Els conflictes apareixen i desapareixen del nostre abast, però perduren.Estem acostumats a que els mitjans de comunicació ens acostin la realitat d'altres països, però la seva informació és efímera malgrat el conflicte no es resolgui.
Ens agrada la novetat, i això fa que no l'aguantem massa temps i en necessitem alguna altra.
Aquests dies és notícia la vaga de fam d'Aminatu Haidar per reivindicar el seu dret a tornar al seu país, amb la seva família. Haidar és sahrauí convençuda i per tant un problema pel Marroc que no ha volgut accedir mai a la reivindicació del poble sahrauí d'independència.
El cas d'Aminatou Haidar és frapant, desposseïda del seu passaport i transportada a les Illes Canàries per ordre de les autoritats marroquines en contra de la seva voluntat. Un nou episodi de la dramàtica vida de lluita d'aquesta activista per la independència del Sàhara Occidental, un episodi que pot tenir un desenllaç fatal si persisteix en la vaga de fam.
És una dona forta, endurida per experiències com els quatre anys d'empresonament i tortures que va passar a una presó secreta del Marroc, i un empresonament posterior de 7 mesos a la coneguda com a "Presó Negra" d'Al-Aaiun, sempre pel fet de reivindicar de form
a pacífica la llibertat de la seva pàtria.La repressió rebuda i la seva resistència l'han convertida en un símbol del poble sahrauí i de la lluita pels drets humans arreu del món. Tenim que estar especialment atents al seu destí, a recolzar-la en aquestes hores d'intensa dificultat i a exigir del govern espanyol una actitud ferma enfront del govern del Marroc, responsable de l'expulsió il·legal de Haidar, a qui priva de viure al seu país, a casa seva amb els seus fills.
Espanya hi està implicada des del moment que va permetre que el Marroc ocupés el Sàhara amb la famosa "marxa verda", i sempre ha jugat un paper gris, primer permetent la marxa i després deixant els sahrauís que s'espavilessin sols.
No som els únics que hem fet un mal paper, perquè la mateixa ONU tampoc ha estat a l'alçada de les circumstàncies, i els fotuts sempre han estat els mateixos. Per què?
Els interessos polítics i econòmics dels estats sempre han passat per davant dels interessos del poble. Ho hem vist sempre i ho continuarem veient. I jo em pregunto, però, per què tant interès del govern espanyol a negar la independència de Kosovo? no serà per por al que pugui passar a casa?
