Opció de Futur

Aquests darrers anys han portat a Catalunya a un carreró amb dues sortides: assimilació a Espanya (actual model autonòmic) o independència. No hi ha més.
En la primera opció pots pujar una mica el nivell d’autogovern amb l’esforç que significa haver de liderar prèviament totes les autonomies o podràs rebaixar-lo amb visions restrictives de l’Estat. Però ja no hi ha cap estació més, tant sols quedar-se o arribar al final. L’esforç i la resistència que cal per fer polítiques de peix al cove és tan poc gratificant envers els resultats obtinguts que ha quedat obsoleta, per poc eficient i poc rendible.
Davant aquesta nova situació, a Catalunya, no hi ha una nova proposta ni estratègica ni, conseqüentment, electoral. Els dos partits catalans que no són sucursalistes continuen tenint com objectiu prioritari la gestió d’un espai electoral en l’eix esquerra-dreta. Quan el teu objectiu és ocupar un d’aquest espais només pots fer-ho aigualint el discurs nacionalista, doncs has d’agafar vots de la teva frontera espaial (CiU al PP i Esquerra al PSOE). És per això que hi ha qui creu que CiU i Esquerra avui ja són dues cares d’una mateixa moneda.
Aquesta tesi es demostra amb les cases grans respectives: la de CDC que vol agafar, del centre dreta, tant els independentistes com els catalanistes del PP. I Esquerra vol agafar, del centre esquerra, tant independentistes com catalanistes del PSOE. Quin paper jugar la independència de Catalunya en aquest plantejaments? Un paper secundari.
Si estem d’acord que, actualment, l’estat de les autonomies és la fi del recorregut nacional de Catalunya, que amb Espanya no anirem a més; si sabem que la propera estació és la independència, llavors on és l’oferta independentista transversal de centre, dreta i esquerra? Avui tant sols pot ser Reagrupament o quelcom semblant.
Aquesta nova opció, no es pot fer des de la marginalitat de plantejaments que alguns patriotes, amb bona fe, han estat fent fins ara. Aquesta candidatura s’hauria de generar des de la credibilitat, la responsabilitat i la seriositat de les persones que s’haurien d’implicar. Fins i tot des de l’experiència de govern.
Si realment volem la independència de Catalunya ara toca mullar-se. Ara toca trobar complicitats amb aquells patriotes que no han militat mai en cap partit, aquells que fins ara han deixat el protagonisme polític als altres.
Ara toca que gent seria, que fins i tot es guanya bé la vida, que té família, que sigui generosa amb el seu País i es posi a treballar per l’objectiu comú de la llibertat nacional. A Catalunya li cal gent que vulgui oferir els millors anys de la seva vida a aconseguir el més noble dels objectius d’un català: la independència.
Sumant aquests patriotes amb els que fins ara hem estat treballant per Catalunya en altres formacions polítiques podrem treure Catalunya del fangueig que s’ha instal·lat.
Reagrupament està aconseguint implicar molts sectors de la població que creien que ja no era possible tenir un referent independentista, sense estigmes dretans ni esquerranosos, on hi càpiga tothom. Reagrupament no hauria de caure en posicionaments dogmàtics d’una ideologia o una altra, simplement ha de gestionar la racionalitat i el sentit comú en les polítiques sectorials: hom sap que no s’ha de contaminar a sac, però no cal multar per tirar pedres al riu o anar a 80km/h en carreteres de 4 carrils.
Tothom és ciutadà i tots hem patit els excessos de l’administració pública. Tots hem patit amb la prepotència de les administracions en els nostres comptes bancaris i en la manca de suport legal per demanar els serveis que toquen pel nivell impositiu que se’ns demana (més enllà de l’espoli nacional). Cal fer una administració més prima en determinades àrees i reforçar d’altres, en resum hem de cercar l’efectivitat i la eficiència de la nostra administració. Per això és el ciutadà qui l’ha de controlar i no a l’inrevés com ens volen vendre els polítics actuals.
Reagrupament ja haurà servit si mou les consciències i torna a situar la llibertat nacional com l’objectiu més important i més immediat de l’agenda política catalana.

Ferran Pujol i Benlloch – Tribuna.catLa independència x 6 euros/mes. Apunta't ara a Rcat, et sortirà barat (comparat amb els 3.000 € d'espoli fiscal de cada any) Us hi esperem!