dimecres, 17 de setembre del 2008

Estafa 492.000 € als bancs i edita una revista on explica com fer-ho

Enric Duran, un activista antisistema, ha estafat 492.000 € "als que ens roben" -com ell mateix diu a la revista que ha editat, anomenada "Crisi". El jove, ara a l'exili, ha aconseguit enredar diverses entitats bancàries per a que li concedissin crèdits i ara -diu- no pensa retornar-los els diners; els destinarà a ONG's dedicades a construir alternatives de societat.
No és precisament l'economia un dels meus dominis principals, i per això procuro ser curós parlant d'aquests temes, ja que sempre es pot caure en tics demagògics o en afirmacions mancades de criteri. És per això que faig aquesta introducció feta de "palla", perquè em sembla que després de llegir la premsa d'avui, 17 de setembre de 2008, et sents satisfet perquè almenys un dia la informació que es dóna és d'una veracitat aplastant (bé, vés a saber, potser només ens han ensenyat la punta de l'iceberg).
Diuen que s'atrapa abans a un mentider que a un coix, i el sistema capitalista global que controla el planeta avui ha ensenyat del tot la seva cara negra, la cara de la pirateria, la cara de l'avarícia, la cara de la desmesura, del descontrol, del malbaratament, de la cobdícia, de la sobèrbia i tants altres adjectius negatius.
El més curiós del cas, és que com a contrapunt a tan daltabaixisme, avui ha aparegut un diari gratuït anomenat: Crisi (edició única), que l'ha editat un català fugat a l'estranger amb fons robats als bancs a través de crèdits que va anar demanant amb l'excusa de voler fer reformes a casa o comprar-se un cotxe. La resta de diners els ha entregat a ONG's, per tant podem estar parlant del Robin Hood del segle XXI
Tot això i molt més, ha passat aquests darrers dies. Diguem que tot plegat és una mica més que preocupant..., gairebé es podria afirmar que és d'una gravetat gal·làctica i ultrasideral, és a dir, quasi infinita.
Ara que les coses van maldades són els diners públics els que han de tapar els megaforats i les ensarronades d'una colla de trapelles financers que només s'han dedicat a especular amb els diners de les finances.
No us detallaré més la història, simplement us convido a entrar a la pàgina web www.17-s.info i que us descarregueu el diari en PDF. Llegiu-lo sencer, feu-lo córrer, difoneu el què si explica i no us perdeu les pàgines centrals. I sobretot, no us quedeu a casa espantats per una crisi que us expliquen i sortiu al carrer a construir alternatives a un sistema salvatge que ens ofega.
Perquè els guanys només se'ls queden uns quants i les pèrdues es reparteixen entre tothom?
Davant accions com aquesta jo només puc fer una cosa: posar-me dempeus i dedicar una enorme i sincera ovació al senyor Enric Duran.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La mateixa història de sempre, el petit enganya al poderós, i es pot fer i fins i tot guanyar la partida.
Un puny ben alçat ...

Anònim ha dit...

No es una situación nueva, yo conozco a uno que con su hoja de nomina empezo por el principio del Pº de Gracia de Barcelona y empezo a pedir prestamos (año 1992)a todos los bancos, amaso una buen cantidad y como no presumio de ello en la prensa no se considero estafa, hoy en día vive como un rey, y no le pueden embargar por ser insolvente. Por deudas en este pais no se va a la carcel.