L`Estat Espanyol llueix amb gràcia, orgull i passió el fet de posseir el sistema democràtic més pobre, més buit i menys homologable d`Europa.Lleis orgàniques que no s`apliquen ( Estatut Català i Estatut Basc), sentències del TC que no s`apliquen ( beques/ ONG), il·legalització de partits polítics, creació d`un concepte jurídic nou, provinent de la medicina , anomenat “ persones contaminades”, extensió del terrorisme d`Eta, a qualsevol manifestació cultura i política, que es declari d`esquerres i abertzale.
Amb la posada en marxa de la impugnació de les candidatures Democràcia 3 milions i Askatasuna, per impedir la seva participació a les eleccions basques amb la cantarella que son hereves de Batasuna, Europa pot observar amb estupor, com aquest Estat del sud del continent segueix amb els tics dictatorials que mai s’ha espolsat del damunt.
Ja fa sis mesos que ha vençut el termini per fixar un nou sistema de finançament per a Catalunya, d'acord al que estableix la Llei Orgànica del Nou Estatut de Catalunya.
I el més calent és a l'aigüera. Per altra banda el Fiscal General de l'Estat i el Tribunal Suprem s'han donat molta pressa, en l'aplicació de la Llei de Partits per a la il·legalització dels partits de l'esquerra abertzale i per impedir que noves candidatures d'aquest àmbit es puguin presentar a les properes eleccions al Parlament d'Euskadi. Aquest és l'Estat de Dret (arbitrari) que tenim. La crida per anar 10.000 catalans Brusel·les el proper dia 7 de març, és, doncs, més justificada que mai.
Malgrat tot, va donant lliçons de democràcia a tothom; finalment li passarà com en el discurs econòmic, on d`anar atrapant a França hem passat anar junts amb Grècia i Portugal. ( el vell acudit de les 3 potències mundials).
Tenim un sistema trampós, on la democràcia no ha pogut , en aquests 30 anys, perquè l`estat espanyol és per definició autoritari, on les lleis es poden aprovar, però l`estat es reserva el dret d`aplicar-les. Com pot ser que després de 30 anys hi hagin competències no transferides tant a Euskaleherria com a Catalunya?
S`imaginen que això passés a UK, França, Alemanya, Estats Units , Canadà etc.....S`imaginen en aquests països, una constitució que donés al exèrcit el poder per defensar l`unitat de la seva pàtria? S`imaginen que a UK, s`hagués il·legalitzat el Sinn Fein?? S`imaginen a UK, l`aplicació del concepte de “ persones contaminades”?.
Aquestes aberracions jurídiques només es poden donar a l`Estat Espanyol, on contra Bascos i Catalans totes les armes són vàlides. Tal com estava previst, el Tribunal Suprem ha anul·lat les candidatures de les dues llistes que podien representar el sector abertzale al País Basc: la de l’agrupació d’electors Democràcia 3 milions i la del partit Askatasuna. Res de nou, perquè aquesta era una decisió presa als despatxos de la Moncloa, que els magistrats no han hagut de fer res més que signar-la amb quatre frases de pretesa justificació que farien envermellir de vergonya a qualsevol jurista. És el sistema que ha emprat sempre la justícia espanyola al País Basc: ara tenen la possibilitat de recórrer al Tribunal Constitucional, i si no, posteriorment, recórrer a Strasburg.
Però l’objectiu ja s’haurà acomplert: aplanar el camí dels socialistes al Govern d’Euskadi.
El fet de l'anul·lació les llistes de D3M i d'Askatasuna per a les pròximes eleccions autonòmiques basques, n'ès una prova fefaent, fa un any perillaven i tot que hi varen poder concòrrer PCTB i ANB. Sembla que en la qüestió Basca ens hagim instal·lat en el dia de la marmota, i s'il·legalitzi o legalitzi segons convingui, almenys en el cas del PSoE, com a mínim José Maria Aznar aixó ho tenia molt clar. "La imminent il·legalització del Partit comunista de les terres Basques i la següent que és al caure de Acció nacionalista Basca, el que s'anomenava el pla B, demostra el desconcert i l'estat dubitatiu en que sobre aquesta questió viu el Govern Espanyol de Jose Luis Rodriguez Zapatero, hereu de la obssessió paranoica anti ETA, i anti tot el que sigui el món abertzale de Jose Maria Aznar, que el va dur a crear una llei de partits feta a mida per il·legalitzar aquest entorn.
Aquesta decisió antidemocràtica del Govern Aznar amb la connivència del PSOE, ha donat com a resultat que entre 150 i 270.000 ciutadans al país Basc no puguin votar al món abertzale a les propères eleccions generals del 9 de març. Sense entrar ara en la legitimitat democràtica de Batasuna, ANB o EHAK, no des del punt de vista d’Aznar o el connivent de ZP, sinó des del sentit comú, s’havia dit per activa i per passiva fa anys que la gent del món abertzale on tenia d’estar era al Parlament, perquè era el lloc on se’ls obligaria a entrar en el joc democràtic. Va costar però es va aconseguir, fins que Aznar va decidir de fer-los fora.
Ara, en plena pre-campanya electoral i trencada la negociació amb ETA, aquestes il·legalitzacions han deixat al món abertzale sense el pla B. Certament segueixen sense condemnar la violència, però en el llenguatge críptic i complex del món abertzale hi ha moltes maneres de dir les coses i Otegi - a Catalunya Radio – va dir fa un temps explícitament i gens crípticament per cert, que la lluita armada a aquestes alçades no tenia cap sentit.
Sincerament, crec que el fet que el món abertzale no pugui presentar-se a aquestes eleccions es un greu error del Govern de ZP, massa preocupat per l'ùs que contra seu en pugui fer el PP d'aquesta questió, com si a aquests els i vingués d'aquí, prou que en fan un obscé ús i abús de la questió terrorista. I en el ben entès que faci el que faci ZP els altres ho censuraràn igualment. Per tant,el que hauríen de fer, és d'agafar el brau per les banyes i deixar que Batasuna sota les siglas que siguin, es presenti a les eleccions generals.
El fet de l'anul·lació les llistes de D3M i d'Askatasuna per a les pròximes eleccions autonòmiques basques, n'ès una prova fefaent, fa un any perillaven i tot que hi varen poder concòrrer PCTB i ANB. Sembla que en la qüestió Basca ens hagim instal·lat en el dia de la marmota, i s'il·legalitzi o legalitzi segons convingui, almenys en el cas del PSoE, com a mínim José Maria Aznar aixó ho tenia molt clar. "La imminent il·legalització del Partit comunista de les terres Basques i la següent que és al caure de Acció nacionalista Basca, el que s'anomenava el pla B, demostra el desconcert i l'estat dubitatiu en que sobre aquesta questió viu el Govern Espanyol de Jose Luis Rodriguez Zapatero, hereu de la obssessió paranoica anti ETA, i anti tot el que sigui el món abertzale de Jose Maria Aznar, que el va dur a crear una llei de partits feta a mida per il·legalitzar aquest entorn.
Aquesta decisió antidemocràtica del Govern Aznar amb la connivència del PSOE, ha donat com a resultat que entre 150 i 270.000 ciutadans al país Basc no puguin votar al món abertzale a les propères eleccions generals del 9 de març. Sense entrar ara en la legitimitat democràtica de Batasuna, ANB o EHAK, no des del punt de vista d’Aznar o el connivent de ZP, sinó des del sentit comú, s’havia dit per activa i per passiva fa anys que la gent del món abertzale on tenia d’estar era al Parlament, perquè era el lloc on se’ls obligaria a entrar en el joc democràtic. Va costar però es va aconseguir, fins que Aznar va decidir de fer-los fora.
Ara, en plena pre-campanya electoral i trencada la negociació amb ETA, aquestes il·legalitzacions han deixat al món abertzale sense el pla B. Certament segueixen sense condemnar la violència, però en el llenguatge críptic i complex del món abertzale hi ha moltes maneres de dir les coses i Otegi - a Catalunya Radio – va dir fa un temps explícitament i gens crípticament per cert, que la lluita armada a aquestes alçades no tenia cap sentit.
Sincerament, crec que el fet que el món abertzale no pugui presentar-se a aquestes eleccions es un greu error del Govern de ZP, massa preocupat per l'ùs que contra seu en pugui fer el PP d'aquesta questió, com si a aquests els i vingués d'aquí, prou que en fan un obscé ús i abús de la questió terrorista. I en el ben entès que faci el que faci ZP els altres ho censuraràn igualment. Per tant,el que hauríen de fer, és d'agafar el brau per les banyes i deixar que Batasuna sota les siglas que siguin, es presenti a les eleccions generals.
No fer-ho crec és un greu error polític, i sinó al temps. I és que no es por governar nomes pendent de les enquestes i el que diràn uns i altres, i quants vots et pot donar o treure segons quina mesura adoptin.
Trobo a faltar la valentia política d'afrontar alguns problemes com aquest sense por i pel camí recte, i no és l'ùnic, n'hi han d'altres com la immigració on també s'hi passa de puntetes i com un estruç covard s'amaga el cap en un forat. Però els problemes són tossuts i continúen latents i ben vius, malgrat es vulguin ignorar o callar. Gairebé trescentes-mil persones que no poden anar a votar un o uns partits democràtics, és un problema i si a sobre es deté arbitrariament a qualsevol persona que destaqui d'aquests partits sense gaire més proves que una simple sospita, el problema pot arribar a ser un malsón."
El recurs al Tribunal Constitucional és una pura broma, perquè allà tampoc es prendran ni la molèstia d’intentar trobar una justificació legal (vull dir una justificació amb un mínim de rigor). I a Strasburg, on els abertzales ja han guanyat uns quants dels recursos presentats, en el millor dels casos poden tardar quatre o cinc anys a pronunciar-se.
Tal com es va fer amb el tancament d’alguns mitjans de comunicació, l’objectiu era escapçar la llibertat d’un sector de la societat basca, amb o sense argumentacions jurídiques. A Madrid se’n riuen del fet que el Tribunal d’Strasburg pugui negar-los la raó, perquè l’objectiu ja s’havia acomplert i era irreversible.
El problema no el té només un percentatge important de la societat basca a la qual es nega el dret democràtic de participar en el procés electoral, ni tan sols el conjunt de la societat basca, sinó que el problema el tenim tots plegats, els qui en algun moment o altre ens podem trobar que el nostre futur depengui d’aquests tribunals espanyols. Si des de la societat i des de les forces democràtiques no es rebutja d’una manera clara i rotunda aquesta pantomima que alguns anomenen Justícia; si no som capaços des dels partits i des de les institucions catalanes de declarar incompetents, per corruptes i prevaricadors, aquesta mena de tribunals que es presten als interessos dels partits espanyols dominants, no ens ha d’estranyar que darrere d’ells vinguem nosaltres.
Tant fa si a Madrid governa el PP o ha fa el PSOE, els arguments, les tàctiques, i el joc brut polític per arraconar els sobiranistes són els mateixos. Des de fa uns anys, els diferents governs espanyols, han posat en marxa la maquinària per construir un Estat centralista i jacobí a l'estil de la República francesa.
Aquest arraconament, que busca la desaparició dels partits sobiranistes, es fonamenta en tres pilars:
Trobo a faltar la valentia política d'afrontar alguns problemes com aquest sense por i pel camí recte, i no és l'ùnic, n'hi han d'altres com la immigració on també s'hi passa de puntetes i com un estruç covard s'amaga el cap en un forat. Però els problemes són tossuts i continúen latents i ben vius, malgrat es vulguin ignorar o callar. Gairebé trescentes-mil persones que no poden anar a votar un o uns partits democràtics, és un problema i si a sobre es deté arbitrariament a qualsevol persona que destaqui d'aquests partits sense gaire més proves que una simple sospita, el problema pot arribar a ser un malsón."
El recurs al Tribunal Constitucional és una pura broma, perquè allà tampoc es prendran ni la molèstia d’intentar trobar una justificació legal (vull dir una justificació amb un mínim de rigor). I a Strasburg, on els abertzales ja han guanyat uns quants dels recursos presentats, en el millor dels casos poden tardar quatre o cinc anys a pronunciar-se.
Tal com es va fer amb el tancament d’alguns mitjans de comunicació, l’objectiu era escapçar la llibertat d’un sector de la societat basca, amb o sense argumentacions jurídiques. A Madrid se’n riuen del fet que el Tribunal d’Strasburg pugui negar-los la raó, perquè l’objectiu ja s’havia acomplert i era irreversible.
El problema no el té només un percentatge important de la societat basca a la qual es nega el dret democràtic de participar en el procés electoral, ni tan sols el conjunt de la societat basca, sinó que el problema el tenim tots plegats, els qui en algun moment o altre ens podem trobar que el nostre futur depengui d’aquests tribunals espanyols. Si des de la societat i des de les forces democràtiques no es rebutja d’una manera clara i rotunda aquesta pantomima que alguns anomenen Justícia; si no som capaços des dels partits i des de les institucions catalanes de declarar incompetents, per corruptes i prevaricadors, aquesta mena de tribunals que es presten als interessos dels partits espanyols dominants, no ens ha d’estranyar que darrere d’ells vinguem nosaltres.
Tant fa si a Madrid governa el PP o ha fa el PSOE, els arguments, les tàctiques, i el joc brut polític per arraconar els sobiranistes són els mateixos. Des de fa uns anys, els diferents governs espanyols, han posat en marxa la maquinària per construir un Estat centralista i jacobí a l'estil de la República francesa.
Aquest arraconament, que busca la desaparició dels partits sobiranistes, es fonamenta en tres pilars:
l'econòmic, el ideològic i el participatiu i/o representatiu.
Pel que fa al primer la tàctica és clara: anar consolidant l'ofec econòmic de Catalunya i que aquesta sigui cada vegada més pobra. Avui es compleixen sis mesos de continuat incompliment del Govern espanyol en matèria de finançament. Un finançament que contempla l'Estatut (Llei Orgànica), que també l'Estat incompleix continuadament. En unes poques setmanes ens comunicaran les engrunes que ens enviaran des de Madrid que no faran altra cosa que augmentar la nostra crisi econòmica.
El segon pilar contempla apartar del poder, els sobiranistes, o deixar-los com a testimonis muts, lligats de peus i mans, en les seves respectives comunitats (ja ha passat a Catalunya i Galizia), per consolidar un pensament únic a tot el territori. I ara estan posant les bases per fer-ho a Euskadi. Si el Govern espanyol (PSOE) va iniciar els tràmits per la il.legalització les candidatures D3M i Askatasuna, és perquè interessava electoralment al PSOE en aquest moments. Si la jugada els hi surt bé el PSOE estarà governant a les tres comunitats històriques. Una situació que afavoreix al PSOE i al PP per trencar el poder del PNB. Igual que el Tripartit, de la ma del PSOE, esta fent a Catalunya L'Estat i el nacionalisme espanyol, fan un escac al nacionalisme basc. A Catalunya els està sortint bé gràcies a la complicitat d'ERC i ICV. Mala peça al teler!
El tercer pilar l'acabaran de bastir, properament (PSOE i PP), amb l'aprovació d'una futura llei electoral que impedeixi, com ara, que els partits sobiranistes es converteixin en frontisses de governabilitat.
La democràcia en aquest país és un circ. En lloc dels tres poders de Montesquieu, només ni ha un: La voluntat del estat. Ni hi ha poder judicial, ni parlamentari.
Només interès del estat de sempre. I els partits clarament democràtics, dels quals no n`hi ha cap d`espanyol? Què diuen ?? Res. Callen. Escalfen les cadires.
Tot és un immens joc, on els ciutadans, malgrat tot, no som subjectes de dret, sinó només eines posades al servei del Estat de sempre, d`aquell estat que va començar fent un genocidi de tres cultures i pel qual, mai ha demanat perdó.
I molts encara volen, que demanin perdó per l`assassinat de`n Companys.
Per un català¡¡¡¡¡
Pel que fa al primer la tàctica és clara: anar consolidant l'ofec econòmic de Catalunya i que aquesta sigui cada vegada més pobra. Avui es compleixen sis mesos de continuat incompliment del Govern espanyol en matèria de finançament. Un finançament que contempla l'Estatut (Llei Orgànica), que també l'Estat incompleix continuadament. En unes poques setmanes ens comunicaran les engrunes que ens enviaran des de Madrid que no faran altra cosa que augmentar la nostra crisi econòmica.
El segon pilar contempla apartar del poder, els sobiranistes, o deixar-los com a testimonis muts, lligats de peus i mans, en les seves respectives comunitats (ja ha passat a Catalunya i Galizia), per consolidar un pensament únic a tot el territori. I ara estan posant les bases per fer-ho a Euskadi. Si el Govern espanyol (PSOE) va iniciar els tràmits per la il.legalització les candidatures D3M i Askatasuna, és perquè interessava electoralment al PSOE en aquest moments. Si la jugada els hi surt bé el PSOE estarà governant a les tres comunitats històriques. Una situació que afavoreix al PSOE i al PP per trencar el poder del PNB. Igual que el Tripartit, de la ma del PSOE, esta fent a Catalunya L'Estat i el nacionalisme espanyol, fan un escac al nacionalisme basc. A Catalunya els està sortint bé gràcies a la complicitat d'ERC i ICV. Mala peça al teler!
El tercer pilar l'acabaran de bastir, properament (PSOE i PP), amb l'aprovació d'una futura llei electoral que impedeixi, com ara, que els partits sobiranistes es converteixin en frontisses de governabilitat.
La democràcia en aquest país és un circ. En lloc dels tres poders de Montesquieu, només ni ha un: La voluntat del estat. Ni hi ha poder judicial, ni parlamentari.
Només interès del estat de sempre. I els partits clarament democràtics, dels quals no n`hi ha cap d`espanyol? Què diuen ?? Res. Callen. Escalfen les cadires.
Tot és un immens joc, on els ciutadans, malgrat tot, no som subjectes de dret, sinó només eines posades al servei del Estat de sempre, d`aquell estat que va començar fent un genocidi de tres cultures i pel qual, mai ha demanat perdó.
I molts encara volen, que demanin perdó per l`assassinat de`n Companys.
Per un català¡¡¡¡¡
3 comentaris:
Això passa per viure en un país que té una democràcia de fireta, d’estar per casa, perquè en realitat aquest país de democràtic no en té res, ací impera la llei del “perquè ho dic jo” i aquest jo és que govern de Madrid, que somia el seu ideal de país de sangria i pandereta, del “que inventen ellos” i on la diversitat fa nosa, però al mateix temps amb aquell component genètic que tenen tant arrelat del colonialisme i la dominació d’altres pobles fins arribar al seu extermini, per fer-ho tot ben espanyol.
De passada, també podrien il•legalitzar Ezkerra Batua per haver compartit pacte de govern amb les anteriors formacions. Així doncs, els nous ajuntaments sortirien de la confrontació PSOE-PP, que encara que a les seves llistes electorals hi poden conviure apologetes del GAL i del franquisme, i fins i tot algun ex-falangista, tot plegat no té la més mínima importància, si considerem que el noble objectiu d’ambdues formacions no és altre que guiar les províncies vascongades pel recte camí de la Constitució Espanyola, la única verdadera.
La veritat és que Espanya no deixa de ser una monarquia bananera d'inspiració turca (l'altre país que es dedica a il·legalitzar partits) que va per el món disfressada de democràcia, però que en realitat tria qui pot presentar-se a unes eleccions i qui no.
Publica un comentari a l'entrada