UN BON CURRÍCULUM !

Aquesta nit comença la campanya per les setenes eleccions al Parlament Europeu. Unes eleccions que comencen a agafar cada vegada més interés malgrat que les previsions de participació es mantinguin baixes. Si dic que agafen més interés és senzillament perquè cada vegada més a Eupora es decideixen coses d'alt contingut per a nosaltres, per tant, no hi ha cap més remei que prestar-hi cada volta més atenció.
Però bé, anem al gra, expliquem el què està passant aramateix aquí. Com sempre per marcar la nota i per quedar com un autèntic Estat retrassat, Espanya ja ha fet de les seves. Amb aquella intolerància tant habitual que els caracteritza, ja han il·legalitzat una candidatura política, Iniciativa Internacionalista, és que no poden! és com el yonki amb l'heroïna.

Evidentment doncs, podem dir que :

(1) les eleccions ja no són del tot legítimes i

(2) l'Estat Espanyol no és legítim a Europa.

És clar que no ho serien d'altres Estats també, però el cas d'Espanya, és un cas singular de reincidència continua, vulgaritat i maldestre. Són com els tontets del grup.

Amb menys de 30 anys Espanya ja aconseguit fer un cop d'Estat, prohibir dos diaris, il·legalitzar varis partits polítics, crear un grup armat i matar ciutadant seus enterrant-los amb calç viva, torturar a les seves presons i estar condemnat per l'Alt Tribunal europeu, protegir el seu cap d'Estat d'una manera infantil i desproporcionada, trinxar la costa llevantina passant-se pel forro totes les directrius europees, mantenir l'únic conflicte armat a l'Europa occidental, crear una via morta de Madrid a Sevilla mentre el seu eix més potent econòmic, el mediterrani, es mor de fàstic i basar la seva economia a cop de totxo, de funcionari i de gandul.

Un bon currículum, sí senyor!
D’aquí a un mes haurem d’anar a votar..A Catalunya, però, com a resultat d’aquesta anormalitat nacional que patim, haurem de definir el nostre vot –un cop més- utilitzant cent mil raonaments externs a les complexes variables europees.
A Espanya es parla de primàries, però a Catalunya poden ser molt més que això. La campanya per les eleccions europees, que comença aquest divendres, serà un petit assaig de la llarga precampanya de les pròximes eleccions al Parlament.
Els resultats a nivell espanyol no serviran pas gaire més que una enquesta perquè, malgrat la forta crisi econòmica, parlar d'unes eleccions al Congrés de Diputats anticipades seria molt agosarat. En canvi, a Catalunya, la cosa és ben diferent. Com a molt poc resta un any i mig per a les pròximes eleccions al Parlament. Malgrat la insistència del president Montilla en assegurar que no avançarà les eleccions, els socialistes no tenen en absolut controlada la situació.

La inestabilitat de Zapatero a Madrid, la negociació pel finançament i la sentència del Constitucional de l'Estatut són tres càrregues molt feixugues per arrossegar-les quinze mesos més.
Per tot plegat, les europees són el termòmetre ideal per comprovar la mobilització de cadascun dels partits catalans. I, encara més, poden ser un assaig de cara als pactes per a la pròxima legislatura. Per molt que la campanya hagi tingut fins ara un perfil baix, no ha passat desapercebuda la bona sintonia que tenen els candidats de CiU i d'Esquerra. Ramon Tremosa i Oriol Junqueras, al contrari que les direccions dels seus partits en els últims anys, estan ensenyant que poden jugar en el mateix equip sense molestar-se.
Ho van demostrar, per exemple, en el debat que diumenge publicava el diari Avui. Eren els dos únics candidats que parlaven de defensar Catalunya a Europa. Fent-ho d'una manera directa i sense complexos, però alhora pedagògica. No es tracta només de defensar el corredor del Mediterrani o d'afavorir la presència del català a les institucions europees, es tracta de fer de lobby, igual com fan els congressistes dels diferents estats dels Estats Units. Aquesta és també una manera efectiva de presentar als ciutadans els beneficis de tenir rellevància a Brussel·les, una importància que, dit sigui de passada, cap polític català ha tingut a Europa.