Ho han aconseguit. Els espanyolistes ja poden estar ben contents, finalment les vascongades han caigut.Desprès d'intentar-ho de totes les maneres possibles, els no-nacionalistes (ni poc) manaran al País Basc durant els propers quatre anys.
Si no hi ha cap daltabaix, PSOE, PP i UPD formaran govern, i faran fora al PNB.
La manera d'aconseguir-ho ha estat ben simple: només ha calgut impedir que un 10 % de la població pogués exercir el seu dret a vot. D'aquesta manera, les coses són molt més fàcils. L' estructura de l’estat amb tot el poder dels seus aparells, acabarà imposant un pacte nacional, amb l' absurda col·laboració d'una part de l' esquerra abertzale, que entossudida en no denunciar una organització violenta que els complica l´existència, han actuant amb absoluta miopia política.
Ara, mirant cap el País Basc em sembla encara més il·lustratiu el que poden provocar les bondats del vot nul. De tot, menys un pam d’independència.
El socialisme és un càncer per a qualsevol societat. No és res més que un sistema polític que adopta els mateixos mecanismes del franquisme sociològic, però barrejant-los amb dosis infames de populisme pseudo-liberal (matrimonis homosexuals, avortament,...). Però és un càncer necessari de tant en tant. A espanya serveix per dues coses: d'una banda, per no dir que no hi ha alternança amb el partit que representa millor l'esperit espanyol, la manera de ser espanyola: el PP. De l'altra, com a esquer per arraconar els nacionalismes no espanyols de les "regions" no adscrites. Un cop s'instal.len al poder, tard o d'hora n'acaben sortint, ja que la manca de referències ideològiques, de bases de pensament, els inhabilita per a poder exercir el poder, per a gestionar qualsevol societat. Ara, poden passar anys al poder fins que els votants se n'adonen, perquè compten amb un aliat inestimable: el quart poder. Controlen els mitjans sense contemplacions, convertint la política en l'art de la gesticulació (imatges de ministres embarassades desfilant entre soldats, per exemple). Vull que quedi clar que em refereixo al socialisme espanyol, o sigui, al PSOE i les seves sucursals regionals.
El socialisme el respecto com a concepte, com a idea, tot i no compartir-ne la visió que es planteja de la societat, ni les solucions proposades. Però el socialisme del PSOE és una altra cosa, més a prop del populisme sud-americà de Chávez, Kirschner, Morales,.... o sigui, incosistent ideològicament.
Aquesta és la tàctica. La estratègia, en cada cas, es va executant de forma que s'acceleri el procés, si és possible. Per fer-ho, es necessita la col.laboració inestimable d'elements contraris, és a dir, de persones nacionalment adscrites a aquests nacionalismes no espanyols. La forma en què aquests elements col.laboracionistes realitzen aquest servei al nacionalisme espanyol pot ser diferent en cada cas, però el que importa és la efectivitat que tingui.
A Catalunya, s'han servit de la il.lusió dipositada en un candidat que, en el seu moment, va semblar íntegre. Les fures socialistes se n'adonaren que era més gran l'odi que mostraven els d'ERC cap a CiU que no l'amor que, en teoria, havien de tenir cap al seu País. I van veure la oportunitat: el concepte "govern d'esquerres". I a partir d'aquí, anar aguantant fins que CiU acabi morint d'inanició.
Actualment, Convergència sobreviu amb la respiració assistida que representen els seus votants fidels. Són la seva única esperança. Ja no té beguda ni aliments, no té ni el recolzament de lobbies econòmics importants, ni el suport de cap mitjà de comunicació. Aixó, de moment, fa que la situació encara pugui ser reversible. Això i que es produeixi un canvi en la cúpula directiva del partit que ara s'anomena, en compliment de la estratègia socialista, Esquerra. A Euskadi, la cosa ha anat diferent pel fet que no han estat els membres de la cúpula d'un dels partits nacionals bascos la que ha decidit integrar-se en un projecte d'espanyolització amb l'excusa de la confrontació dreta-esquerra. Han estat els mateixos votants els qui han decidit que ja els està bé que els partits espanyols dirigeixin les institucions basques.
I allà, això sí que és important. Allà es recapten els seus propis impostos i decideixen més que no pas a Catalunya el seu futur. Per això, i prescindint de la situació que provocava la impresentable llei de partits espanyola, els votants suposadament "orfes" de representació al Parlament basc s'hi han ben lluït. S'han estimat més quedar-se a casa o guixar la papereta de vot amb alguna frase "genial" o, simplement, votar amb un sobre buit. Allà ells, així podran continuar amb les seves palles mentals.
Però ara, hauran de passar-les putes uns anys, amb una colla d'inoperants i/o lladres instal.lats ales institucions basques. Esperem que la situació es pugui redreçar. Per fer-ho cal treball i, sobretot, contra la instauració de l'estètica, de la imatge, del màrqueting polític, cal que es fonamentin les idees.
Si l'esquerra abertzale hagués pogut votar, hauria tret, com a mínim, 7 escons. Suficients, no cal dir-ho, per a impedir la victòria espanyola. Però no, la democràcia espanyola, la de les tupinades i les tortures, ha estat inflexible, i més de 100.000 bascos s'han quedat sense veu.
Aquesta és la seva democràcia. Més del 60 % dels bascos ha votat partits no espanyolistes (PNB, EA, EB, D3M i Aralar), però han guanyat els espanyolistes. Com s'enten? Doncs ben fàcil; a part de les prohibicions, el sistema electoral hi ajuda força. A la Comunitat Autònoma basca, els tres territoris escullen el mateix nombre de diputats. Malgrat que Àlaba només representa el 14,36 % de la població basca, envia al Parlament els mateixos representants que Biscaia, amb el 53,18 % de la població. D'aquesta manera, el feu espanyolista alabés contraresta les províncies més abertzales, i el PPSOE pot estar tranquil. Dels 38 escons espanyolistes, 15 són alabesos; un 14 % d'habitants otorga el 40 % d'escons.
Són les seves normes, la pilota és seva i en fan el que volen. Si convé, no deixen jugar als que no són amics seus; i a sobre, quan guanyen, fan el milhomes. Ara ens sentirem a dir, cada dos per tres, que Euskadi també és Espanya, que els bascos s'han cansat del jou nacionalista i vint mil parides més. Però no ho oblideu, han guanyat fent trampes, i moltes.
Jo personalment, mai no els reconeixeré aquesta victòria fraudulenta, aquest insult a la democràcia. La voluntat popular dels bascos ha estat trepitjada, els seus drets com a poble anorreats. Les basques i els bascos han parlat, i ho han fet molt clarament; 3 de cada cinc volen una nació lliure. Tot i això, el front nacional molt probablement els governarà durant els propers quatre anys. Aquesta és la democràcia espanyola, la mateixa que ens impedeix, als catalans, decidir el nostre futur i triar les nostres pròpies regles de joc.
Davant d'aquest enemic implacable, cal seguir lluitant. Amb totes les forces, per tots els mitjans, des d'aquí i des d'allí, fins que els nostres drets siguin garantits i la voluntat dels pobles sigui respectada. Ta segi aurrera!
Potser serà el moment per a reflexionar i tenir consciència clara dels nostres actes. Què en pensa CDC, què en pensa ERC del nou paisatge que es conforma?... Fer segons quins pactes, amb forces que representen interessos nacionals diferents i contraposats, acaben per portar al desastre als qui pretenen desconèixer aquesta regla elemental. La dispersió del vot nacionalista afavoreix la voluntat més o menys descarada a favor d’espanyolitzar Catalunya
11 comentaris:
Es poden fer moltes lectures de les eleccions, però jo en vull presentar una de molt particular. Si avui Espanya està més a prop que mai d'entrar a Ajuria Enea, bona part de la culpa se l'emporta l'esquerra abertzale.
No entrarem en el debat de si han d'estar legalitzats o no, sinó perquè no han obrat a partir del supòsit de partida que no es podien presentar. Si sabien que no es podien presentar, perquè demanen el vot nul? Des d'una visió de partit és la millor opció, però des d'una visió de país han creat el daltabaix més gran en democràcia. Dels 150.000 vots d'EHAK a les passades eleccions, ara es comptabilitzen 100.000 en forma de nul. Algú ha fet una lectura que EHAK ha perdut suports? No, tots sabem que els votants estan allà i ningú dubta d'ells. La pregunta és per què la seva rebequeria, ha portat a demanar el vot nul i no per una opció propera, com podria ser l'escindit corrent d'Aralar? Si avui una tercera part dels nuls haguessin anat a Aralar, o fins i tot EA, Ibarretxe seria lehendakari. Mentre anem fent aquest tipus de jocs, els altres ens guanyen les partides.
És difícil d'imaginar una confrontació més violenta que la que viuen el PP i el PSOE a Madrid. I, tanmateix, al País Basc sabran posar les seues tremendes diferències a part i s'uniran, s'han unit ja, per a facilitar un govern 'no nacionalista', és a dir, nacionalista espanyol. És una gran lliçó. La primera. Perquè n'hi ha una de segona.
El PSOE i el PP no han dubtat a forçar fins a l'extrem la legalitat per a fer fora de les urnes el deu per cent dels votants bascos. Ho diré d'una altra manera: ens han tornat a demostrar que hi ha ocasions en les quals l'interès comú passa per damunt de l'interès de partit i ens han tornat a demostrar que cal ser decidits.
Anem per parts. És una obvietat que avui Ibarretxe seria lehendakari si els vots de D3M hagueren estat comptats. I ho és també que no hi ha cap diferència significativa entre el comportament d'ETA i el seu entorn polític el dia abans de les anteriors eleccions i el dia abans d'aquestes. I, tanmateix, en aquelles el Partit Comunista de les Terres Basques va poder participar i en aquestes D3M no. Expulsar del cos electoral el deu per cent del cens és un fet insòlit a Europa que demostra la convicció i la decisió, però també els escasos escrúpols, del nacionalisme espanyol.
Demostració clarament observable també a la segona part de la seqüència. Dos partits que a Madrid s'insulten i es porten als tribunals no dubten ni un segon a aliar-se a Vitòria amb vinga abraçades i floretes d'un cantó a un altre. De fet, ni tan sols els importa demostrar que el PSOE i el PP només poden aliar-se a Vitòria, a Barcelona, a València o a Santiago si aquesta aliança és contra els nacionalistes no espanyols. Cosa, per cert, que els bascos ja saben per partida doble.
El PSN podria haver governat Navarra i va preferir que hi governara el PP que governar ells amb Nafarroa Bai. No és això d'anit, per tant, una anècdota sinó una política ben traçada i definida. Ara, és clar, no escoltarem dir a ningú en els diaris madrilenys (o, ai!, de Barcelona) que no és possible governar 'contra la meitat de la població', com li deien a Ibarretxe. Ni hi haurà qui s'estripe la roba parlant dels 'estranys companys de viatge' que formen govern i de com d'incongruent és que partits tant diferents entre ells es donen suport. I no crec que massa gent insistisca amb aquella vella cançó de la necessitat 'de ser generosos i inclusius' que tant ha escoltat aquestes dècades el PNB o amb allò d''oblidar l'afiliació ètnica'.
Fa molt temps que dic que el nacionalisme espanyol és com més va més amenaçador i té més clar que vol impedir per sempre més el que considera que és una 'anomalia', que és això que som nosaltres. De moment, per primera vegada a la història tots els governs autònoms ja estan en les seves mans. I és des d'aquesta perspectiva que resulta molt alarmant veure com de clar tenen ells el que cal fer mentre nosaltres no aprenem ni una sola de les lliçons. Espanyoles.
Si les deu mil persones que ens manifestarem aquest dissabte a Brussel·les hi anem per cridar l'atenció sobre les mancances democràtiques de l'Estat espanyol, quin pes no han de tenir aquest 100.000 vots declarats nuls?
Com sempre, hi ha moltes lectures possibles dels resultats electorals de Galícia i de Euskadi. El PSOE ha perdut arreu i això és bo pels interessos de Catalunya perquè els hi trenca la prepotència, encara que el cost a pagar sigui el govern de Galícia, on el nacionalisme espanyol més ranci hi governarà amb un ampli suport popular, contradient les enquestes que deien que l'alta participació afavoria al PSOE.
A Euskadi ha guanyat l'abstenció i el vot nul que protestava per la antidemocràtica llei de partits. El PNB ha guanyat en nombre de vots, malgrat que és molt possible que qui governi sigui el PSOE amb l'ajut del PP. Si així succeís arrossegaria als socialistes a un cert grau de desprestigi. També és possible que segueixi governant el PNB amb coalició amb el PSOE, a canvi de que el Govern socialista de l'Estat mantingui el suport dels nacionalistes bascos, o també que governi el PNB amb coalició amb d'altres forces nacionalistes i minoria simple. En tots els casos els socialistes són els que pateixen més desgast.
Aquestes circumstancies negatives (que fins el moment han fet mantenir a Zapatero en el més absolut mutisme) haurien de ser un motiu de reflexió pels partits del govern de Catalunya, especialment per ERC vist el resultat obtingut pels seus agermanats de Galícia (PNB) i d'Euskadi (EA/EB), companys de viatge socialista.
Malauradament, ni amb aquesta, ni amb l'experiència viscuda a casa nostra, no crec que els representants d'ERC aprenguin la lliçó.
El PSOE sempre guanya. Hauríem de començar a treure conclusions definitives sobre les raons per les quals el PSOE i les seves variants territorials tenen la capacitat de guanyar sempre encara que no guanyin. Sobre la capacitat de, sense despentinar-se, poder pactar a l'hora amb els independentistes a Catalunya i amb la dreta dura espanyolista a Euskadi. Sobre la capacitat de presentar-se sempre com el canvi necessari. Jo crec que aquesta capacitat està íntimament relacionada amb el fet que el PSOE representa l'essència màxima de l'Espanya postfranquista, que no és democràtica però fa veure que ho és i la gent s'ho creu.
Des de Catalunya, la única bona noticia és que tot plegat li posa les coses més difícils al Govern espanyol, si pretén continuar governant passant del compliment de l'Estatut. Veure'm que passa, però la legislatura espanyola comença ara. I és que a Zapatero la inoperància davant la crisi li comença a passar factura.
Crec, que a la fi el PNB i el PSE s’entendran, això si després de rebaixar notablement les seves “veleitats” nacionalistes i malgrat en Patxi López hagi de renunciar a la Lendekaritza.
Altra manera faria que quedés descobert el tripijoc “Nacionalista Español” entre PSOE i PP disfressat de bloc constitucional i a Catalunya tot podria donar un tomb difícilment predible, no oblidem que la principal prioritat tant del PP com del PSOE és Catalunya i que aquesta no se’ls escapi de les mans, per tant Patxi López tindrà totes les pressions del mon per acceptar anar de segon quan ell voldria ser Lendakari, això si, podria demanar-se el cap d’en Ibarretxe a canvi, no hi ha sacrifici sense sang.
A mi no em preocupa massa el que pugui succeir-li al PNB doncs ells sempre que han pogut han anat a la seva fotent-nos en tot el que ha fet falta per tal de beneficiar-se ells, i ara al Mas li falta temps per tirar-lis un “capot” dient que CiU no serà el “salvavides” del PSOE a Madrit… quan els bascos sempre han dit: “Home, si paguen bé….”. Els Catalans no n’aprendrem mai i així ens llueix el pèl.
Salut
A Catalunya els socialistes es queixen sempre de la llei electoral, però respecte la llei electoral basca estan muts. A les eleccions basques algú ha fet trampes, deixant de banda que s'hagi impedit que es votés a un dels partits nacionalistes bascos cal dir que Biscaia té deu vegades més habitants que Àlaba i tria els mateixos diputats, i això afavoreix descaradament el PP i el PSOE. Sense trampes el nacionalisme basc hauria guanyat claríssimament.
D'això que en diuen les eleccions basques -i que més aviat m'ha semblat un referèndum bolivarià d'aquells que organitza en Chávez-. Tot plegat sembla bastant extraterrestre. Que ara surti el Patxi aquest dient que serà Lehendakari. I és clar, si ho vol ho serà, però ja em diran com es pot ser president amb 6 diputats menys que la força més votada, amb un 8% de sufragis menys, amb més de mitja dotzena de partits il·legalitzats, amb un 9% de vots nuls, i havent de pactar amb un partit que representa el seu principal enemic polític i amb una escissió del seu propi partit. Que en aquestes condicions vulgui ser president del seu poble demostra molt poca responsabilitat, i un greu menyspreu cap al seu país. Que persones d'aquesta mena estiguin ficades en política i puguin decidir res, sincerament, fa una mica de por. Ja m'imagino com deuen estar fent comptes a la Moncloa, que ni fent trampes se'n surten. Els càlculs ara els diran que si haguessin il·legalitzat també Aralar i EA, tot quadraria. Mirin, i si a Catalunya fem una garzonada d'aquestes i de pas il·legalitzem ERC, els números sortirien rodons, el bloc constitucionalista ja sumaria i podríem eliminar la crosta nacionalista d'arreu. Tot sigui per la democràcia. Prenguin nota els partits catalans, l'eix que mana és el nacional, ja ho hem vist a Navarra, i sembla que ho veurem al País Basc. Si a Catalunya PSC i PP no pacten, és simplement perquè no sumen.
Per cert, després d'haver escoltat ahir per TV3 com anunciaven eufòricament que per primera vegada hi haurà un lehendakari no nacionalista -i si de tant en tant provessin de rumiar les ximpleries que diuen-, avui em miro les xifres amb més deteniment i observo que l'anomenat bloc constitucionalista en realitat ha perdut uns 2.300 vots. És a dir, l'únic que ha fet que un socialista pugui arribar a Lehendakari és la prevaricació per aconseguir la il·legalització de dos partits polítics.
Any 2005: PSOE + PP = 274.546 + 210.614 = 485.160
Any 2009: PSOE + PP + UPyD = 315.893 + 144.944 + 22.002 = 482.839
La situació actual al País Basc es podia entreveure en el moment d'aprovar la llei de Partits. En aquell moment ja es va parlar a bastament del possible trencament de l'ecosistema electoral Basc en cas d'excloure el independentistes. Per tant cal cercar entre els qui van abonar aquella nefasta llei els responsables de l'actual resultat. Crec que la Unió Europea hauria de tenir la última paraula en aquest flagrant retall als drets polítics de part dels ciutadans europeus. I pel que fa a Convergència i Unió, recomanar-los que tornin a l'escola ja que no han après res. CiU va votar a favor la llei de partits, i per tant és co-responsable directa de la sortida del PNV de la lendakaritza. I que quedi clar que soc partidari de l'alternança en la gestió del poder. Però encara soc més partidari del joc net en la gestió de les regles de la democràcia.
Benvolgut Mercadé:
D'acord amb el comentari,cada vegada ens estem aproximant més al moll de l'os. Que el caïnisme entre nacionals existeix, està escrit i és profecia. Figues d'un altre paner seria posar-nos d'acord en com solucionar-ho.
Humilment només voldria fer algunes reflexions recullint el que es ve dient últimament.
Si creiem que el PNB i CiU són partits nacionals ambigus i alhora massa claudicants amb l'espanyolisme, com és pot justificar l'entrega del poder dels respectius autogoverns (de forma directa o de forma indirecta) precisament a l'espanyolisme que els fa claudicar.Estem davant d'un trastorn bipolar? Haurem de consultar algun manual de psiquiatria o psicoteràpia!
En el cas basc només calia que enlloc de votar nul es votés a EA, a EB o encara més a Aralar. Es veia a venir que si l'esquerra batasuna no recolçava algun dels partits del tripartit o a Aralar la cosa perillaria. Doncs, no a votar nul i a deixar que l'espanyolisme (allò que diuen combatre) es faci amb les regnes d'Euskadi.
A Catalunya, doncs, una cosa semblant: si CiU claudica davant el PSOEspañol, consegüentment, se li dona el poder al partit espanyol. Manca pedagogia del sentit comú i ens sobra bogeria i alienació mental. O només es qüestió de mala llet transitòria?
Els espanyols sempre van tots a una, inclús quan fan comèdia i no ho sembla.
Però hi ha una lectura que em sembla també ve a tomb. D'una banda, que no es pot ser tan summament innocent a l'hora de menyspreuar Espanya. L'Estat espanyol farà el que sigui per imposar el seu nacionalisme, que el vol únic i hegemònic. D'altra banda, cal fer un plantejament seriós quan ens proposme la via independentista
La vostra /nostra feina és realment digne per la causa, i crec que cada cop més gent té la idea clara de la millor opció que necessita Catalunya: la seva independència d'Espanya
Al meu parer, insignificant i modestíssim, ens cal una convergència social, cultural, econòmica, política i electoral amb l’objectiu únic de la sobirania.
Els tacticismes del dia a dia ens divideixen i el disseny de l’estat també. Si sumem per la sobirania encara podem. El full de ruta més seriós cap a la independència que he escoltat mai ha estat el que presenta des de fa temps en López Tena ( CIU ). A la pàgina web del cercle d'estudis sobiranistes (www.cercleestudissobiranistes.cat) hi trobaràs més detalls, i si no en el seu llibre, "Catalunya sota Espanya, l'opressió nacional en democràcia". L'objectiu està clar, la ruta també. Ara només cal la voluntat d'anar-hi.
Jo també Siscu, estic en contra de la llei de partits. No es propia d'un estat europeu modern i no crec que serveixi pel fi pel que es va fer: acabar amb ETA per la via d'asfixiar es seu braç polític. Però no és aquest el tema.Aquí, sense la influència de la llei que no va votar ni ICV i ERC, tenim un president tan maco com el Patxi. El segell cafre de l'independentisme no el proporciona aquesta llei.
De tota manera el tema no és aquest. El que és lamentable de la llei de partits és la seva interpretació. Quan es va veure les lectures que se'n feien i que van dur a ilegalitzar Batasuna, CiU es va sumar a la iniciativa duta per EA per derogar-la.
Però aquest tampoc és el tema. Aquesta llei tirava endavant simplement amb els vots del PP i del PSOE. I això si que és més rellevant que simbòlic.
Un cop posats d'acord els dos grans partits espanyolistes, la resta que s'hi va sumar va tenir caràcter simbòlic. Va servir per modificar el seu redactat incial, però això tampoc és el tema.
Aquesta dèria per donar les culpes a CiU, fins i tot del que passa a Euskadi és massa agosarada. I, finalment, per a ser clars, i sobre la llei de partits polítics, el 2005 es van celebrar eleccions basques i el Partit de les Terres Basques es va presentar i va treure el 12,5% dels vots. I la llei estava vigent. Com ara. No ha variat res de la llei.
El que ha variat és el tarannà totalitari del Psoe, que ha fet que els "seus jutges", enguany, impedissin el que no han impedit totes les eleccions anteriors.
AIxò es la diferència. La llei està com estava. I el món de Batasuna
S'HAVA PRESENTAT I POGUT PRESENTAR SEMPRE, menys el 2009.
No busques petroli, Siscu, està tota la merda al Psoe, sí, al Psoe, i a les seves federacions que tenen representants a la seva executiva federal. I als qui els hi han regalat el poder omnimode (ERC, a Catalunya).
Completament d'acord que la única opció per Catalunya es l'independencia ?. Per arribar-hi fa falta que hi hagi partits que ho posin clarament en el seu programa i despres guanyin les eleccions. De moment cap partit amb l'independencia com a programa ha guanyat cap elecció.
Per si algu no ho tenia prou clar encara, el socialistes no desaprofitaràn la menor ocasió que sel's hi presenti per presidir un Govern Autonomic sigui on sigui. Suposo que aixo ha fet mal als convergents que encara pensen que els socialistes els deixaran governar algún a canvi de qui sap que. Aixo hauria de servir perque es deixin de preocupar-se del que fa o diu un o altre partit i es concentrin en disenyar un projecte alternatiu engrescador i a preparar les aliances per dur-lo a terme.
Fiar-ho tot a que als altres els hi fallarà l'electorat acaba sempre malament. Es important que el pais percibeixi que hi ha una oposició que pot arribar al Govern pels propis mitjans. Queixar-se sempre de que la situació d'un mateix es fruit de la maldat dels altres, a part de no ser creible, acaba projectant imatge de feblesa i de manca de capacitat de concitar els suports necessaris per canviar la situació.
Estem en un pais on la majoria de la gent ni tant sols sap quins partits el governen. Per tant l'electorat no està per gaires subtileses. Interpretar que farà l'electorat de l'altre a traves del prisma de la propia visió, et porta a errors colosals.
Aixi, prou de tacticismes, vols gallinacis, brindis al sol i foc d'encenalls. Posicionaments clars devant la possibilitat de l'indepenedencia. Jugar amb aixo li costarà amb tota probabilitat el càrrec a Ibarretxe. Ojalà que aqui els partits catalans siguin mes seriosos. No ho crec pero... potser aixo els faci reflexionar.
Repeteixo, si tens por d'assenyalar al Psoe, als seus dirigents, i als seus jutges corretges, si més no, no busques lenitius, ni emetis placebos.
El Psoe és qui ha impedit que el mon Batasuna es presentés. Ni Aznar ho va aconseguir...perque no va fer les bestiesses antidemocràtiques del ZP d'ara.
Salut i una forta abraçada,ens veiem al plenari del consell.
Publica un comentari a l'entrada