HAN FRACASSAT, S´ESTÀ ENSORRANT.

Avui hem sentit l`ex cap de premsa del President Montilla , anomenat Bolaño, aquell que amençava a tort i adret aquells que no seguien les consignes del carrer Nicaragua.
Abans d`entrar en el tema, una pregunta: quin mèrit té aquest Sr. per sortir a pontificar per la ràdio, el seu odi a tot el que soni a sobiranisme i nacionalisme català?
És la quota nacionalista, hispanocèntrica, rància i casposa que RAC1 ha de tenir?
De'n Bolaño que podem dir? Simplement un membre del PSOE català, un membre de l'aparell d`un partit que cada dia s`apropa més al social feixisme de l'antic PRI mexicà.
Un partit que només té un objectiu a la seva vida: desnacionalitzar Catalunya al preu que sigui i faigui falta. Varen venir a la nostre terra a trobar allò que la seva Espanya els hi negava, i ara volen acabar amb nosaltres.
La veritat és que la paraula "nacionalisme" no m'agrada. Tot i que com a català, entenc que el nostre nacionalisme és de resistència cap a un altre nacionalisme agressiu i "normalitzat" com és l'espanyol, i per tant és un nacionalisme legitimat. De tant "normalitzat" com és el nacionalisme hiaspànic , acaba sent un nacionalisme invisible, i per tant, les actituts que se'n deriven passen desapercebudes, perfectament camuflades sota el vestit del "cosmopolitisme" i el progressisme, mentre que nosaltres som "nacionalistes" (jo prefereixo declarar-me anticolonialista, ja que el nostre Pais és ben bé, això ). Per tant, al senyor Bolaño cal cali ficar-lo d'ultra- nacionalista espanyol amb totes les lletres. Si no ho fos no seria tan contundent alhora de carregar contra els "nacionalismes" que fan nosa a la seva gran nació. Se'ls veu el llautó, però hi ha gent que duu ulleres de sol i no ho veu. Desvetllem la seva veritable naturalesa de nacionalistes agressius (demostrable històricament); ens farem un favor a nosaltres i potser també a ells. Si se n'adonen potser un dia deixen de ser nacionalistes i ens deixen en pau de una puta vegada ¡¡.
Per aquells qui no us n’haureu assabentat, de ben segur que haureu estat molts, aquest passat dissabte es va portar a terme una manifestació pels carrers de Brussel·les, capital política europea, per reclamar el dret a decidir del poble de Catalunya.
Segons el col·lectiu Deu Mil es va aconseguir arribar a la xifra, tot i que segons la policia belga es va quedar molt lluny: 6000. Els valls de números es viuen també a Europa.Perquè apunto que molts no us n’haureu assabentat? El motiu és molt simple: els mitjans de comunicació del País no van voler fer-se’n ressò. Ni tant sols els públics.
Això és, clar i català, obviar un tema que toca directament el nostre País, amagar la realitat, una realitat que afecta als catalans, agradi o no. Ni TV3 (la de qui?) ni Catalunya Ràdio en va fer cap mena de seguiment. Evidentment per obra i gràcia del PSOE-C, o millor dit: PSOE a Catalunya. Una més, de tantes, que demostra que el partit del president de la Generalitat de Catalunya no tant sols no vol escoltar ni sentit a la gent del poble quan es manifesta i el que és pitjor, no vol que els demés en tinguin constància, que sàpiguen el que vertaderament passa al nostre País.
6000 persones pagant-se el viatge a Brusel·les de la seva butxaca li sembla rídicul.
I de les persones que porten els seus mítings , amb autocars llogats i un entrepà de premi, això no li sembla ridícul? S`han sorprès; No s'ho esperaven pas això i ara ho han de menystenir tant com puguin.
Aquests són els cínics que esquerra (abans ERC) ha posat a la Generalitat. Felicitats¡¡.
Se’ns dubte el PSOE-C esta esgotant els cartutxos del cinisme, i el anar passant, i cada dia li costa mes sortir-ne airós, cosa què es el realisme que ens diu el President, però la nul·la fermesa alhora de defensar els nostres interessos, crec què son el perill mes gran que té la Nació catalana en aquests moments, i ho demostren els últims esdeveniments.
Defensen a capa i espasa un president espanyol que dilluns es va reunir amb el president de Sèrbia, i que va afirmar desobeint la resolució del Parlament Europeu què ni ara ni en el futur reconeixeran Kosovo com un estat, cosa que ja han fet 22 dels 27 membres de l'UE, les raons son polítiques i de dret internacional, ignorant que va ser el parlament kosovar amb una majoria democràtica qui va prendre la mesura.
Esperar que ho entengués un estat què nega qualsevol consulta a la ciutadania era fer volar coloms. Seguint amb aquest mateix president, nega haver manipulat la justícia per canviar els resultats d’uns comicis com els bascos, i defensa la llei de partits adduint què ja un sistema de divisió de poders ben definits, crec que sobren els comentaris, i tan sols cal veure la composició del Tribunal Constitucional per confirmar que no hi ha tal divisió, més aviat repartiment en funció dels objectius de cada moment.
Les acusacions de radicalitat a Convergència, perquè alguns dels seus dirigents van assistir a Brussel·les a demanar una cosa tan simple com un referèndum per poder decidir el nostre futur. La radicalitat crec què es amagar la qüestió perquè no els interessa i seguir marejant la perdiu amb el finançament, què ja fa mes de 7 mesos que hauria de ser una realitat per llei, i què segons els rumors cada cop es mes escàs sense cap reacció per la part del govern de la Generalitat.
Així que la defensa dels drets humans és cosa de radicals? No serà més aviat que l'autodeterminació ocupa ja de ple la centralitat política i que aquells que es neguen a plantejar el debat són uns reaccionaris que no mereixen el nom de socialistes?
Ja no recorden que el dret d'autodeterminació figurava als estatuts dels socialistes catalans? Qui és el radical? Per mi, radical és no reconèixer Kosovo com a estat malgrat que s'hi ha fet un procés democràtic. Què determina que siguis un radical? Amb qui et fotografies? Aleshores, l'imminent fotografia de Patxi López amb el PP per ser lehendakari el convertirà també en un radical? Què està fotent ERC mantenint a la presidència de la Generalitat un partit que considera radical el dret a l'autodeterminació reconegut per l'ONU?
No ens parli mes el President d'esperit de sacrifici, quan a la seva ma te 25 diputats a Madrid que en aquests moments podrien decidir moltes coses pels nostres interessos, i que senzillament son uns titelles en mans de Zapatero sense cap interès de defensar els interessos dels seus votants. Aquestes dosis de cinisme, espero que serveixin a la població per atorgar el càstig electoral que es mereixen en les properes eleccions per la seva deriva radical cap a l’espanyolisme mes ranci des de les nostres institucions, i on el dret a decidir com en qualsevol societat veritablement democràtica te que ocupar l’espai central de la política, i fugir dels amics d'estats com Sèrbia on la llibertat no es un valor massa ben considerat.
Ara resulta que me l'hi volen fer una fundació. Amb el Felip de Borbó de president, i el president de la Generalitat de vicepresident. Tot amb finalitats socials naturalment.
Amb els il·lustres benefactors promotors de, La Caixa, La Caixa de Girona, la Cambra de Comerç de Girona i la Fundació Gala-Salvador Dalí. Només ens faltava això per anar consolidant l'espanyolització de la societat catalana i diluint el fet nacional de Catalunya. Dels benefactors res a dir, tots fa anys que són benefactors de l'espanyolització de la societat catalana i beneficiaris del sistema. Ara la novetat, és comprometre la figura del President de la Generalitat, amb la família reial d'España a Catalunya. Ni que sigui amb finalitats socials. I sí per postres, fins hi tot els càrrecs institucionals Gironins d'ERC, ho veuen amb bons ulls, llavors ja podem tancar la paradeta i que s'ho facin ¡¡. La maquinària de l’estat no para.
Però políticament han fracassat, el País està en caiguda lliure, et diran que la gent els vota de forma massiva, perfecte però, el País en tots els indicadors, econòmics, socials, culturals i educatius s’està ensorrant.
Tenen ràbia, es saben impotents, veuen que els temps se'ls hi acaba, i que els catalans estem cansats que ens facin malt i ens vulguin anorrear. Es va acabant el temps dels cínics,dels mentiders, dels indignes, dels mediocres, dels inútils i dels incapaços hispanocèntrics.
No aconseguiran aturar la història. Ni amb amenaces.