dilluns, 22 de setembre del 2008

Vist des d'Espanya

Segons un sondeig de La Vanguardia, els catalans i catalanes sembla ser que tenim bastant clar que Espanya ens ha estat espoliant maquiavèl·licament i que que això s'ha d'acabar:
Un 72% creuen que els perjudica l'actual model de finançament.
La cosa canvia radicalment, però, quan s'observa des d'Espanya:
Un 46% dels espanyols creuen que l'actual sistema beneficia Catalunya (només un 24% opina que ens perjudica i el 30% que manca no se sap on és).
Resulta insultant -i també molt trist- comprovar com des d'Espanya encara ens veuen com una colònia a la qual poden explotar; hauríem d'estar contents amb quatre quartos mal comptats i amb que ens hagin fet arribar l'AVE.
¿Potser també hauríem de fer-los una festa com a agraïment per deixar-nos formar part del seu gran Estat?
Tot això no pot ser altra cosa que el resultat de les demagògiques campanyes subtilment anticatalanes que es realitzen des de certs mitjans espanyols. La victimista propaganda de l'Imperi -com sempre- intercanvia els rols i fa dels vencedors, vençuts; i dels vençuts, vencedors. Tot es troba perfectament ideat per tal que la ciutadania cregui estar preparada per a donar el cop de gràcia a l'enemic i el vist i plau a la perpetuació de la injustícia per saecula saeculorum. Així és impossible arribar a qualsevol acord mínima ment just amb la metròpoli.
I mentrestant, anar perdent diners.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Perquè, davant aquest desori, almenys existeixi una resposta. El que hauríem de pretendre no és ser ben vistos a Espanya, ni fer-hi pedagogia (al cap i a la fi ni l'una cosa ni l'altra no ens són gaire útils), sinó evitar fractures dins la nostra pròpia societat.

Anònim ha dit...

Sabeu qui són els culpables del mal finançament de Catalunya?
I la Ministra sentencià: Són dos i cap d'ells és Pedro Solbes!
Són CiU i el PP!!!
I el poble extasiat esclafí en un munt de crits d'alegria, càntics i aplaudiements per a la Ministra...
I quedaren tots contents i satisfets i tornaren tots cap a casa amb l'alegria de saber que els culpables de tots els mals de Catalunya eren dos: El PP i CiU i tranquils i plens de joia se n'anaren a dormir tot sabent que el nou finançament per a Catalunya serà miseriós però la culpa no serà seva!!!

Anònim ha dit...

Creieu que aquesta negociació sobre el finançament dels pròxims anys, o sobre els pròxims pressupostos, tal com està plantejada, portarà Catalunya allà on volem? Creieu que marcant una línia vermella de mínims en el compliment de l’Estatut els catalans tindran el futur s’han guanyat treballant? Els termes de la negociació i les cartes ja estan marcades, vet aquí.
Catalunya no ha de demanar un augment del finançament. Catalunya ha d’exigir un finançament just. Catalunya ha d’exigir una altra mena de relació amb l’Estat. Aquet era l’esperit amb què es va pactar l’Estatut, o almenys així ens ho van fer creure. Seria lògic esperar que els gestos i els actes dels nostres representants haurien d’anar en aquesta direcció. Els termes de la negociació també. Ens queixem que l’Estat no respecta l’Estatut, la llei aprovada. Però els nostres polítics de fet actuen com si això no fos possible. Només així s’entén que se’ns demani flexibilitat per transigir davant d’un Estat que busca obstinadament la recentralització del poder.