La gran enredada del finançament que el PSOE està practicant amb Catalunya, comença a posar nerviós a uns dels socis del Tripartit. Que a Can ERC marquin paquet, no tindria que estranyar i menys acostant-se unes eleccions.Però cal suposar que ERC comença a ser conscient que és el principal candidat a pagat tot sol, la factura del Tripartit, i això comença a posar nerviós a més d'un. Tot i que avui, pot ser ja es una mica tard per marcar paquet, doncs cada dia es farà més difícil justificar el pacte de Govern amb el PSOE, l'intent te que ser molt més contundent, i sobre tot molt més creïble.
Al Tripartit se l'hi acosten temps difícils i encara més a ERC. Anar al País Basc a criticar la política del PSOE, quan a Catalunya l'hi has donat la clau de la Generalitat, no és manera de marcar paquet, més aviat demostra que el paquet és molt petit.
Una recuperació que mentre continuï al Tripartit, la te francament difícil.
3 comentaris:
ERC s'està suicidant. Semblen cegs. Aquests govern del qual formen part els està fent molt de mal a ells i a Catalunya però ells no baixen del burro, ja s'ho trobaran...
Tafaner...Te has fijado, en lo hermosos que estan todos ellos??.
Bien comidos y bien bebidos; el cuello de las camisas...no se lo pueden abrochar; Ni una puta ojera, ni señal de sufrimiento alguno. Grandes cochazos...¡Venga filetes buenos de carne! y las verduritas, para quienes le votamos. Esta claro a lo que van. Todos estos panzudos, tiene unas gurrinas, pequeñitas pequeñitas, que solo sirven, para mearse en los zapatos. besitos
ERC, d’una manera deliberada, perfectament calculada, va enganyar l’electorat amb allò de l’equidistància. I quan tothom hi va veure una oportunitat històrica de fer un salt endavant nacionalment parlant… ens van sortir amb la teoria de dinamitar l’eix nacional. Segons ells no existia, i en canvi sí que existien les esquerres, unes esquerres plurals, però coincidents en allò fonamental, i una dreta pèrfida, dolentíssima, etc.
Hi havia, en la infame aposta d’ERC, una manifestació ben coneguda de la “teoria del caos”: l’efecte papallona. Segons aquesta teoria, el batre de les ales d’una papallona al Canadà pot provocar un cicló a la Xina. És curiós, perquè el cert és que tothom ha vist batre les ales a la puta papallona però ningú no ha pogut demostrar mai que hagi provocat un huracà o un cicló.
Vet aquí que els senyors d’Esquerra van creure cegament en aquesta teoria de l’efecte papallona, i van dir que si ells –Esquerra- batien les ales, això podia provocar un huracà, és a dir, la transformació en catalanista del principal partit espanyolista, elPSOE-C(PSC)
Hi havia una altre argumentari que ara ja no fan servir. Parlaven que acostant-se al PSC-PSOE, aconseguirien el carnet de “partit d’esquerres” i d’aquesta manera els hi podrien disputar el vot a les àrees tradicionals de vot sociata.
Bé, la transformació en catalanista del PSC-PSOE està prou a la vista de tots. Els seus esplèndids 25 diputats ja s’ha vist la força i l’obediència que tenen. I tota la seva actuació continua estant absolutament supeditada a una estratègia espanyola.
Això sí, la seva gesticulació s’ha incrementat. Fins a tal punt que també hi podem veure un certs tics de papallona, en tota aquesta gesticulació sociata, dels Montilla, Zaragoza e Iceta. Com si el batre de les seves ales de papallona al C/Nicaragua o a la Plaça Sant Jaume (és el mateix) tingués cap mena d’efecte devastador en el socialisme espanyol governant. Ja es va veure el fart de riure d’en ZP en esmentar l’Iceta allò de les relacions entre PSC i PSOE: “el PSC sóc jo”. Però l’estat de caos en el que està sumida la política catalana no és anecdòtic. Vull dir que fins i tot amenaça de perpetuar-se amb independència dels actors. Així, mentre el país es troba sumit en la confusió, amb amplíssims sectors del sobiranisme cada cop més allunyats de la intervenció política, per no dir directament abocats a l’abstenció, el vot en blanc, el testimonialisme o el vot resignat, els diferents partits polítics s’esforcen, dia sí, dia també, en oferir-nos la seva pitjor imatge.
Si des d’un punt de vista patriòtic cal aplaudir la iniciativa de la Casa Gran del Catalanisme, i confiar que arribi a un bon port, des d’aquest mateix punt de vista no pot deixar-se de veure amb estupefacció les contínues soflames antisobiranistes que protagonitza la direcció d’Unió, els seus gestos patètics de marcar perfil propi sempre intentant desgastar el soci gran, i qüestionant permanentment la seva estratègia.
Pel que fa a ERC, sembla clar que aquest partit ja ha perdut definitivament el nord. De fet navega per la política catalana sense cap mena de brúixola. Absolutament desorientat, en una plena i absoluta submissió al PSOE, que els porta a justificar l’injustificable i a mantenir una insòlita i aberrant política de “pan para hoy” que de ben segur serà una fam duradora per al demà.
Els episodis de soflames sense cap mena d’estratègia, com les de les calçotades, com el referèndum del 2014, com la proposta d’anar tots els partits catalans units a les eleccions europees són el signe evident que la teoria del caos que ha volgut posar en pràctica aquest partit els ha tingut a ells mateixos com a primera víctima. Fins a engolir-los i fer-los mutar irreversiblement. Van canviar “ERC” per “Esquerra”, després en van dir “Esguerra” per que era més descriptiu. Al poc temps va passar a ser “Esquerda” per adaptar-se a la nova situació. En el pròxim canvi de nom es diran “Esquela”.
Publica un comentari a l'entrada