dilluns, 5 d’octubre del 2009

Rio de Janeiro - SAMBA, SAMBA, SAMBA

La candidatura de Rio de Janeiro ha presentat un argument diferent als empleats fins a ara per altres ciutats: ja no es tracta del que podem fer pels Jocs, sinó simplement que “ens els mereixem".
Amb aquest raonament tan senzill i tan potent, la candidatura de la ciutat brasilera va guanyar per golejada. Al meu entendre ha quedat clar que la percepció que es té d'Espanya en l'esfera internacional, està molt lluny de la imatge que se'ns ven sovint de la "mare pàtria".
A Sudamérica també, estan fins als collons de l'imperialisme espanyol que tan poc els va aportar a nivell de desenvolupament, i que en l'opinió de moltes persones d'aquests països, consideren que van saquejar la seva riquesa natural sense aportar res.
Sembla ser que la samba es mostra avui dia molt més fresca, simpàtica i contagiosa, que el txotis carrincló, d'aire txulesc que encara es respira per l'altiplà espanyol.
En el remot cas que Madrid hagués estat escollida seu olimpica se hagues instaurat un clima d’entusiasme infantil insuportable. Haguessin estat els Jocs Olímpics del toro, de la roja, del Yo soy español, del A por ellos... i segurament d'algun boicot cap a Catalunya.
Un país que posa totes les traves que pot al reconeixement de les aspiracións catalanes no es mereix ni aigua.I per ser la capital del Regne sinó perquè no vull veure ni en ZP, ni en Gallardon, ni l'Aguirre ni ningú d'aquests posant-se guardons. I encara es desfermaria més nacionalisme espanyol, com va passar quan van guanyar l'eurocopa. Més que res per no perdre la identitat aquesta que tant els caracteritza. Haguessin estat els jocs d'un país que prohibeix les urnes i envia falangistes a fer manifestacions Un país que es dedica a insultar a qui hagués pagat els Jocs. Aquests Jocs els haguéssim pagat vostè i vostè i jo i uns quants més (el Millet potser no).
Espanya és un país que viu d'atracar-nos. I tot i així està a la bancarrota, foten pena.
A qualsevol assemblea internacional se'ls hi deuen pixar a la cara. I més amb aquest president que va pel món predicant que "Espanya té la millor economia mundial". La poca economia que deu tenir és la que ens roba a nosaltres. El que haurem de fer no és organitzar uns Jocs Olímpics sinó unes jornades benèfiques.
Tota la gestió deplorable de la crisi i tota la decadència econòmica en la que ha caigut el Regne d’Espanya quedaria perfectament camuflada per l’esport. I no és que senti un menypreu per l’esport ni el consideri un art menor, però certes firetes mundials no escauen massa a un país que està enfonsat.
El triomf de Madrid seria el triomf dels polítics i de la política en general i no crec que s’ho mereixin. Més aviat crec que el que es mereixen és que els col-loquin en una d’aquestes llargues files de l’Inem i es mengin la merda com se l’estan menjant mes de cuatre milions.
Així doncs que la fireta es munti a Rio de Janeiro però que no vinguin a Espanya a donar condecoracions.
Ara bé, també, per altres motius allò que és bo per a Espanya gairebé mai no ho és per a Catalunya, i la injecció econòmica que s’hauria de fer al mig de la Meseta per posar la ciutat a punt es detrauria d’allò que ens correspon als catalans; la villaicorte consolidaria encara més el seu lideratge internacional, i com a País ens convé que Madrid sigui el més decadent possible.
Per motius simbòlics: una cossa al mig de l’excessiva autoestima que han desenvolupat els espanyols els serà molt saludable, i una cura d’humilitat segurament farà que les colònies respirem durant un temps.
Si només calia veure la representació espanyola a Dinamarca... la reina Sofia aplaudint i cantant el A por Ellos... només faltava Manolo el del Bombo, la cabra de la Legión, Frenando Esteso, Andrés Pajares i els manifestants falangistes.
Barcelona 92 va tenir sort que els reis d'Espanya es quedaran a casa aquest dia i que la candidatura catalana estigués representada només per l'alcalde de la ciutat i els representants institucionals triats democràticament.
Nosaltres havíem d'anar a la nostra i exclamar un Visca Rio de Janeiro!.
Però és que jo no puc. Tinc l'obligació moral de riure'm de Madrid i d'Espanya. Només faltaria. Porten 300 anys insultant-nos i robant-nos i ens toca fer una mica de llenya també algun dia!
Al 2020, que per això de la rotació de continents tocarà fer els Jocs Olímpics a Àfrica, aleshores Madrid tindrà molts números per sortir escollida.( espero que el 2016 Madrit ja no sigui la meva capital) mentrestant Catalunya en aquell temps serà a Europa.