori; les falsedats es distribueixen a gran velocitat per tot al cos social i si l'escafandre funciona correctament l'estat no ha de téme
r per la seva integritat.Aquesta darrera setmana hem pogut observar de ben a prop el funcionament d'un escafandre d'aquestes característiques. El divendres passat trenta-quatre joves bascos van ser detinguts pels cossos policials de l'Estat Espanyol. La batuda pretenia desmantellar l'estructura de Segi, una organització juvenil independentista.
L'operació, dirigida per l'Inquisidor Grande-Marlaska, tingué tal envergadura que ja se la compara a les operacions dels anys vuitanta, quan ETA vivia la seva època daurada. Més de 600 policies participaren en una espectacular acció conjunta en la qual es registraren desenes d'habitatges i de locals de l'organització juvenil.
Mentre la policia carregava els furgons blindats de detinguts, l'escafandre es posava en funcionament. Com un rellotge de precisió, El País, El Mundo i el Ministeri d'Interior es coordinaven des de Madrid per elaborar una versió falsejada d'allò que succeïa al País Basc. Sorprèn i meravella l'eficàcia de l'escafandre espanyol, que aconsegueix silenciar totes les veus que podrien posar en perill l'estabilitat de l'estat.
L'hermetisme és perfecte. A banda d'Euskadi, a la resta del territori es produeix una mena d'envàs al buit. La versió dels fets presentada mai no es posa en dubte i la naturalesa repressiva de l'Estat queda emmascarada.Durant els dies posteriors a l'actuació policial, l'escafandre segueix plenament operatiu. Tant hi fa que durant la batuda no s'hagin descobert armes o llistes d'objectius militars, tant hi fa que la majoria de detinguts amb prou feines passin dels vint anys, tant hi fa que al seu historial delictiu només s'hi puguin trobar unes quantes pintades en una paret i l'incendi d'algun contenidor, l'escafandre, que es nodreix d'una paranoia infinita, converteix en monstres una colla de joves que únicament exercien els seus drets més bàsics. Paral·lelament, l'escafandre s'encarrega d'ocultar les acusacions de tortura i la falta escand
alosa de proves que puguin vincular l'organització juvenil amb ETA.Les falsedats i les tergiversacions s'expandeixen per tot arreu i actuen com un poderós analgèsic que adorm la sensibilitat democràtica del país.
Tot s'equipara, tot s'assimila, tot s'amalgama.
De cop i volta, nacionalistes, independentistes i terroristes van a parar dins d'un mateix sac, i l'Estat ja no ha de témer perilloses distincions que podrien usurpar-li el monopoli de la legitimitat. Sigui com sigui, un qüestió que no podem perdre de vista és que els escafandres són instruments delicats que cal manipular amb molt de compte. Amb el pas del temps les juntures s'omplen de rovell i les gomes que garanteixen la impermeabilitat es fan malbé. Si no hi ha un manteniment adequat, un submarinista pot tenir la desagradable experiència que el seu equip deixi de funcionar mentre busseja a gran profunditat. Un forat minúscul en un dels tubs de plàstic provoca una constel·lació de bombolles diminutes d'oxigen que fugen cap a la superfície. Horroritzat i amb el pit encès, el submarinista persegueix la vida que se li escapa. L'hermetisme que el protegia s'ha trencat i el submarinista, per primera i última vegada, experimenta un contacte real amb un entorn que no és el seu. Poca estona després de l'última alenada, es produeix una parada cardiorespiratòria. La sang deixa de circular i l'oxigen no arri
ba el cervell. En una situació així la mort de l'individu o, segons com es miri, l'esfondrament de l'estat, és imminent.Bé, bon llarg cap de setmana, per la meva part,el blog restara tancat fins dimarts.
