Ibarretxe seurà al banc dels acusats perquè l'any 2006 va mantenir contactes amb Batasuna. Mireu ja no sé què dir ni pensar. Probablement hi ha motius formals per portar a un president de govern a judici per una causa com aquesta, però jo no entenc res.Continuo escrivint pensant més en el cor que no en el cap, i em vénen a la memòria tot tipus de situacions delictives, d'alta repercussió, i també les sentències corresponents.Coincideix en el temps amb la sentència del judici pels fets de l'11 M, una altra dimensió.Ens trobem amb dos fets que no tenen res a veure, però que han estat causa de molta atenció i tensió de la població espanyola. Aquest segon cas es tracta de conèixer la sentència contra unes persones que varen assassinar prop de dues-centes persones. En el primer estem parlant d'unes converses que pretenien trobar la manera que la banda terrorista deixessin de matar.Es penalitza el diàleg, l'interès per acabar amb les morts.
És il·lícit? Per altra banda estem esperant poder conèixer si l'estratègia electoral del PP, l'any 2004, els va fer llufa. Si finalment renuncien a la teoria de la conspiració, podrem pensar que també es fa en situació preelectoral, pensant en les eleccions generals de la primavera.Però hi ha un altre judici que fa una mica d'angúnia, suposo que pel desconeixement del país, les seves lleis, els seus governants i jutges.
Em refereixo al Txat, on uns treballadors d'una línia aèria es veuen implicats en una operació que es creu fraudulenta.I no em vull deixar la gent del Foro Ermua i de Dignidad y Justicia, que m'imagino hi deu haver gent senzilla, sincera i humana, però que no s'adonen de la manipulació que pateixen inconscientment.
Tot plegat, nois... fa mala olor.
2 comentaris:
La coincidència en el temps de la sentència amb el final d’aquesta legislatura, sembla feta exprés i només cal atribuir-la als afanys per entorpir i endarrerir les actuacions que s’han anat desenvolupant sobre els fets del 11 M per part dels que, en els paràgrafs anteriors acabo d’esmentar. Amb el pecat comès, s’emportaran la penitència.
La sentència, però, es també un punt final per tots aquells i aquelles que més ho necessitaven. Les víctimes i els seus familiars. Elles esperen d’aquesta sentència, a més de la depuració de responsabilitats i del reconeixement de les seves justes indemnitzacions, el retorn a la normalitat, la fi del que ha estat un espectacle mediàtic, l’acomiadament del seu dol, la reconstrucció de la seva vida i, en definitiva: que els serveixi per a començar a mirar el futur. Son elles les que més ho mereixen i tots nosaltres els hi hem d’afavorir.
Esta gente, son capaces de sentar en el banco de los acusados, hasta mi abuela, lo triste es que el juez estrella, haga y desaga segun le mande Pinocho (ZP). besitos
Publica un comentari a l'entrada