dijous, 14 de maig del 2009

Ahir a València no només es va jugar a futbol.

Com collons volen que anem a votar el 7 de juny si els debats del Estado de la Nación només serveixen perquè uns es treguin conills de la xistera i els altres insultin tot el que respira? No ens podríem estalviar tots plegats el circ i treballar plegats per treure el país de la puta crisi?
Cada cop es demostra més clarament que estem en mans d'una colla d'incompetents que es mouen pels instints més bàsics i que només busquen ocupar una cadina durant uns quants anys per poder viure del cuentu la resta de la seva vida, mentre els treballadors cada cop hem de fotre més hores per poder anar tirant sense cap mena de luxe.
Sempre ens quedaran els esports, que com a mínim serveixen per distreure el poble aborregat, entre els quals m'incloc .


La copa ha aixecat passions entre els seguidors de l' Atlhetic de Bilbao i del Barça. Les dues aficions han donat una llicó del que es civisme, esportivitat i patriotisme.
Per molt que algunes televisions hagin intentat manipular el que passava, com per exemple donant imatges d' un seguidor basc posant-se la mà al cor escoltant l' himne espanyol, la realitat ha estat una altre de ben diferent. Bascos i Catalans han mostrat al món, que pertanyen a dues Nacions sense estat, era obvi que l' anunciada xiulada a l´himne i al monarca, fos l' expressió generalitzada d' aquesta voluntat de ser, que tanta complicitat genera entre les dues aficions, amb independència del resultat i del guanyador. Ahir a València no només es va jugar a futbol. Com a proba us adjunto la postal repartida a Mestalla per EGI (PNB), JNC (CDC) i el Bloc Jove(BNV).



Sortosament la vida no és tot política, com tampoc és tot futbol, però sempre pots trobar camins de felicitat. Avui sóc feliç perquè el Barça, el meu equip, l'equip que millor representa el meu país davant la manca de seleccions, ha guanyat.
El Barça no és només un equip de futbolistes, és la gent que hi ha al darrera, l'afició, la ciutat, el país. Són els seus i per molts catalans, els colors de la llibertat, els colors de la victòria que volem pel nostre país. Visca el Barça i Visca Catalunya
PD: Felicitats també a l'afició magnífica del Bilbao

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Al partit de futbol d'ahir ja vam veure com tot l'estadi xiulava l'himne d'Espanya mentre a la llotja els presidents autonòmics l'aplaudien. La separació existent ahir entre el sentir polític dels nostres governants i la ciutadania era abismal.

Anònim ha dit...

Potser el Barça no solucionarà definitivament la crisi, però almenys fa que passem bones estones i oblidem certs problemes… entre ells, la crisi.