Durant una bona colla d'anys l'independentisme parlamentari ens havia proposat fer una primera part del llarg camí cap a la independència amb els federalistes. Fins a l'estació federal junts i després ja seguiríem el camí només els independentistes, ens deien.
El procés de reforma de l'Estatut ens ha demostrat nítidament que aquesta estació federalista no existeix, per no haver-hi no hi ha ni un trist abaixador de mala mort. Res de res. Si algú vol anar cap al federalisme només pot agafar el tren cap a la independència i quan observi un paisatge federal que salti del tren. No hi ha un altre camí. Ja comprenc que a la majoria no li vingui de gust saltar d'un tren en marxa. Si és així, que s'oblidi d'entrada de federalismes o prendrà mal. Perquè una de dues, o es puja al tren direcció a la independència i el benestar o que es quedi a casa.
N'hi ha uns altres que han agafat seient de primera classe en un tren governamental cap a no se sap ben bé a on. Quan hi arribin, si és que arriben a algun lloc, que m'enviïn una postal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada